La plaça Guillemó acollirà demà dissabte, a partir de les 23.30 hores, el tribut a Pau Donés amb la banda original de Jarabe de Palo. Un concert emotiu, emmarcat dins la gira engegada pel seu germà Marc, i en el qual s’homenatja a la figura de l’artista després que traspassés el juny del 2020.

—Com sorgeix la idea d’engegar aquest projecte?
—Un cop el Pau va partir, molts fans de Jarabe de Palo i altres persones que tenien afinitat amb ell ens van demanar fer alguna cosa com a homenatge. Donat un temps prudencial, vam decidir posar-nos a treballar i després de tot un any de feina, hem aconseguit fer una gira d’uns 25 concerts. Estem molt contents amb el resultat.

—Sembla que les cançons de Jarabe continuen molt presents en l’imaginari actual.
—En els concerts estem veient un tipus de públic que no esperàvem gens. Nosaltres ens movem en una franja d’edat d’entre 35 i 40 anys fins a 60 o 65, però ara ens estem trobant amb molta gent jove. Això és molt positiu per a nosaltres, ja que veiem que hi ha una transmissió entre generacions. 

—Imagino que aquesta transmissió fa que la música i l’esperit del Pau continuïn encara vius. 
—Exacte, i és molt important mantenir-lo. Nosaltres no fem això per una qüestió personal, sinó perquè hi ha molta gent que ho demandava. És molt positiu veure que la gent vol continuar anant als concerts de Jarabe de Palo, que editem noves versions d’altres temes o que gravem altres inèdits que el Pau no va poder acabar.
 
—Com porten el factor de l’emotivitat? 
—Per a tot l’equip que conforma aquest projecte hi ha una cançó que els evoca a algun moment concret de la seva vida. Els temes de Jarabe formen part de la banda sonora de cadascun i quan els escoltes en directe, revius aquell moment exacte. Per aquest motiu, la gira està sent molt emotiva, que al final és l’objectiu que buscàvem. Sempre en positiu, no des d’un punt de vista dramàtic. Respectem molt com cadascú viu la seva emotivitat i el Pau està molt present en tot el concert. La gent plora, riu i balla, però sempre en positiu. 

—Com va ser el procés de càsting fins a trobar les veus que encapçalen el tribut?
—Quan vam començar amb tot el procés, no sabíem molt bé què és el que buscàvem i què trobaríem. Teníem clar que no volíem un doble del Pau, això sí. Es van presentar unes 300 persones i vam fer una tria de 10, als quals vam posar en una sala d’assajos a tocar amb la banda. En base a aquesta experiència, vam acabar decidint que serien tres nois i dues noies. 

—Des del primer moment es va decidir comptar amb els membres de la banda original?
—Si volíem fer un homenatge al Pau, només podia ser amb la seva banda. Ha sigut una feina molt fàcil, solament hem hagut de replantejar una mica els temes i versionar-los per donar-los un aire més retrospectiu. Tenim una banda que funciona com una locomotora. 

—Ha sigut un any de preparació fins a engegar la gira.
—La part vocal va ser el desafiament més important. Havíem de defensar el repertori del Pau, qui ja no està amb nosaltres, però continua sent una persona molt especial. Va ser una mica complicat, però amb l’ajuda del Micky Forteza, el productor musical de Jarabe de Palo i director musical del tribut, tot va anar encaixant. També comptem amb uns visuals que ens ajuden a donar una altra dimensió a l’espectacle, amb uns àudios del Pau, vídeos, etc. Hem fet com una petita obra de teatre.

—Quina està sent la resposta del públic envers el tribut?
—Una resposta fantàstica. Nosaltres ho hem fet des del cor i sempre pensant a fer alguna cosa que els agradés i entenguessin. Fins que no vam sortir al primer concert no ho vam tenir massa clar, però després no n’hi ha hagut ni un en el qual no ens hagin donat un feedback positiu i emotiu. És el que ens està donant forces per continuar, perquè la idea era només fer una gira de 17 concerts, però cada cop que toquem a un lloc el que ens trasllada la gent ens sorprèn molt. Veiem que és un espectacle que ens aporta coses molt positives. 

—Esperem que també sigui així al concert d’aquest dissabte.
—Tenim un límit de temps i de repertori, però farem un recorregut per tota la trajectòria de Jarabe de Palo i els temes més coneguts. Són unes 20 o 22 versions, i el públic d’Andorra la Vella podrà trobar des de cançons com ‘La Flaca’, ‘Grita’, ‘Realidad o sueño’ o ‘Duerme conmigo’. Tots són temes fantàstics, a cadascun li agradarà més un que un altre, però tots estan funcionant molt bé. Quan acabem el concert, després de dues hores, la gent ens demana més. El públic es trobarà amb el que coneix de Jarabe, però amb un caràcter més retrospectiu. Hem tornat a les bases llatines i cap al final li donem un toc més de rock-and-roll. És una evolució del grup al llarg de la història. 

—Al final, no deixa de ser un homenatge al seu germà Pau.
—Com bé dius, és un homenatge al Pau, però sobretot al públic. La idea és que la gent s’ho passi bé i connecti amb les emocions del meu germà, amb les seves pròpies, etc. La gent plora, balla, riu i salta, però cadascun a la seva manera. La presència del Pau és molt present i volem que tothom gaudeixi des d’un to positiu. 

—Què creu que pensaria ell en veure la que teniu aquí formada?
—[riu]. Ell pot estar molt content, perquè sobretot hem fet un espectacle en el qual ens hem deixat la pell i el cor. Hem volgut anar al màxim. El Pau era molt exigent a l’hora de treballar, amb la seva manera de fer, i hem intentat seguir-la. I si en algun moment teníem algun dubte, pensàvem: «Què faria ell?». Estic segur que està satisfet i tots els que hem participat ho hem fet amb un sentiment molt especial.

—Què els espera ara per endavant? Abans parlava d’uns 17 concerts programats en un inici, però sembla que s’estan allargant.
—Sí. En principi el tribut s’havia d’acabar al mes de maig i ara l’estem allargant una mica a l’estiu. Ens estan trucant des de Llatinoamèrica per anar l’estiu que ve i hem de veure fins a quin punt és factible. A partir d’aquí, anirem veient sobre la marxa.