Fèlix Álvarez és el president de la Federació Andorrana de Futbol (FAF) des del 2019. És un apassionat del futbol des de ben petit, l’ha viscut com a jugador, com a aficionat i ara com a directiu. Parlem amb ell sobre l’evolució del futbol, tant masculí com femení, dels problemes relacionats amb les infraestructures i les necessitats econòmiques d’aquestes. 

—Com valora la Lliga Multisegur d’aquest any?
—La valoració d’aquesta passada lliga ha estat molt positiva. Els clubs van decidir incrementar, de 8 a 10, el nombre d’equips que hi participen i teníem un cert temor que això afectés la qualitat. Però no ha estat així. La veritat és que els equips que han pujat de segona divisió, sabent que tenen menys recursos per ser el primer any que estan a primera, han disputat els seus partits sense cap problema. 

—Què és avui dia la FAF? Quants clubs aglutina?
—Quant a clubs tenim 10 equips a primera divisió, 5 a segona i 13 al futbol sala. D’una població d’entre 80.000 i 85.000 persones, tenim uns 3.000 jugadors en general amb les seves pròpies llicències, i això ens comporta que cada dia necessitem més infraestructures, tant pel que fa a camps de futbol com a pavellons de futbol sala.

—Quins són els equips més forts avui en dia al Principat?
—Us diria que és la UE Santa Coloma, el guanyador de la Lliga Multisegur Assegurances i la Copa Constitució Valira Seguretat. Si parlem del futbol sala, en aquest cas, diria que són el Ranger’s i l’Encamp, els quals han donat un gran espectacle disputant-se tant la Lliga Viatges Pantours com el Memorial Canut. Crec que són els clubs que actualment tenen les millors plantilles. Tot i això, hi ha d’altres equips que estan evolucionant molt de pressa també. 

—Quina és la diferència entre el futbol professional andorrà i l’espanyol o francès?
—La FAF actualment no està reconeguda a escala professional com a tal. Sí que hi ha clubs, aquests que dèiem dels quatre primers, que tenen jugadors que es poden considerar professionals, perquè poden viure del futbol. Però no és comparable amb països grans. El futbol espanyol sí que es pot considerar més professional, ja que el jugador està a disposició del club pràcticament tota la setmana. Aquí ja hi ha bastants clubs que entrenen al matí, fora-d’hores laborals. Cada vegada tenim més casos d’aquest tipus, i crec que al final la Federació haurà de seguir aquesta fórmula. Hem de seguir el mateix ritme que els clubs. 

—I com podem evolucionar?
—Fa ja dos o tres anys que treballem intensament per professionalitzar la figura de l’àrbitre. De fet, no només és un problema nostre, és un problema mundial. Amb qualsevol federació que parlis, la gran majoria et dirà que el seu problema principal és aquest. Quan nosaltres vam entrar al 2019, vam estudiar la situació dels àrbitres i vam veure que no estaven creixent, diguéssim, al mateix ritme que estava creixent la lliga i els jugadors, tant de futbol com de futbol sala. La preparació física és un dels aspectes que més ens preocupa i ens preguntem... Si els jugadors entrenen quatre dies a la setmana, per què els àrbitres només ho fan un? Per a nosaltres, a vegades, se’ns fa complicat quadrar agendes, ja que els equips s’estan professionalitzant més i el que volen és tenir més hores d’entrenament. Sovint se’ns dona la circumstància que dos equips hagin de compartir camp. És per això que considerem de vital importància augmentar el nombre d’infraestructures si volem que aquest esport evolucioni.

—Quina importància té el futbol per a Andorra?  Quins esports són els més populars ara?
—El futbol a Andorra és un esport important, però no afirmaria que és el més important. Tradicionalment, Andorra és un país d’esports d’hivern com l’esquí alpí. Al mateix temps, la nostra Federació és la que té més llicències, fins i tot més que la d’esquí. El bàsquet i el rugbi també són esports rellevants al país. 

—La FAF rep subvencions del Govern?
—Actualment no rebem cap subvenció. Anteriorment, la FAF comptava amb una subvenció d’uns 25.000 euros, una quantitat petita pel que és la federació. Per solidaritat amb altres federacions que si els era important aquesta quantitat, hi vàrem renunciar. Avui en dia, entre el 90% i el 95% dels nostres ingressos venen subvencionats per la UEFA i la FIFA, els quals, en l’àmbit europeu, són els nostres «patrocinadors». Aquest any, però, sí que la demanarem. 

—De quin pressupost anual estem parlant? 
—A finals de juny vam tancar el pressupost amb 9 milions d’euros. S’ha de matisar que d’aquests, també hi ha una part que és l’amortització dels immobilitzats. Si obviem aquesta part, estarem parlant d’uns 7 milions i mig del que seria el pressupost operatiu.  

—Si parlem de popularització del futbol al país, com podem atraure jugadors joves i guanyar, al mateix temps, més aficionats?
—Històricament, el futbol andorrà no ha tingut molt seguiment quant a aficionat, perquè som un país que vivim del turisme i del comerç. Gran part dels ciutadans treballen els caps de setmana, ja que el comerç, l’hostaleria, etc., operen de dilluns a diumenge. Aquest fet complica l’assistència al camp. Potser em diries que canviem els horaris, però en aquest cas també és complicat. El turisme d’hivern és el més massiu al país. Si programes un partit a les 16.00 hores, per exemple, hora en què els comerços encara estan oberts, no tindràs ni turistes ni gent del país. 
 
—I hi ha futbolistes coneguts que viuen a Andorra?
—N’hi ha uns quants, ara mateix sé que hi ha dos de gran renom mundial: Carles Puyol i Javier Saviola. No he tingut la sort de conèixer al Carles en persona, però amb el Javier  sí que hem tingut contacte, fins i tot havíem considerat l’opció de col·laborar junts. Puc afirmar que tinc bona relació amb ell. Tot i ser una persona famosa, per dir-ho d’alguna manera, és una persona molt senzilla i sobretot, bona persona. Saviola, de fet, és una de les 3.000 llicències perquè juga al futbol sala. 

—Podem dir que Andorra pot tenir alguns projectes comuns per desenvolupar el futbol amb Lionel Messi i Gerard Piqué, citats reiteradament per la premsa?
—No tenim contacte amb Piqué. Fa temps en vàrem tenir algun, però ara no. Les converses que hem tingut amb l’Andorra han sigut amb en Jaume Nogués i amb en Francesc Destree. Com a Federació estem oberts a parlar amb aquests grans jugadors i ens encantaria poder disposar dels seus coneixements per elevar el nivell dels equips, a trobar més jugadors professionals o a formar jugadors andorrans. 

—Voldria demanar també pel futbol femení. Com evoluciona?
—Crec que en l’àmbit mundial, el futbol femení està sorprenent a molta gent. Ja fa anys que hi apostem, però pel que fa a les competicions internacionals, és massa alt. Pots jugar contra Espanya i patir una gran golejada. Sempre hem pensat que encara no tenim el nivell per participar. Ja fa molts anys que tenim l’ENFAF, l’escola de futbol femenina, la qual també està participant en l’equip sènior de la Lliga Catalana. Fa dos anys, vam crear 4 equips femenins. Fins ara era impensable! Avui dia les nenes ens venen a buscar perquè volen jugar a futbol. El fet que el Barça femení estigui tenint resultats molt bons ens dona un cop de mà pel que fa a la visibilitat del futbol femení i, per tant, guanyar adeptes.