El passat divendres 7 de juny, l’andorrana Jelena Pià va ser elegida com a experta del Comitè per a l’eliminació de la discriminació envers la dona (CEDAW) de l’ONU.  Avui, des del PERIÒDIC, parlem amb ella perquè ens detalli quines seran les prioritats durant el seu mandat, entre les quals es troben l’acompanyament i l’assessorament dels estats membres d’aquest Comitè en la lluita contra la discriminació de la dona.

—Quin és el background que l’ha portat a ser membre del Comitè?
—Tota la meva vida he estat informada del que és la literatura feminista. Sempre he mantingut la preocupació sobre com equilibrar aquesta convivència entre l’home i la dona. A més, estava molt indignada que hi hagués una construcció social i una jerarquia sexista, encara que sempre repeteixo que vinc d’un entorn molt privilegiat. Soc economista de formació i sempre he estat molt interessada en el que és l’empoderament econòmic, el rol de leadership de la dona dins del que és la vida econòmica i política. Em vaig presentar a les entrevistes per a aquest lloc de treball a Nova York, però la meva vida professional sempre ha girat entorn del desenvolupament de normatives d’igualtat com l’Estatut de Roma, la resolució 1325 de l’any 2000, així com negociacions i tractats importants sobre la igualtat. Així, tinc experiència en l’aplicació del dret internacional per a l’acompanyament i reforçar la capacitat de les ONG i mitjans. L’interès per la igualtat de gènere és el meu ADN. Quan vaig estar a la Societat Civil, vaig tenir molt d’interès a aprofundir els meus coneixements sobre justícia de gènere, per combatre els crims sexuals i sexistes relacionats amb el conflicte, i aprofundir els coneixements sobre el vincle entre violacions de drets humans i atrocitats massives. 

—Si hagués de crear un marc imaginari, quines serien les principals situacions discriminatòries a revertir?
—Com a membre del CEDAW i amb la meva experiència, puc lluitar contra la violència sexual i sexista, la qual és una discriminació flagrant dels drets de la dona. I es pot fer recordant el marc jurídic i la recomanació de la CEDAW-35. Aquí és on crec que m’agradaria poder fer una mica més de diferència. S’ha de treballar en com equipar millor els estats per lluitar sobre aquesta discriminació específica. Amb un altre grup, treballarem redactant recomanacions per lluitar contra els estereotips. Actuant en aquests àmbits, ja avançarem molt en la lluita contra la discriminació basada sobre el gènere.

—Quins objectius s’ha marcat el CEDAW enguany?
—Personalment vull demanar si convé incloure la recomanació general 30 com a actuació, la qual és el vincle entre el dret internacional humanitari i el dret internacional de drets humans, i la situació de les dones en conflicte i postconflicte. Volem tractar també com reforçar el rol de lideratge de la dona, d’intel·ligència artificial i discriminacions envers la dona, etcètera. D’altra banda, l’acompanyament que puc fer, segons els meus coneixements, és ajudar a ser relatora o formar part de les tasques dels petits països que necessitin presentar els seus informes.

—Definint aquestes tasques d’una manera menys tècnica, la tasca que tenen és fer un vestit a mida en clau de polítiques de gènere per als petits estats?
—Sí, però amb una diferència: nosaltres no fem les polítiques. El que fem és revisar l’informe d’un país segons les observacions que s’han fet al document passat. Parlar a escala legislativa, si estan al dia de què els vam demanar de fer. A partir d’aquí, mirem si s’han de fer formacions, canviar algunes pràctiques discriminatòries, legislacions o si s’han de treure algunes lleis discriminatòries.

—Quines són les principals situacions de discriminació que es veuen a Andorra? 
—No soc experta ni seré mai relatora d’Andorra, sobretot perquè fa temps que no estic involucrada en el que és el dia al dia de les polítiques. Crec que s’ha fet molt amb promocionar el lideratge de la dona dins de la vida política. S’ha avançat també amb la lluita contra les violències domèstiques, tenint aquestes safe houses que ara són. Sé que el Govern està també treballant a continuar promocionant el que és la igualtat de gènere en totes les esferes professionals. Jo crec que el que es pot fer a Andorra és veure on hi ha oportunitats per realment pal·liar les discriminacions. 

—Com es viuen aquestes desigualtats en altres estats?
—Crec que, malauradament, sigui el país o continent que sigui, estem retrocedint amb la igualtat de gènere. La pandèmia de la Covid ens ho va demostrar, com estem retrocedint amb els casos flagrants de violència domèstica. No fa molt, va haver-hi el debat anual del Consell de Seguretat sobre violències sexuals i sexistes relacionades amb conflictes, i tothom parlava del mateix: les formes de violències sexuals i sexistes estan utilitzades com a arma de guerra. A més, hi ha una retòrica que posa en dubte els avanços de tots aquests anys. A la resolució 1325 de l’any 2000 ja es va dir de manera molt clara que la desigualtat de gènere i les violacions dels drets de la dona són una amenaça a la pau i a la seguretat, i ara ho estem posant en dubte. I no només en temes d’igualtat de gènere, sinó també en els drets humans. Aquest marc legal no és perfecte, ho sabem, si més no perquè hi havia molt poques dones a la taula, als anys 40 i la meitat dels països estaven encara colonitzats, però és l’únic marc que tenim i l’hem de respectar. 

—També pot ser perquè el discurs oscil·la entre: «O estàs dins d’aquest marc, rígid i encorsetat, o estàs totalment fora».
—Crec que no s’ha trobat aquest punt intermedi de no dir que estem fora totalment del marc, criticant o fent suport a la desigualtat, però tampoc estem dins denunciant absolutament tot el que no ens té com a prioritat. Hi ha una diferència cada vegada més gran entre el nivell internacional i el nivell nacional, i això ho vaig veure en els 10 anys que vaig estar a la Societat Civil. No es pot anar amb impertinència, s’ha de reconèixer que en altres continents tenen un marc jurídic i normatiu i uns costums bastant progressistes. Hi ha aquesta manca d’apropiació d’aquests estàndards internacionals perquè es va amb molta arrogància. Amb els temes d’igualtat de gènere, el que s’ha observat tots aquests anys és que s’ha d’anar a la base, però crec que s’està tornant a aquesta narrativa en la qual hem de prioritzar el desenvolupament sostenible i no els drets humans.

—Hi ha algun patró que es repeteixi en aquests estats on la desigualtat és més preocupant?
—Quan la desigualtat és flagrant, és l’ingredient número u en els conflictes armats. Hi ha un índex que fa el Georgetown Center for Women, Peace and Security, en el qual es diu que els països que tenen la probabilitat d’arreglar els conflictes de manera violenta són els països on no hi ha igualtat de gènere. Òbviament, estem parlant de contextos molt específics., però als països on hi ha conflictes armats violents, la base és aquesta violació dels drets humans i la manca d’igualtat de gènere. És com el forat pel qual s’escapa absolutament tot.