Catalana de 24 anys i després d’una trajectòria esportiva envejable, Estel Ferreras va aterrar al Principat fa cinc anys per entrenar al Club Natació Sincro Serradells. Enguany, a més, s’ha convertit en la seleccionadora de la disciplina artística que representarà Andorra, per primera vegada en la seva història, als Jocs dels Petits Estats que el Principat acollirà l’any vinent. Amb ella parlem de la preparació de cara aquesta cita, la seva relació amb la natació artística, com ha evolucionat aquest esport al país i en quin moment es troba actualment.

—Com arriba la natació artística a la seva vida?
—Som tres germans. El meu germà era waterpolista i sempre estàvem molta estona esperant que sortís de l’entrenament. De cop, un dia, el meu pare va veure que hi havia unes nenes ballant a l’aigua i amb música, i ens va demanar si  ens feia il·lusió apuntar-nos a la natació artística. Vam dir que si, ho vam provar i a poc a poc vam anar creixent dins d’aquest món fins avui dia.

—Després d’una trajectòria esportiva tan potent (cinc vegades campiona d’Espanya i tres subcampionats), com aterra al Principat?
—Quan era entrenadora del Club Natació Sabadell vaig conèixer a la meva parella, qui també estava posat dins el món de l’esport, i a través d’un contacte em van oferir entrar al Club Natació Sincro Serradells. Vaig dir que si, i d’això ja fa cinc anys, tot i que aquest any se’m va oferir l’oportunitat d’entrar dins la Federació Andorrana de Natació (FAN) per ser la seleccionadora de la disciplina de natació artística.

—D’ençà que va arribar, tant a nivell de club com de selecció, com valora el projecte que es va trobar i com considera que ha estat evolucionant?
—Quan vaig arribar recordo que entrenàvem en piscines en les quals t’arribava l’aigua al genoll, per la qual cosa no podíem exercitar-nos bé i ens havíem d’ajustar a una banda de la piscina. Tot això quan l’incendi del centre esportiu, que també va coincidir amb la Covid, uns anys un pèl complicats a l’hora d’entrenar perquè les nenes poguessin evolucionar. Avui dia, després de la reconstrucció del Serradells, s’ha notat molt la millora en les instal·lacions que tenim, ho podem practicar tot bé.

—En quin punt està la natació artística al país?
—Crec que enguany ha fet un gran pas. Hi ha nedadores que s’han compromès a tenir més exigència en els entrenaments i un augment d’hores. La seva actitud també ha canviat molt, llavors, amb aquest pas, ens estem començant a introduir a fer campionats internacionals i enfocar-nos en els Jocs dels Petits Estats. És cert que també hem fet un vincle molt maco entre les nedadores i les entrenadores, i els nostres objectius són anar millorant i anar participant cada vegada en més competicions internacionals i que la bandera d’Andorra es vegi cada vegada més.

«Ens agradaria trobar un noi petit que es vulgui introduir en la disciplina, però manca un pioner que ara mateix no hi ha»

—Considera, però, que a aquesta disciplina li resta encara alguna cosa? Potser més suport, compromís, visibilitat...
—Bé, crec que ara per part del país, des de les institucions fins a les nedadores i les seves famílies, s’estan fent molts esforços per tirar endavant la natació artística, així que per aquesta part estic molt contenta. Val a dir, i parlo més a nivell de club, tant de bo poder trobar algun noi petit que s’hi vulgui introduir i a veure si de cara el futur aconseguim un duo mixt, seria genial.

—És molt complicat?
—Sí perquè sempre es necessita un pioner i que aquest sigui el referent de tots. Ara per ara al Principat no n’hi ha cap i això fa que els nois no tinguin tants estímuls per iniciar-se en aquest esport.

—Per participar en els Jocs dels Petits Estats tenen ara mateix cinc preseleccionades, dues de les quals, Aran Van Den Eerenbeemt i Mariona Casas, van fer duet infantil fa menys d’un mes en la seva estrena internacional participant en el Campionat d’Europa de Natació Artística Juvenil amb vostè com a entrenadora i coreògrafa. Quina valoració fa de la cita?
—Encara recordo la primera vegada que vam entrar dins les instal·lacions d’Atenes, que el primer que vam anar a fer va ser mirar si hi havia la bandera andorrana col·locada, i quan la vam veure se’ns va posar la pell de gallina. Tot plegat va ser una experiència d’aprenentatge i de preparació en tots els aspectes: esportiu i personal. També va ser molt gratificant. 

—En aquest mateix sentit de preparació que comenta, entenc que també va ser una primera presa de contacte de cara els Jocs.
—Exacte. Portem tot el curs enfocades amb la cita, i la competició d’Atenes sabíem que anava a ser l’escenari més similar als Jocs. 

—Com està sent aquesta preparació per a la competició multiesportiva que acollirà Andorra l’any vinent?
—Està sent dura, no et diré que no. Més que res perquè són nenes que són molt bones estudiant i compaginar-ho tot de vegades es fa dur, sobretot en èpoques d’exàmens, en les quals les nedadores venen més cansades a l’entrenament i es nota. Fins i tot de vegades han hagut de demanar baixar la intensitat. És a dir, no són entrenaments com si fossin únicament nedadores, sinó que estan intercalats amb les seves èpoques d’exàmens. 

—Serà la primera vegada que la disciplina de la natació artística prendrà part del programa oficial dels Jocs dels Petits Estats, com us fa sentir? Ho considera una responsabilitat?
—Responsabilitat en tens sempre, però crec que tant la Natàlia Meca com a coordinadora, les nedadores i jo com a tècnica rebem la nostra responsabilitat. Elles des del primer moment a l’aigua per fer-ho bé i donar la seva millor versió, jo preparar una coreografia que s’adapti al nivell que es demanarà, etc. La pressió la intentem portar de la millor manera i ens ho prenem com un repte més en el qual si totes estem unides sortirà, mentre que si anem cada una per la seva part serà molt més difícil. 

—Es marquen algun objectiu més enllà de l’aprenentatge i la millora?
—Sí, treure el millor resultat. Al final qualsevol esportista vol quedar el més a dalt possible, i ara tenim referències d’altres països, com és el cas de Xipre, amb qui ens vam trobar en el Campionat d’Europa. El vam poder superar i ens vam adonar que som capaces i estem al nivell. Pel que fa al resultat no puc dir un lloc, però volem el màxim sempre que ens trobem sense cap mena de penalització, les anomenades ‘base marks’.

—Podria avançar alguna cosa respecte als Jocs?
—Només sabem que són a finals del maig vinent (riu) i que intentarem portar les màximes nedadores possibles, ja que ara per ara no sabem quantes hi acabaran sent. 

—Podrien ser les cinc preseleccionades?
—Sí, però competirem amb dos duets, per la qual cosa les cinc no es podran tirar a l’aigua, però sí que comptarem amb una reserva.

—Algun aspecte per afegir?
—Només que venen mesos de lluita. Esperem que estant totes unides surti tot bé i esperem representar Andorra amb les millors condicions possibles i que el país se senti orgullós del que és la natació artística dins el Principat.