Al maig Andorra va acollir la quarta edició de l’Andorra Business Market amb la participació de 31 startups i 40 inversors. Parlem amb Judit Hidalgo, la directora d’Andorra Business, sobre la diversificació de l’economia d’Andorra, les tendències de desenvolupament de la inversió estrangera i local i els problemes principals que es troben les startups a Andorra. 

—Andorra Business és l’agència de promoció i desenvolupament econòmic d’Andorra. Quins són els sectors clau per a la diversificació de l’economia andorrana?
—Un dels encàrrecs que tenim és sobretot ajudar el Govern a la diversificació econòmica. Donem atenció a tots els que acudeixin a nosaltres, però treballem proactivament per ajudar a desenvolupar alguns sectors molt concrets: el sector de la salut i el benestar, la biotecnologia i els esports tradicionals. Sempre des del punt de vista de la innovació i la tecnologia, perquè generi contingut, i coneixement i ajudi a crear i atraure talent al país. A més, treballem el sector de  la indústria dels videojocs. Aquesta indústria va molt lligada amb tot el sector audiovisual. Tenim un “calaix de sastre” compost per tot allò que abasten els sectors digitals i tecnològics, tot allò que pertany a l’àmbit de l’economia del coneixement.. Per exemple, tot allò que pertany a Fintech i a Edutech. En definitiva, tot aquest món que aplica molt les noves tecnologies com blockchain, intel·ligència artificial, etc.

—Aquest mes va tenir lloc l’Andorra Business Market per als empresaris que van voler presentar les seves start-ups. Podria explicar-nos quantes empreses van participar, a quins sectors pertanyien i quines startups van presentar cadascuna?
—L’Andorra Business Market és un esdeveniment on ajuntem startups o projectes que estan buscant finançament amb possibles inversors. Són tant inversors de fora del país que estan buscant oportunitats, com inversors del propi país. La idea de l’esdeveniment era fer que la gent es conegués entre ells i que cada startup trobés el seu inversor. Enguany vam tenir 31 startups que buscaven finançament (16 de les quals són andorranes) i uns 40 inversors. Cadascú tenia cinc minuts per presentar la seva startup i el seu projecte, i després a la tarda es feien reunions. Aquest tipus d’esdeveniments ajuden molt a crear ecosistema a Andorra i també és una manera d’apropar inversors de fora al país.

—I algunes startups van trobar un inversor?
—No és immediat. Ara encara és molt aviat per saber quins resultats s’han obtingut. Allí es coneixen, després han de negociar, han de veure si acaben d’encaixar bé. De vegades triguen un any o dos a decidir-se ja que depèn també de l’evolució que va fent l’startup.

—Com veuen actualment les tendències? Hi ha més startups o menys que abans?
—Vaig fer una presentació a l’Andorra Business Market per ensenyar que l’ecosistema d’startups d’Andorra ha anat creixent molt durant els darrers anys. Aquí tenim una plataforma anomenada andorra-startup.com. I allà totes les startups es poden apuntar. Ara mateix hi tenim 62 startups, però a banda de les que hi ha a la plataforma, sabem que n’hi ha més. Calculem així per sobre que tenim gairebé un centenar d’startups al país.

 —Em podria donar alguns exemples?
—No puc dir noms sense el seu permís. Per exemple, tenim una empresa consolidada que ha desenvolupat programari per a l’entreteniment dels passatgers de les aerolínies. Estan desenvolupant aquest programari a Andorra i s’està venent a British Airways, a Air France, a Emirates i a Singapore Airlines. Després, a més, també tenim empreses de biotecnologia. Una empresa que fa poc de temps que ja té la homologació per fabricar medicaments a Andorra. Són medicaments de teràpies avançades. També comptem amb empreses de videojocs i empreses que estan utilitzant la tecnologia del blockchain, però per aplicar-la a diferents sectors com el dels esports, videojocs, immobiliari. També tenim empreses del sector Edutech, una tecnologia aplicada a l’educació i empreses de robòtica. 

—Podria dir-nos més o menys quantes empreses amb participació estrangera es van crear l’any passat? I quina és la dinàmica respecte a l’any 2022?
—Nosaltres no som el departament que quantifica els temes d’inversió estrangera. Sí que puc dir que els darrers anys s’ha vist una tendència creixent d’inversió estrangera en els temes que ens interessen. Són temes de desenvolupament tecnològic, d’investigació i desenvolupament en general.

—I tenen algunes línies vermelles amb les quals no treballen?
—Sobretot procedeixen dels diferents sectors. No treballem mai amb el sector immobiliari. És un sector que per a nosaltres no crea economia, no crea indústria, per dir-ho així... És un sector molt cíclic amb l’economia. Per tant, aquest negoci no entra dins del nostre objectiu. 

—Hi ha algun país que no pot participar en aquest esdeveniment?
—Nosaltres no fem els tràmits ni regulem la legislació. Sí, a nivell de país encara estan limitades les inversions que vénen de Rússia, però només de russos que estiguin vivint a Rússia. Si es tracta d’un rus que viu fora de Rússia, aquest sí que pot invertir.

—Em podria dir alguns exemples d’empreses que han tancat els negocis i han abandonat el mercat andorrà? I per què?
—Sí que hem tingut startups que han tancat, però això succeeix per la naturalesa del propi negoci. Aquí, quan parlem d’startups, cal pensar que és un sector de risc. Són empreses amb un gran potencial de creixement, però que necessiten una injecció de capital per part d’inversors i finançament. És la pròpia naturalesa de les startups. Però, és clar, també són empreses on l’índex de fallida és molt alt, però no només a Andorra, sinó a tot arreu. Es calcula que als quatre anys d’obertes, només sobreviuen dos de cada deu startups. A Andorra els tràmits són un problema i això no ho amaguem. Sempre ho expliquem als inversors. Es tracta de tràmits molt pesats i molt feixucs. De vegades, també passa que aquestes empreses necessiten contínuament molt de finançament i que, a més, no és el finançament tradicional que utilitzen altres empreses. I els tràmits que han de fer cada vegada que entra un inversor a Andorra, limita molt l’agilitat que han de tenir aquest tipus de negocis innovadors. Els inversors estrangers sovint es queixen de la feixuga burocràcia que retarda el processament dels documents i del problema de la manca de passarel·les de pagament electrònic.

—I com pot ajudar Andorra Business en aquest problema? Vostès donen algun cop de mà?
—Som aquí per recolzar les startups. La nostra tasca és informar els inversors. Però admeto que els tràmits per crear una empresa, sobretot una empresa amb inversió estrangera, requereixen molt de temps. Intentem ser realistes, no estem enganyant ningú, no prometem que el procés serà ràpid. Només intentem donar llum i informar ja que no podem fer res més. Pel que fa als bancs, fa uns quants anys, potser els costava entendre models de negoci o noves tecnologies com la cadena de blocs. Però, de mica en mica, van començar a entendre millor aquest tipus de negocis tan estesos per tot el món. Avui els bancs estan més versats en tecnologia, els interessen més els temes de blockchain. En aquest sentit, hem notat una obertura en la comprensió dels nous negocis, que esperem que vagi canviant progressivament. Pel que fa al tema dels sistemes de pagament, estem treballant per veure si podem crear sistemes de pagament en línia a Andorra.

— Com Paypal, per exemple?
—Fins ara mateix, el mercat no té prou massa crítica per fer interessant que les empreses de sistemes de pagament en línia, es treguin aquesta llicència. Treballem amb l’AFA i amb el Ministeri de Finances per veure com es pot trobar una solució. 

— Quant temps necessiten ara les empreses per acabar aquest procés de tràmits? Un any?
—No, estem parlant d’uns tres mesos en total que de vegades són menys. Si les empreses presenten tot allò que es demana, si segueixen bé tot el procés; estem parlant d’uns tres mesos, que encara és molt de temps.