Pianista, compositor i arranjador especialitzat en tango, i nascut a Buenos Aires (Argentina), Julián Caeiro va estudiar música al Conservatori Nacional de Música Carlos López Buchardo (IUNA); a l’Escola Popular de Música d’Avellaneda (EMPA), i a la Universitat Nacional de Lanus (UNLA). A més, ha realitzat gires per Alemanya, Suïssa, França, Itàlia, Romania, els EUA, Japó, Xina, Brasil, Xile i Uruguai, participant en produccions de música clàssica i argentina.

L’any 2018 va dur a terme els arranjaments orquestrals de «Symphonic Tango II», un projecte d’Analia Selis. Des del 2021, treballa com arranjador i director musical del Ministeri de Cultura d’Argentina, produint produccions musicals, interpretades al Centre Cultural Kirchner i a Tecnópolis.

Hem parlat amb Julián sobre l’evolució del tango, tant en l’estil de la música com en la dansa, sobre les impressions de la banda ‘Elegante Sport’ envers Andorra i sobre els seus plans de futur immediats.

—A Andorra ha tingut lloc el primer festival de tango. Què pot dir sobre l’organització d’aquest esdeveniment? Ha estat semblant als que se celebren a Buenos Aires, el bressol del tango?
—Per ser el primer festival de tango, tot ha sortit espectacular! M’ha impressionat molt veure tanta gent apassionada pel tango. Aquesta era la nostra primera visita a Andorra, un indret molt bonic amb una gent increïble. Vaig tenir l’oportunitat de descobrir un país multicultural ple de gent de diferents països, inclosa la meva Argentina natal. Espero que l’any vinent puguem repetir aquesta meravellosa experiència!

—Quin és l’origen del nom ‘Elegante Sport’? Aquest nom reflecteix el seu concepte musical?
—Sí, aquest no és pas un nom habitual per a un grup de tango. Per contra, si parlem d’un estil de roba, llavors ‘Elegante Sport’ és una forma de vestir-se elegantment, però al mateix temps de sentir-se còmode. En música és quelcom eclèctic i, fins i tot, contradictori. Quan parlem del tango de Buenos Aires ens referim al tango acadèmic clàssic. Però també hi ha actualment una nova onada. Tenim un repertori de milonges, un tango elegant dels anys quaranta, però, també tenim un tango modern més «esportiu».

—El tango és més jugar o ballar?
—Per a mi són les dues coses. Aquí a Andorra hi havia sis músics, un vocalista, un ballarí i una ballarina de tango. En aquest cas concret, vam convidar ballarins de Barcelona. Ells van escoltar la nostra música i van decidir que volien ballar-la. És fantàstic quan als nostres concerts podem treballar amb artistes de diferents països i crear un espectacle sorprenent.

—Vostè crea la seva pròpia música o interpreta altres obres de compositors argentins?
—Moltes vegades componc la meva pròpia música. Vaig néixer i visc a Buenos Aires, i per a mi el tango és una gran part de la meva cultura, és la meva música. M’agrada compondre i interpretar les meves pròpies peces, però també m’encanta interpretar el tango tradicional. No intento canviar res, però crec que hem de poder escoltar i descobrir nous compositors, perquè si no la música serà com un museu, sempre amb les mateixes exposicions.

—Quins compositors argentins prefereix?
—Astor Piazzolla. Per a mi, és la porta principal al món del tango, estic molt a prop de la seva manera d’expressar-se. Però també m’agraden Aníbal Troilo, Osvaldo Pugliese o compositors tan acadèmics com Alberto Ginastera, Carlos Guastavino, o Juan José Castro. Són les meves principals autoritats a la música argentina.

—Parli’ns de l’evolució del tango, com ha anat canviant aquesta dansa al llarg del temps? És cert que abans el tango va ser interpretat exclusivament pels homes? I que per això la seva característica principal ha estat l’estil dominant masculí?
—Estem vivint una gran onada de feminisme a la dansa. Ens hem allunyat del cànon: l’home domina i la dona segueix. Avui en dia les dones sovint dominen els homes en un ball. Com he dit, cada cop apareixen més músics de tango amb nous tipus de tango. De moment, només es pot escoltar aquesta música, però no ballar-la. El pas següent és crear un ball. Però la veritat és que als ballarins els encanta ballar el tango tradicional.

—Què simbolitza per a vostè el tango? Un estil de vida? La llibertat de la solitud?
—El tango és una manera d’expressar els meus sentiments i sentir-me connectat amb les meves arrels.

—Parli’ns de la seva gira europea. On actuaran després d’Andorra?
—Diumenge sortirem d’Andorra. El nostre proper destí serà Barcelona, on farem una pausa. Alguns músics aniran a Madrid, altres a Birmingham, a Anglaterra. Estarem dividits durant 10 dies. Després actuarem a Grenoble, França; tot seguit anirem a Milà, Venècia i a algunes altres ciutats d’Itàlia. Més tard, anirem a Ginebra, Suïssa, i acabarem la nostra gira a Innsbruck, Àustria, el 5 de maig. Després tornarem a dividir-nos. Jo aniré amb altres músics a Romania, on ens quedarem un mes actuant amb un vocalista argentí, i després tornarem a Milà i acabarem la gira fent alguns concerts d’Astor Piazzolla. Per a mi serà un viatge de dos mesos i mig, i per a tota la banda seran 25 dies.