Jelena Pià Comella és una experta andorrana en temes d’igualtat de gènere, en especial en la lluita contra les violències sexuals i amb caràcter sexista relacionades amb els conflictes, amb més de tres dècades de carrera diplomàtica. Actualment, Pià es presenta a les eleccions pel Comitè per a l’Eliminació de la Discriminació envers la Dona de les Nacions Unides (CEDAW, per les sigles en anglès), sent la primera vegada que una andorrana es presenta a un organisme internacional.

—Per què es vol presentar al CEDAW?
—Després de 30 anys de bagatge per promocionar la igualtat de gènere, començant la meva carrera com a diplomàtica servint a Andorra a l’ambaixada de Nova York i, des del 2008, especialitzar-me en lideratge femení i les lluites contra tota mena de discriminació de la dona, ara em sento ben equipada per poder servir en aquest comitè d’experts independents.

—Té una trajectòria bastant dilatada. Per exemple, una fita destacable és la seva implicació en la creació d’UN Women. Com va ser aquella etapa?
—Vaig treballar per dues ONG feministes, el Center for Women’s Global Leadership i la Women’s Environment and Development Organization, en coordinació amb quasi 300 ONG per ajudar a crear UN Women. Va ser molt simbòlic no només per aquest fet, sinó perquè va ser la meva primera feina després del meu passatge per la diplomàcia andorrana. A mi em van contractar com assessora per aquest bagatge diplomàtic, per mobilitzar la mobilitat política dels estats membres de l’ONU i guiar a les ONG per fer una coalició amb els estats. Vam utilitzar la Comissió de l’Estatus de la Dona (CSW) i vam aconseguir fer la resolució 289 a l’Assemblea General. Va ser un esforç de dos anys i una experiència molt enriquidora perquè aquí va ser quan vaig comprendre la importància de promocionar el lideratge femení. Va ser quan em vaig adonar de la importància d’haver creat amb altres representants permanents una xarxa informal. La Carta de les Nacions Unides permet una relació molt important de cooperació entre la societat civil, les universitats, els estats membres i l’ONU, i és allà que hi ha aquestes coalicions entre estats i societat civil.

—Què és el CEDAW?
—El Comitè contra la Discriminació de la Dona és un comitè de 23 experts independents que està estipulat en el conveni del mateix nom. Andorra va signar aquest el 1997. Es reuneixen tres vegades a Ginebra per passar revista i examinar el progrés realitzat pels estats que hi formen part de l’aplicació de les disposicions del conveni a través del diàleg i de conclusions i recomanacions. A més d’aquest acompanyament tècnic, també elabora recomanacions generals sobre temàtiques específiques que ajuden als estats i la societat civil.

—Què creu que pot aportar al comitè i quines línies creu que s’han de potenciar?
—Soc poliglota, parlo tres de les sis llengües oficials de les Nacions Unides (francès, espanyol i anglès) i puc acompanyar i assessorar els estats part del conveni amb aquests idiomes. Havent sigut diplomàtica d’Andorra, que és un petit país amb una administració i uns mitjans petits tot i que la voluntat política hi és, soc molt sensible a com acompanyar als estats d’una manera que sigui més eficaç i contextualitzada a les necessitats i realitats del país amb recomanacions realistes. Tinc tres eixos que m’agradaria aportar segons la meva expertesa. Primer, m’agradaria reforçar les recomanacions generals per donar una resposta més robusta i contundent a la violència i als crims sexuals i sexistes. Segonament, m’agradaria poder dinamitzar el diàleg que hi ha dins del mateix comitè i amb els altres òrgans de tractats internacionals per tal d’establir sinergies per un enfocament interseccional de l’eliminació de la discriminació. No es pot parlar d’igualtat de gènere sense lluitar contra la discriminació racial, per exemple. I l’altre punt que també m’agradaria aportar amb la meva trajectòria seria posar un èmfasi en un enfocament en el dret internacional basat en els drets humans i centrat en els supervivents. També hi ha dos subgrups del CEDAW que també m’interessaria formar part. El primer és el de mètodes de treball, en què podria aportar la meva experiència de com agilitzar els informes i com acompanyar als estats, sobretot als països més petits i amb forces més limitades. I el segon subgrup és el que elabora les recomanacions per fer front a les violències sexistes i basades en el gènere.

—El món es troba actualment en un revivament de moltes tensions internacionals i de molts conflictes, i s’està posant èmfasi a què aquests amaguen dins seu molta violència envers les dones. Quina valoració en fa com a experta?
—És veritat que, amb tota la meva recerca, els meus escrits i les classes que imparteixo, explico que, en els conflictes s’han arribat a cometre uns certs crims perquè no hi ha hagut igualtat de gènere o promoció dels drets de la dona durant temps de pau. I és aquesta desigualtat que fa que les dones no estiguin ben protegides durant els conflictes armats i siguin les que pateixen més. Les dones, més que vulnerables, se les assenyala més, és una cosa molt característica de la situació de les dones en països en conflicte. Ara bé, és veritat que, durant la pandèmia de la Covid, hi va haver un increment de la violència domèstica en tots els països, i és una preocupació. El secretari general (de l’ONU) va comentar que aquesta violència domèstica era la pandèmia a l’ombra, a més de comentar l’any passat al CSW que, si no s’invertia a promocionar la igualtat de gènere, costarà refer totes aquestes conseqüències 300 anys, si anem al ritme al qual anem. Ara bé, hi ha hagut una millora de la condició femenina, òbviament. On crec que ha sigut bastant és amb la participació de la dona en la vida política, segons dades d’UN Women i la Unió Interparlamentària (UIT). 

—També està el cas d’Afganistan, que Nacions Unides qualifica la situació d’apartheid de gènere. Com valora aquest cas concret i què vol dir això?
—L’any passat, el relator de l’ONU a Afganistan parlava en el capítol quatre del seu informe que hi havia persecució i apartheid de gènere, i el secretari general també va tornar a fer-ne menció. És una realitat molt trista i greu que en un país s’estigui parlant així des que els talibans van tornar a agafar el control. Això vol dir una discriminació sistemàtica i flagrant envers les dones i les nenes que es tradueix en polítiques i lleis que no permeten a aquestes d’anar a l’escola i la universitat o de tenir una activitat econòmica. És un crim que està punit així pel dret internacional i una segregació sistemàtica i sistèmic.

—Quina avaluació en fa d’Andorra en la no discriminació i la igualtat de gènere i com creu que podríem continuar millorant?
—Si mai estic al comitè, perquè no hi hagi conflictes d’interès, jo no seré mai la relatora d’Andorra. Però com a dona andorrana, sí que segueixo les notícies i, quan ensenyo aquesta cartografia de la UIT, és realment una satisfacció de veure que Andorra té paritat del 50% en posicions ministerials, està al novè rànquing i té un 46,4% al Parlament, és quasi paritari. Amb el que fa a la participació de la dona andorrana a la vida política trobo que estem bé. Ara bé, també sé que s’està treballant, com a altres països, a poder tenir una igualtat salarial, i sé que Andorra hi està treballant. Trobo que el que és més important, no només a Andorra, en general, és realment educar, disseminar i divulgar la informació. Sobretot de què vol dir igualtat de gènere i com es pot assolir. Tot comença a l’escola, però també s’ha de fer difusió a les empreses. Tenim lleis i no tothom les coneix. S’ha de continuar fent aquest esforç de divulgació de la informació.

—Per què és important que els andorrans estiguem presents als organismes internacionals?
—És fer patrimoni. Crec que els andorrans som poliglotes i pluriculturals i som més sensibles a diferents realitats. Som un país de pau i tenim principis que els andorrans podem portar molt orgullosament de consens, d’unió i pau. Andorra fa 31 anys que estem a l’esfera multilateral i hi ha una expertesa i un patrimoni que val la pena posar en visibilitat. És per això que és important que els andorrans puguin contribuir en aquest sistema multilateral, ja que hi formem part i és important que hi puguem contribuir.

—Un missatge pels lectors?
—Com a experta independent i filla d’Andorra, estaria molt honrada de formar part del CEDAW per poder continuar la meva trajectòria promovent la igualtat de gènere, el lideratge femení i la lluita contra les violències sexuals i sexistes relacionades amb els conflictes.