El ‘28è Cicle Cinema de Muntanya i Viatges Ordino i La Massana’ rep avui la conferència Per les terres del Nil Blau. Mites i llegendes de l’Antiga Etiòpia, a càrrec del periodista Toni Arbonès Petit. En ella, Arbonès ens presenta un viatge que «ens portarà des del cel fins a l’infern», a través d’un passat de llegenda i un present de pobles i cultures ben arrelades en paisatges de gran bellesa.

–Què podem esperar d’aquest viatge per Etiòpia?
–Més enllà de com s’acostuma a reflectir als mitjans de comunicació — amb les seves guerres, revoltes i passes de fam —, Etiòpia és un país ple d’història. A vegades xocant, com els castells de Gondar. També amb una gran diversitat de pobles habitant les seves terres, parlants de llengües diferents i amb un gran ventall de creences, costums i festivitats, com la del Timkat (baptisme amb amhàric, la llengua oficial), a l’Etiòpia cristiana. I per acabar-ho de reblar, paisatges que et fan sentir en un altre món. Em refereixo al Danakil, un territori prohibit durant anys. L’infern a la Terra, com l’anomenen, amb volcans actius, fumaroles i una paleta de colors que supera la imaginació.

–Fa molt èmfasi en els mites i les llegendes dels pobles. Per què?
–Perquè Etiòpia, com molts altres països d’Àfrica, és terra de llegendes que sovint apareixen barrejades amb la història. Per exemple, la llegenda que situa l’Arca de l’Aliança a Aksum, en una petita capella de la ciutat custodiada dia i nit per un sacerdot. Quan els preguntes si algú l’ha vist mai, et responen que és una qüestió de fe. O la llegenda de la reina de Saba -Bilqis i el seu viatge a la cort del rei Salomó, a Jerusalem. O la llegenda segons la qual van ser els àngels qui de nit van ajudar els homes a construir les esglésies rupestres de Lalibela, una joia arquitectònica única al món. 

–Com afecta aquest passat de llegenda en l’imaginari dels etíops? 
–Durant el meu viatge vaig poder parlar amb molts etíops del carrer i vaig constatar que el que per a nosaltres són llegendes, per a ells són fets inqüestionables. Parlo del coneixement popular, no pas acadèmic. Com ja he dit, les llegendes van de bracet amb la majoria de cultures del món i en particular africanes. Com si no hi hauria un bocí de terra a Etiòpia habitat per rastafaris? Doncs per la creença d’un profeta jamaicà d’origen africà, que quan van coronar Ras Tafari,  sobirà Haile Selassie, el va considerar com la reencarnació de Deu. La profecia deia que aquell rei negre els havia d’alliberar de la seva vida de pobresa al Carib per retornar-los a la terra dels seus ancestres; és a dir, a Etiòpia.

–Quin diria que ha sigut l’indret que ha captat més el seu interès?
–No sabria què triar, si les esglésies rupestres de Lalibela o de Gheralta. Les primeres excavades al mateix sòl de roca, les segones en inaccessibles penya-segats de vertigen. En aquest darrer cas, els religiosos de l’època intentaven escapar-se de l’avenç dels exèrcits musulmans. Una terra, a la regió del Tigre, difícil de visitar a hores d’ara per les seqüeles de la guerra que hi va haver entre el 2020 i el 2022, entre el Front d’Alliberament Popular del Tigre i el govern federal d’Addis Abeba. Tot i que, si em preguntes per l’indret que ha captat més el meu interès, tampoc puc deixar de banda el Danakil, una obra d’art viva de la natura. 

–Què ha tingut aquest viatge per Etiòpia per diferenciar-se de la resta?
–Tots els viatges són diferents. En el cas d’Etiòpia, hi vaig anar per primer cop per testimoniar l’entrega d’ajut humanitari català recollit en una campanya de la CRIDA a la solidaritat en Defensa de la Llengua, la Cultura i la Nació Catalanes. Un moviment catalanista sorgit a la dècada dels 80 com a contrapès al ‘Manifiesto de los 2.300’, el qual qüestionava el procés de normalització del català. En aquell moment, Etiòpia va ser l’escenari d’una passa de fam devastadora que va deixar desenes de milers de morts. Malauradament, sembla que les coses no han millorat amb els anys, però, més enllà de la fam, em vaig quedar atrapat per llegendes d’aquesta terra màgica.