Sant Julià de Lòria es presenta aquest diumenge a les eleccions comunals com a única parròquia amb representació de tres candidats. Des d’EL PERIÒDIC parlem avui amb el número u de Desperta Laurèdia, Cerni Cairat, el qual es torna a presentar als comicis després de formar part de la minoria comunal aquests darrers quatre anys.

–Un dels objectius d’aquest mandat era convertir la parròquia en un referent al voltant de la sostenibilitat i les energies renovables. S’ha aconseguit assolir realment aquesta voluntat?
–Creiem que hi ha hagut un cert avenç en aquesta matèria i des de la minoria hem proposat accions per millorar la sostenibilitat i l’eficiència energètica. Exemples del que hem demanat són el canvi d’enllumenat públic a LED, deixar d’utilitzar aigua potable per netejar els carrers, treballar per l’aprofitament de la massa forestal, regular i controlar l’accés rodat al medi natural o l’aprofitament del rebuig de matèria orgànica per compostatge. Sens dubte resta molt camí per fer i serà un dels nostres eixos per als pròxims quatre anys.

–La gestió de l’aigua continua sent, però, un dels reptes que més està costant assolir per part dels diferents comuns.
–Envers aquest tema, nosaltres enfoquem dues línies d’actuació: en primer lloc, cal seguir interconnectant la xarxa de dipòsits parroquials i augmentar-ne la capacitat per ser més resistents a períodes d’escassetat d’aigua; en segon terme, hem de promoure consums més responsables en el dia a dia. Tenim la voluntat d’assolir l’objectiu de consum d’aigua per persona i dia de 150 litres que fixa la Llei d’economia circular i l’administració pública ha de ser exemplar en aquesta qüestió. 
 
–Com s’afronta el tema de l’urbanisme a Sant Julià de Lòria?
–D’ençà que vam entrar com a minoria al Comú, hem insistit que cal ajustar el desenvolupament a la capacitat dels recursos naturals, dels serveis públics i de les infraestructures. Creiem que resta espai per a certs desenvolupaments urbanístics, però cal que el futur POUP integri la dimensió de sostenibilitat. Alhora, creiem que cal avançar en la revisió de la LGOTU en l’àmbit nacional. Per exemple, ara ens trobem que amb aquest creixement desmesurat, Laurèdia hauria d’acollir un abocador de terres a la Rabassa per a tot el país. 

–La situació de l’urbanisme va molt lligada, precisament, als riscos d’inundacions persistents que es viuen a la parròquia en èpoques de grans pluges.
–Sobre aquesta problemàtica, pensem que cal treballar des de la prevenció. En episodis de fortes pluges, com les del darrer mes de juliol, és pràcticament impossible que no hi hagi cap incidència, però hem de garantir que els torrents estiguin nets, que respectem les canes dels rius perquè no generin danys irreparables quan es desborden i que tinguem canals de comunicació prou eficaços per avisar la població en casos de risc sever. Alhora, en certs llocs caldrà actualitzar la cartografia de riscos naturals.

–Una de les qüestions que més preocupen el país és la situació actual de l’habitatge. A Sant Julià de Lòria, la queixa parteix d’una construcció molt mínima de pisos de lloguer assequible.
–En aquest punt som crítics amb la majoria comunal actual. Fa dos anys, el cònsol treia pit dient que entrarien al mercat noves construccions en règim de lloguer. El poc que ha entrat ha estat a preus inabastables per a la majoria de la població. En matèria d’habitatge, el projecte de més envergadura ha estat precisament impulsat per la minoria conjuntament amb privats de la parròquia. Així i tot, valorem positivament que la majoria s’hi hagi acollit. Parlo dels pisos amb serveis per a la gent gran, que van destinats a pal·liar aquesta problemàtica per una part de la població vulnerable i treballarem perquè siguin una realitat el més aviat possible.

–Si parlem d’embelliment, necessita Sant Julià de Lòria el canvi d’imatge que tant de temps es porta reclamant?
–Des del moment que vam entrar al Comú, hem demanat un pla integral de reforma de l’entorn urbà que permeti definir dues coses: com volem que sigui en l’àmbit estètic, funcional i d’accessibilitat, i, a més, una guia de desenvolupament per fases d’aquest pla. No podrem sufragar totes les inversions de cop, cal una política previsora. Aquí també soc crític amb la majoria. S’han fet actuacions sovint inconnexes o incoherents amb aquesta idea d’homogeneïtzació de l’entorn urbà i un exemple flagrant són les noves jardineres de l’avinguda Francesc Cairat, que fins i tot en algun punt dificulten la mobilitat de les persones. 

–La legislatura va començar amb un deute financer de 14 milions d’euros, però ara es troba reduït a la meitat. Quin balanç en fan?
–És una notícia positiva, però cal matisar algunes qüestions. En primer lloc, la reducció de l’endeutament s’ha vist impulsada, en part, pel canvi de certs criteris comptables de l’endeutament de les societats participades. Alhora, entenem que els superàvits pressupostaris han de servir per ajudar a impulsar la societat i l’economia laurediana, i aquest cas no s’està donant. Caldrà doncs invertir aquests superàvits de manera molt mesurada, però decidida, per fer avançar la parròquia.

–Parlem de Naturland. Com plantegen la seva continuïtat? Creuen que s’ha plantejat correctament la seva aplicació al llarg d’aquests anys?
–En el passat, Naturland va ser el gran llast de les finances comunals, acumulant un deute immens envers el Comú i les entitats bancàries. El nostre primer objectiu és aconseguir que no s’hi aportin més recursos públics. Per això serem molt exigents amb l’acompliment del pla de viabilitat. Durant aquest mandat s’han complert algunes de les nostres demandes com el tancament del parc d’animals, el qual era anacrònic i generava un gran cost per a la societat, cosa que celebrem. 

–En les darreres setmanes, Sant Julià de Lòria s’ha presentat també com una destinació de turisme esportiu i actiu.
–Sempre hem cregut en Laurèdia com a destinació de turisme esportiu i d’activitat física en general. Sobre la distinció, és positiu que se’ns valori, però cal que aquesta tingui un retorn a la parròquia, sinó queda en postureig. Treballarem per treure’n el màxim rendiment i posicionar la nostra parròquia com a destí de salut i esport, no només des de l’òptica turística sinó també local. 

–A més, la parròquia ha esdevingut un referent cultural al país amb l’impuls de propostes com el Festac, les Jornades de Bruixeria o l’ANDART. 
–Considero que Sant Julià de Lòria ja era un referent en matèria cultural i valoro positivament la creació de nous projectes, però crec que ens manca definir una estratègia que expliqui el perquè promovem certs actes culturals i cap on volem anar. A més, considero que no els hem sabut aprofitar prou, sobretot l’ANDART. Hem tingut una mostra excepcional i irrepetible d’art, en un espai únic de la parròquia, i la majoria comunal no n’ha fet prou cas més enllà de la inauguració, fins al punt que hem deixat perdre obres que posaven en valor els espais públics. Calia organitzar ponències, tallers i altres activitats al voltant d’aquestes mostres artístiques perquè Laurèdia esdevingui, més enllà de l’exposició, un nou pol de creació cultural. 

–Un dels reptes és la inauguració del nou Centre Cultural i de Congressos Lauredià, incendiat ara fa un any. Quina és la visió de Per Sant Julià respecte a la seva remodelació?
–Il·lusionant i molt esperada, com no pot ser d’una altra manera. Lamento que finalment el Cònsol hagi faltat al seu compromís públic de fer-nos partícips de la tria de la nova façana del centre, però em quedo amb la nostra voluntat que ressorgeixi de les cendres i esdevingui, de nou, un espai cultural de referència del país. Alhora, insisteixo que cal situar Sant Julià de Lòria com a pol de creació cultural. Tenim molt camí per fer en aquesta qüestió i el capital humà per aconseguir-ho.