Sant Julià de Lòria es presenta aquest diumenge a les eleccions comunals com a única parròquia amb representació de tres candidats. Des d’EL PERIÒDIC parlem avui amb el número u d’Unió Laurediana + Demòcrates + Acció + independents, Josep Majoral, el qual aspira a revalidar el seu càrrec com a cònsol major.

–Un dels objectius d’aquest mandat era convertir la parròquia en un referent al voltant de la sostenibilitat i les energies renovables. S’ha aconseguit assolir realment aquesta voluntat?
–Durant el passat mandat, hem implementat millores i mesures responsables en àrees com ara la conservació de la biodiversitat, l’eficiència energètica i la reducció de residus, reduint fins a un 17% les emissions de CO2 que generava el Comú. Amb la confiança de la gent ens comprometem, entre altres coses, a promoure la generació d’energia elèctrica neta mitjançant la instal·lació de plaques fotovoltaiques sota el model públic/privat. Volem ser una parròquia amb una petjada neutra de carboni i, per això, implementarem una xarxa de calor que permetrà que tots els edificis públics de la parròquia consumeixin energia neta provinent de la massa forestal dels nostres boscos, els quals passaran a estar més nets i endreçats. 

–La gestió de l’aigua continua sent, però, un dels reptes que més està costant assolir per part dels diferents comuns.
–Creiem que la planificació és molt important en aquests casos i cal avançar-se amb inversions pensades perquè si mai arriba el problema, hi puguem fer front sense dificultats. És per aquest motiu que aquest any vam bastir un nou dipòsit d’aigua de 700 m3, i està prevista una segona fase de 700 m3 més per abastir tot el quart de Nagol i el centre urbà del fons de la vall. A més, la nostra intenció és millorar la qualitat de l’aigua i el cabal del dipòsit d’aigua de la Borda de l’Arena, i construir nous dipòsits a Fontaneda i a la zona de Faucellers per garantir-ne l’abastiment a tota la població.
 
–Com s’afronta el tema de l’urbanisme a Sant Julià de Lòria?
–Les decisions que es prenen en l’àmbit de l’urbanisme tenen un gran impacte en la forma que vivim, treballem i gaudim del nostre dia a dia. Els darrers quatre anys hem prioritzat les obres i infraestructures necessàries per a la nostra parròquia aplicant el sentit comú, amb una planificació a mitjà i llarg termini, amb la vista posada en la qualitat de vida dels lauredians i vetllant perquè esdevingui una parròquia cohesionada, segura, neta, harmònica, verda i sostenible.

–La situació de l’urbanisme va molt lligada, precisament, als riscos d’inundacions persistents que es viuen a la parròquia en èpoques de grans pluges.
–Per evitar el risc d’inundabilitat de la part alta es va impulsar la construcció de la plaça Rocacorba, basada en tres elements fonamentals: protegir els habitants de l’avinguda Rocafort del risc d’inundabilitat; crear un accés apte per a persones amb discapacitat i/o mobilitat reduïda entre l’avinguda Verge de Canòlich i l’avinguda Rocafort mitjançant un ascensor, i crear un espai públic d’esbarjo a la part alta de la parròquia i enriquir així els diferents espais per desenvolupar activitats culturals i esportives.

–Una de les qüestions que més preocupen el país és la situació actual de l’habitatge. A Sant Julià de Lòria, la queixa parteix d’una construcció molt mínima de pisos de lloguer assequible.
–En aquest punt portem tres grans projectes al programa. Hem negociat un acord entre el Comú de Sant Julià de Lòria,  els propietaris privats, el ministeri d’Afers Socials, la fundació Julià Reig, Bomosa i la Creu Roja Andorrana per construir pisos amb serveis, pensats per a persones majors de 65 anys amb un cert grau de dependència. En breu podríem oferir habitatges d’entre 40 m2 i 50 m2 que es construirien en un terreny situat a l’entrada del poble. Proposem la residència universitària amb espais de coworking per a joves emprenedors i, conscients de la problemàtica actual de l’habitatge, promourem una acció publicoprivada per a la construcció de pisos de lloguer accessible en terreny comunal.

–Si parlem d’embelliment, necessita Sant Julià de Lòria el canvi d’imatge que tant de temps es porta reclamant?
–Som conscients de la necessitat d’invertir en aquest sentit i no ens ve de nou. Per aquest motiu, l’any passat vam impulsar un pla de participació ciutadana amb la voluntat de projectar les reformes que necessita i vol la ciutadania. Si resultem elegits, aplicarem els resultats del pla per a l’embelliment de l’avinguda Verge de Canòlich i la de Francesc Cairat.

–La legislatura va començar amb un deute financer de 14 milions d’euros, però ara es troba reduït a la meitat. Quin balanç en fan?
–Considerant aquests resultats, podem dir que tenim unes finances sanejades que ens permetran poder executar els projectes i accions previstes per als propers quatre anys de gestió. Hem aplicat una reducció del 75% de l’import dels impostos a empreses que han tingut un resultat negatiu; hem aplicat una gratificació del 90% de l’impost de construcció a aquell que realitzés aparcaments i habitatges de lloguer, i hem invertit en la modernització de l’administració, així com en les carreteres, el transport públic, el centre de dia, l’esport i altres serveis fonamentals. 

–Parlem de Naturland. Com plantegen la seva continuïtat? Creuen que s’ha plantejat correctament la seva aplicació al llarg d’aquests anys?
–Doncs la veritat és que sí, crec que s’ha aplicat de forma encertada, i no perquè ho cregui jo, sinó perquè els resultats ho demostren. Tant per la part econòmica com per la part mediàtica, social, de la gent del poble, dels visitants, de tots plegats. Per tant, la resposta és sí. La continuïtat de Naturland la plantegem d’una manera similar a la que s’ha dut a terme durant aquests darrers quatre anys, entre altres coses perquè el resultat és positiu. La millora que hi ha hagut a Naturland és substancial i, per tant, aquesta seria la manera de fer: despolititzant la gestió i, per part nostra, recolzant totes aquelles iniciatives que ens puguin plantejar, sempre que siguin coherents, argumentades i en línia amb el pla de negoci aprovat el 2021.

–En les darreres setmanes, Sant Julià de Lòria s’ha presentat també com una destinació de turisme esportiu i actiu.
–Per a nosaltres ha estat molt important rebre aquest label internacional perquè ens reafirma en la bona línia endegada els darrers anys. El turisme esportiu és un element que avui en dia està molt de moda i, per tant, ens cal apostar per fer de la parròquia un pol d’atracció per a clubs i federacions d’arreu i per promoure grans esdeveniments, els quals promouran el comerç i l’hostaleria de la parròquia.

–A més, la parròquia ha esdevingut un referent cultural al país amb l’impuls de propostes com el Festac, les Jornades de Bruixeria o l’ANDART. 
–La cultura i les tradicions són dos dels ingredients essencials del tarannà lauredià i que ens connecten com a comunitat i amb les nostres arrels. Promourem el sentit de pertinença i d’identitat, apostant per les entitats culturals de la parròquia com a pol fonamental d’integració i de cohesió social. Recuperarem la taula d’entitats per unir esforços i coordinar l’activitat cultural, així com per poder celebrar la festa de les entitats. Sense oblidar la nostra Festa Major, una gran festa plena d’activitats culturals, tradicions i actes per a tots els públics.

–Un dels reptes és la inauguració del nou Centre Cultural i de Congressos Lauredià, incendiat ara fa un any. Quina és la visió de Per Sant Julià respecte a la seva remodelació?
–L’incendi va ser un cop fort al cor cultural de la parròquia, però ens ha deixat grans lliçons de solidaritat i comunitat. Les reformes dels espais de l’edifici permetran modernitzar les instal·lacions i introduir-hi els darrers avenços tecnològics per poder executar activitats i congressos enfocats a les noves tecnologies, intel·ligència artificial, etc.