–En quin estat es troba actualment Andorra la Vella?
–Hi ha dues Andorres. La bonica, neta, cuidada, lluminosa i amb fonts de colors, ideal per a fer-ne fotos i penjar-les a Instagram. Però hi ha una altra Andorra, amb els carrers bruts, amb les voreres trencades, amb els passos de vianants sense senyalitzar, llocs per on no pot passar una cadira de rodes o un cotxet. I hi ha coses en comú a les dues Andorres: ciment. Són Andorres grises i apagades, sense natura.

–Quins tres punts del seu programa té més motivació per posar en pràctica?
–El programa Reviu Andorra la Vella, destinat a posar al mercat habitatges buits o amb necessitat de reformes. En segon lloc, completar la reforma del carrer Prat de la Creu i mantenir  els arbres que encara no s’han talat en consonància amb el concepte de ciutat verda. I tercer, impulsar el projecte ‘Andorra la Vella, una capital d’experiències’, una iniciativa de promoció turística que buscarà la connexió dels visitants amb la parròquia a través de l’activació d’emocions i records en què intervindran els cinc sentits.

–Quines són les tres necessitats actuals que veu més urgents per solucionar a la capital i què proposa per solucionar-les?
–Solucions ràpides en l’àmbit d’habitatge, un pla de manteniment en general de voreres, ascensors i altres serveis públics essencials i escoltar la veu dels ciutadans, per això posarem en marxa processos participatius per decidir sobre qüestions que afectin la ciutadania de la parròquia.
 
–Com és el seu projecte per a la plaça del Poble?
–D’entrada real. Són les terceres eleccions en què Demòcrates proposa una reforma de la plaça i no ha fet res de res. Nosaltres tenim clar que la tirarem endavant, però no ho farem des d’un despatx. Donarem la veu als ciutadans perquè puguin opinar i dir-nos quina plaça necessiten, què n’esperen i com els agradaria que fos.

–Quin paper i quins projectes tindrà la Conselleria de Social en el seu mandat?
–Aquesta conselleria per a nosaltres té un pes molt important ja que volem que tingui una visió transversal amb la resta de conselleries i que sigui activa. Promourem la comunitat i el benestar de tots els ciutadans i ciutadanes de la parròquia assegurant una parròquia inclusiva i cohesionada. Crearem un nou programa de prestacions d’ajuda a l’habitatge per a aquelles persones que no disposen d’un habitatge en propietat i que es troben en una situació de vulnerabilitat.

–En l’àmbit urbanístic, quines són les necessitats que contempla i com pensa solucionar-les?
–Ens esforçarem per tenir una justícia urbanística real a la parròquia, per tal d’evitar que hi hagi barris de primera i barris de segona. Farem una revisió exhaustiva del POUP, un cop tinguem els estudis de càrrega, per establir les prioritats urbanístiques de la parròquia en funció de les necessitats actuals i de les que es puguin preveure a mitjà i llarg termini. Durem a terme un estudi de l’estat del mobiliari urbà per valorar quins elements necessiten una reparació i si és necessari adquirir-ne de nous. Completarem la reforma del carrer Prat de la Creu i mantindrem els arbres que encara no s’han talat en consonància amb el concepte de ciutat verda que volem impulsar a la parròquia.

–Quina capacitat té el Comú per  poder solventar el problema de l’habitatge en comparació amb el Govern? Detalli quines són les seves propostes.
–El Comú ha de fer molta feina, perquè és la primera institució al costat del ciutadà. Som conscients que tenim unes competències limitades però cal esprémer-les al màxim, per això des d’Enclar crearem un departament d’habitatge, aprofitant els recursos humans existents al Comú, que s’encarregui de centralitzar totes les polítiques vinculades a aquest àmbit i que treballi de manera coordinada amb la resta d’administracions. Partint de la base que el model de DA es basa en la cessió de terrenys comunals, construcció i compra, i que amb aquest model no és soluciona el problema actual. Impulsarem el programa Reviu Andorra la Vella, destinat a posar al mercat habitatges buits i amb necessitat de reformes. Aquests habitatges s’hauran de cedir al Comú durant un mínim de deu anys per destinar-los a lloguer a preu regulat.

–Quin és el seu model econòmic per a Andorra la Vella?
–DA ha creat un supercomú, en vuit anys han augmentant un 80% les despeses corrents, de béns i de serveis. No podem estar pagant més de 600.000 euros de lloguer de l’Estadi Comunal quan podríem haver estat pagant zero euros. Per això promourem una gestió eficient dels recursos comunals, revisant tots els espais per als quals el Comú està pagant un lloguer i valorar si els serveis que s’hi troben poden reubicar-se en algun local de propietat comunal.

–Quin paper ha de jugar el turisme a la capital?
–El turisme és bàsic per a Andorra la Vella, és evident. Però no ha de passar per davant les necessitats reals dels ciutadans. És imprescindible que cuidem els nostres comerços i fer que el dia a dia dels que vivim aquí no sigui incompatible amb els que ens visiten. Tenim una parròquia pensada per ser bonica a Instagram i que està expulsant els seus ciutadans. Per això organitzarem una taula de diàleg amb els diferents actors que integren el teixit comercial de la parròquia per tal de poder intercanviar projectes, neguits i propostes.

–Acabi la frase: Vull ser cònsol major d’Andorra la Vella perquè...
–Un altre model de parròquia és possible, en què als ciutadans se’ls escolti durant tot l’any, cal un canvi de rumb al Comú i encapçalo un equip de gent preparada per gestionar d’una manera realista i propera una administració que hauria de ser de tots.