–En quin estat es troba actualment Andorra la Vella?
–A Andorra la Vella, actualment, tenim una parròquia pròspera i dinàmica. Però som conscients que encara pot ser més amable, sostenible i cohesionada. I perquè sigui així, tenim una sèrie d’accions al programa com, per exemple, temes com l’habitatge, la sostenibilitat i la cohesió social que ve encarnada en el projecte de la plaça del Poble i que faran a la parròquia encara millor.

–Quins tres punts del seu programa té més motivació per posar en pràctica?
–El primer punt que tinc més motivació per posar en pràctica és, lògicament, el repte de país que estem afrontant ara amb el tema de l’habitatge. Cedint terrenys, com ja vam fer al març del 2020. Creant un parc comunal d’edificis de lloguer regulat també, i també una línia d’ajuts per a l’emancipació dels joves. Però no només hi ha l’habitatge, sinó que també hi ha altres eixos en els quals Andorra la Vella ha de seguir treballant. Un és la regeneració urbana, que és tot allò que fa referència a la inversió pública a tots els carrers de la parròquia, perquè la inversió pública fa que al final es mogui també la inversió privada. Aquesta no és necessàriament inversors, sinó propietaris d’edificis i de botigues que arreglen els aparadors i les façanes. Així entenem nosaltres la regeneració urbana. I el tercer eix és la sostenibilitat. Treballar en zones verdes, incrementar la superfície de parcs verds i també seguir reduint la nostra petjada ecològica, que ja vam anunciar fa un mes que a través de les tres accions l’hem reduït un 13% aquest any. El repte és continuar reduint la nostra petjada ecològica de cara als propers anys.

–Quines són les tres necessitats actuals que veu més urgents per solucionar a la capital i què proposa per solucionar-les?
– Per un costat, adaptar el model de creixement i això es farà quan tinguem els estudis de càrrega que, si tot va bé, els disposarem al febrer o al març del 2024. Això serà una de les primeres accions que s’hauran de fer. Adaptar el model de creixement en funció dels recursos naturals. El tema de l’habitatge també és una necessitat. Cal que totes les administracions, tant els comuns com el Govern, ens posem d’acord per a poder trobar solucions garantistes d’accés a l’habitatge. A més, és necessari seguir impulsant el dinamisme econòmic a través de les nostres polítiques de dinamització comercial, perquè al final estem convençuts que la prosperitat econòmica porta a la prosperitat social.

–Com és el seu projecte per a la plaça del Poble?
–El nostre projecte és recuperar la plaça del Poble dels anys 80 o 90. Era un lloc on es trobava tot el poble, tota la gent, i recordo que era on anava amb els nostres pares i avis per jugar o simplement per fer esdeveniments culturals i tradicionals. Un lloc on anava, per exemple, a fer un cafè, on el pare o l’avi anava a buscar la premsa i tu anaves al quiosc de la Conxita a buscar llaminadures. És a dir, un lloc de retrobament social. I volem tornar a recuperar l’essència de la plaça del Poble. Ho volem fer amb la gent gran, perquè ells tenen necessitats determinades, amb la gent jove, que també han fet aportació, i també amb totes les associacions culturals que, finalment, són les que fan moltes celebracions. Com per exemple, el Ball del Contrapàs. També s’hi fa la Fira de Sant Jordi i la Ball dels Gegants. És important que aquesta plaça se la facin seva des del seu disseny, perquè després no ens trobem sorpreses. Serà un espai molt lliure, però també amb molta generació, cosa que falta ara ja que és molt freda. I tindrà, primer, una superfície de nivells, que fa que hi haurà un nivell que estarà sota el cobert i això permetrà que, quan polgui o nevi, la canalla encara podrà anar a jugar allà, perquè s’hi farà un parc infantil sota el cobert. I d’altra banda, també es caracteritza per molta zona verda, amb molts bancs per seure, i també hi haurà un escenari on és puguin fer concerts de petita escala i populars.

–Quin paper i quins projectes ocuparà la Conselleria de Social en el seu mandat?
–Portarà el seguiment de totes aquelles mesures vinculades amb l’habitatge, com no pot ser d’una altra manera. Però no oblidem la gent gran, que la capital té un col·lectiu de gent molt gran i hem d’estar al seucostat. La gent jove també, que disposa del RUSC. S’hi fan molts tallers i activitats. Ara hem desenvolupat un taller d’acompanyament psicològic pels problemes de salut mental que hi va haver després de la pandèmia. Com a novetat, la Conselleria de Social també tindrà un vessant d’Igualtat i Inclusió, ja que vam aprovar el Pla d’Igualtat a l’octubre i es farà un seguiment des d’aquesta conselleria. I com que també tenim una persona invident a la candidatura, també procurarem que totes les accions que s’efectuin a la via pública tinguin també tots aquests aspectes que facilitin la mobilitat de les persones invidents.

 –En l’àmbit urbanístic, quines són les necessitats que contempla i com pensa solucionar-les?
–Atendre a totes i cadascuna de les zones o barris d’Andorra la Vella, Santa Coloma i la Margineda. Es a dir, quan es facin actuacions, com per exemple reparació de carrers o boravies, no ens deixarem cap carrer, com venim fent fins ara. Jo podria donar una llista de carrers que no són gens turístics com Callaueta, el de la Llacuna o la Plana. I s’han fet actuacions en moltes zones residencials o amb comerç de barri com aquests. Per tant, és un exemple que quan s’actua en l’àmbit urbanístic, s’actua a tot arreu, per igual, sense diferències de classes. I després el tema del creixement sostenible. Hi ha un sostre al creixement de la parròquia perquè finalment depenem dels recursos naturals. Seria proseguir amb l’escalonització d’anar millorant barri per barri i anar controlant aquest creixement urbanístic. 

–Quina capacitat té el Comú per poder solventar el problema de l’habitatge en comparació amb el Govern? Detalli quines són les seves propostes.
–El Comú té molta capacitat. Al final, és qui disposa de terrenys que són fruit de cessions urbanístiques i, per tant, són els que disposen del terreny. Un exemple és el terreny que es va cedir al març del 2020 per construir pisos de lloguer regulat en un terreny de 3.000 metres quadrats. I seguim tenint terrenys fruit d’altres cessions urbanístiques que cedirem al Govern per si cal ampliar el parc d’habitatge públic. Però hi ha un altre vessant, que és que el mateix Comú construeixi pisos de lloguer regulat. És el cas que ja hem començat a fer a la zona del Cedre, que hi ha un edifici que no està acabat i una part d’aquest és de tutoralitat comunal, on construïrem un edifici de lloguer regulat. Una altra mesura d’impacte immediat és la línia d’ajuts a l’emancipació. Aquesta no necessita un temps de construcció, sinó que tots aquells joves que hagin trobat un apartament per emancipar-se tindran una ajuda directa del Comú per poder pagar, per exemple, la fiança que demanen, habitualment de dos mesos, i que és un desembossament important de diners.

–Quin és el seu model econòmic per a Andorra la Vella?
–El nostre model passa per seguir generant moviment de negocis, i d’inversió pública. Quan tu poses els carrers macos, parcs verds, embelleixes i fas un element com a l’avinguda de Meritxell o les fonts de la Rotonda, fa que siguin reclams d’aquells barris. I que edificis que estan en decadència o vells, els propietaris els renovin. Un exemple és el carrer Dr. Mitjavila. Aquells edificis fa uns anys estaven vellots i, des que van fer totes aquestes actuacions a l’avinguda Meritxell, segurament els propietaris van considerar que els seus edificis, que no estan gaire lluny de l’avinguda Meritxell, es podien revaloritzar i per tant, van invertir a refer façanes i a reformar l’edifici. És a dir, que assumeixen aquest moviment de dinamització que impulsa el Comú.

–Quin paper ha de jugar el turisme a la capital?
–El turisme a la capital és igual d’important que a tot el país, un paper amb molt de pes. El que vull recalcar és que Andorra la Vella no té estacions d’esquí, com podem dir en altres parròquies i, per tant, també hem de crear incentius. Hem de fer que la capital sigui atractiva per al turista i ho hem aconseguit a través d’una sèrie d’esdeveniments.

–Acabi la frase: Vull ser cònsol major d’Andorra la Vella perquè...
–Vull que segueixi sent una parròquia per a les persones.