Arran de la seva primera visita històrica al nostre país, des d’EL PERIÒDIC parlem avui amb la científica Jane Goodall, amb la qual compartim una estona fent un petit repàs de les seves investigacions i de com les noves tecnologies poden arribar a afectar en la conservació de les espècies.

–Com creu que ha influït la seva investigació en la percepció pública dels ximpanzés i, per consegüent, en la conservació d’altres espècies?
–En primer lloc, ha influenciat especialment en la manera que els científics pensen sobre els animals. A principis dels anys 60, quan vaig començar amb la meva investigació, em van dir que l’havia portat a terme de manera incorrecta perquè els ximpanzés haurien de ser números i no noms propis, així com tampoc hauria de parlar sobre la seva personalitat, la seva ment o si tenien emocions, perquè aquestes només les teníem nosaltres. Ara sabem que això no és veritat. Però si parlem de l’impacte que ha tingut el Jane Goodall Institut, penso que nosaltres vam fer el primer programa de conservació liderat per la comunitat al voltant dels ximpanzés de Gombe. Anteriors conservacionistes entraven i deien: «Hem de fer un parc nacional i mantenir a tothom fora», però el nostre mètode no era aquest. Nosaltres demanàvem a la gent què podríem fer per millorar la seva vida i així és com hem actuat, a través d’un programa molt holístic. Com que la gent estava destruint l’espai simplement per sobreviure, tallant els arbres per guanyar diners o fent més terra per cultivar aliments per a les seves famílies en creixement, vam ajudar-los a trobar altres maneres de guanyar-se la vida que no fossin destruint el medi ambient. Això va ser molt important.

–Sabria destacar algun d’aquests avançaments per sobre d’un altre?
–El més important per a mi va ser observar un ximpanzé fent servir eines, perquè en aquell moment es pensava que només els humans les podien fer servir, i va ser això el que va portar el National Geographic a interessar-se per aquest tema. La meva petita aportació econòmica per sis mesos  s’estava  acabant i el National Geographic va entrar, permetent-nos continuar amb la investigació. Així doncs, per a mi, aquesta observació de David Greybeard, utilitzant una eina de fabricació, va ser molt significativa, però també és significatiu el fet que ells són com nosaltres a l’hora d’establir una comunicació: besant-se, abraçant-se, agafant-se de la mà, els mascles lluitant pel domini, utilitzant les roques com a armes, utilitzant diversos objectes com a eines, etc. Vaig poder descobrir que, com nosaltres, els primats tenen una visió violenta capaç de fer la guerra i matar, però també tenen amor, compassió i altruisme.

–També ha estat una defensora apassionada de la coexistència pacífica entre humans i altres espècies. Com creu que podem fomentar una major consciència i acció per aconseguir això a escala global?
–Això és el que tothom està intentant resoldre. En alguns llocs és més fàcil i en altres és més difícil, perquè si ets un agricultor pobre i vius amb elefants al teu voltant, aleshores és bastant dur. Un grup d’elefants, en una nit, pot destruir tots els aliments que has estat cultivant. Per tant, trobar maneres per pal·liar això significa que hem de donar més terra als animals. En cas contrari, acabarem tenint un conflicte creixent.

–Potser eines com la intel·ligència artificial i la recopilació de dades a gran escala poden contribuir en aquesta conservació i la comprensió de les interaccions en l’ecosistema.
–Bé, sens dubte aquestes ens estan ajudant a nosaltres, ja que estem utilitzant GPS, GIS i imatges de satèl·lit per ajudar-nos amb la cartografia dels ximpanzés, així com drons per "mapear" el territori o monitorar incendis. Les càmeres trampa permeten a la gent saber més sobre els animals sense molestar-los. Hi ha vegades que es fan servir dispositius per fer un seguiment dels animals, com són els collars de ràdio, els quals no són molt agradables, però són com una mena de xip que poses a un animal en migració perquè puguis conèixer la seva ruta i ajudar a protegir-lo dels diferents tipus de càmeres, telescopis o binoculars (en cas d’haver d’observar de nit). També els sistemes digitals Survey123 connecten dades amb els seus telèfons, amb l’objectiu de recollir dades dels nostres sistemes al Senegal, els quals, al seu torn, pugen automàticament al núvol. Allà descarreguem la informació i podem crear diferents capes de dades sobre activitats dels ximpanzés, així com posar-ho als mapes i tenir informació actualitzada cada setmana.

–Amb l’avançament de fites com l’edició genètica, veu possibles aplicacions en la conservació d’espècies en perill d’extinció i en la restauració d’ecosistemes degradats?
–Crec que, abans que això, és molt més important que aquestes espècies es criïn en captivitat i no la modificació genètica com a tal, perquè aquestes persones que els crien no tenen coneixement del que això els comportarà. La modificació genètica té uns efectes secundaris que els científics no estan acceptant i continuen endavant. Tinc un amic que ha passat 14 anys investigant tots els efectes dolents, des de les plantes fins a la gent, i ha escrit un llibre que es diu Altered genes and twisted truths. A més, hi ha un llarg estudi sobre els animals que els han donat de menjar cultius modificats genèticament i fa bastant por el que els acabarà passant a llarg terme.

–La conservació de l’espècie no pot esdevenir sense posar punt final a les diferents problemàtiques socials i econòmiques que ens envolten.
–Un dels perills reals que patim és la indústria de l’agricultura, ja que estan destruint grans àrees d’hàbitat natural per tal d’alimentar bilions d’animals en condicions molt cruels. Estan utilitzant molt combustible fòssil per fer créixer el gra i portar els animals al nostre plat. Els animals estan produint una gran quantitat de metà, que és el que expulsen les vaques en els seus gasos i que té un efecte molt greu en el canvi climàtic, d’efecte d’hivernacle, el qual canvia les condicions ambientals. Aquest és el motiu pel qual és molt important que augmenti el nombre de persones que es tornin vegetarianes o veganes. El missatge més important que s’ha de compartir a escala mundial és que cada dia que vivim en aquest planeta, tenim un cert impacte i, com que vivim en condicions de triar, hem d’optar per fer la impressió d’aliments menys dolents possible per tal de conservar-lo.