A Andorra hi ha 11 escoles maternals i de primària franceses, així com el Lycée Comte de Foix. El sistema francès compta amb uns 3.500 alumnes i més de 300 professors formats a França, la qual gasta entre 26 i 27 milions d’euros anuals per pagar-los.

Mr. Tribolet, ambaixador de França a Andorra, tracta els andorrans com a ciutadans francesos, els quals es beneficien d’ajudes per a l’habitatge (APL - Aide Personnalisée au Logement) i poden rebre una beca del govern francès. Al voltant del 70% dels joves andorrans que han estudiat al Lycée, van viatjar a França per cursar estudis superiors i professionals, sent un 15% dels alumnes pertanyents a l’Escola Andorrana.

L’Ambaixada de França a Andorra està interessada a desenvolupar l’Educació Superior i Professional dels andorrans a França, i, per aquest motiu, per segon any consecutiu, organitza una fira d’estudiants sobre Educació Superior a França. L’acte tindrà lloc el 23 de novembre al Palau de Congressos de 10.00 a 17.00 hores.

Parlem amb Cristina Mota, directora d’Afers Jurídics Internacionals i Recursos Humans del Ministeri d’Afers Exteriors d’Andorra, la qual va marxar a estudiar a França i ara té un paper protagonista a la societat andorrana. Ella ens explica com estudiar a França l’ha ajudat en la seva vida professional (i fins i tot personal).

–On va estudiar a Andorra? La qualitat de l’ensenyament del francès era prou alta per permetre-li estudiar a França sense cap problema?
–Vaig estudiar al Lycée Comte de Foix i vaig obtenir el BAC, el qual s’especialitzava en matèries com les matemàtiques, l’economia i les ciències socials. El nivell i la qualitat dels estudis francesos a Andorra són excel·lents, tal com ho demostren les estadístiques any rere any. A més, és important subratllar el fet que els alumnes que provenim d’Andorra arribem a les universitats franceses amb el mateix nivell d’estudis que els alumnes que ja es troben a França, i realment no s’evidencia més diferència que la del nostre accent, que sempre és ben apreciat per tothom.

Cal destacar que les escoles i universitats franceses estan molt reconegudes a escala internacional, i en certs àmbits lideren els rànquings internacionals més exigents.

–Expliqui’ns la seva experiència d’estudiant a França. Per què va decidir estudiar allà? On i quan va estudiar?
–Guardo un molt bon record dels meus anys d’estudiant a França. En concret, vaig estudiar Dret Internacional i Dret Europeu a la Universitat Toulouse Capitole, des de finals de l’any 1995 fins a principis de l’any 2000.

Des del primer dia em va impactar el nombre d’estudiants. En el primer any de dret, els alumnes estaven subdividits en quatre grups i les classes generals es feien en amfiteatres de 600 persones. Aquest fet va suposar realment un canvi per a tots els joves que vam passar de classes petites al Lycée amb 24 alumnes a estar en classes gegants amb tantes persones desconegudes. No obstant això, aquesta situació es viu com una aventura, i els estudiants s’adapten realment molt ràpidament.

En el meu cas, Tolosa és una ciutat estudiantil, molt oberta als joves, la qual cosa ens va permetre integrar-nos molt fàcilment en la vida social d’aquesta ciutat. La festa del Beujolais nouveau, els partits de rugbi del Stade Toulousain, les passejades a la vora del Canal du Midi, les trobades amb els altres estudiants andorrans i moltíssimes altres activitats lúdiques, esportives i culturals van fer de la nostra estada al país veí una experiència inoblidable. Encara avui, conservo moltes amistats que vaig fer en aquell moment.

–Quina experiència ha adquirit i que li ha estat útil tant en la seva vida tant professional com personal?
–L’experiència va ser molt enriquidora, però, no obstant això, voldria destacar que el sistema francès, tot i ser molt exigent, permet als estudiants adquirir competències essencials com les de redacció, organització de la reflexió i capacitat d’anàlisi.

–El títol universitari francès l’ha ajudat a trobar feina?
–Efectivament, així ha estat. Tinc la gran sort de poder treballar per vocació, ja que treballo al Ministeri d’Afers Exteriors des de l’any 2001, i hi vaig poder accedir gràcies a les titulacions amb dret internacional obtingudes a França. 

–Quins inconvenients del sistema educatiu francès podria anomenar? Què creu que cal millorar? Hi ha programes de suport per als estudiants andorrans que estudien a França?
–Pel que fa als inconvenients, realment no li puc destacar cap. És important reconèixer que l’accés a algunes escoles franceses, i en particular a les anomenades ‘prépa’ (classes preparatòries a les grans escoles), és molt competitiu i cal preparar-s’hi al fet d’avançar i no deixar-ho per l’últim any de batxillerat. Per la resta, tot són facilitats. L’Ambaixada d’Andorra a París ajuda a tramitar els permisos de residència dels estudiants andorrans. Aquests permisos s’emeten per deu anys. La inscripció a les universitats, menys en alguns casos excepcionals, són molt econòmiques, i, a més, els estudiants es poden beneficiar de beques franceses a l’Ensenyament Superior i de prestacions al lloguer, entre altres beneficis.

–Actualment, alguns dels seus fills estudien a França. A quina universitat i facultat? En quina ciutat viuen? Els tràmits administratius per a la seva inscripció han estat complexes?
–Efectivament, tinc una filla que està estudiant segon any d’Enginyeria a Tolosa, a l’Institut Nacional de les Ciències Aplicades, i un fill que es troba en classe de Terminale, a punt per marxar en uns mesos.

Els tràmits administratius no van ser complexos en si, però sí que poden arribar a ser una mica feixucs. Avui en dia, gairebé tots es poden tramitar per via telemàtica, que en aquest cas ens ha suposat una simplificació dels tràmits molt important.

–Quines universitats i quines facultats són ara més demandades entre els joves andorrans?
–La meva opinió és que la majoria dels joves d’ara continuen amb Estudis Superiors en sectors clàssics com economia, dret, enginyeria, lletres, medicina, etc., però en el seu cas, les especialitzacions, els màsters, i la mobilitat internacional els permet arribar a una primera feina amb més experiència i en particular amb millor oratòria.

–Quin consell donaria als pares d’estudiants andorrans que estan pensant a enviar els seus fills a estudiar a França?
–Per experiència, els aconsellaria viatjar i participar en les jornades de portes obertes de les universitats o escoles que els puguin interessar. Que parlin amb estudiants més grans per tenir més informació.

Si tenen dubtes pel que fa als estudis, que demanin ajuda als professors, o consellers d’educació, i que participin en els fòrums o en conferències que s’organitzen a aquest efecte.

L’eina francesa anomenada Parcoursup és molt útil en la recerca d’estudis i formació, i potser es podria posar a disposició dels alumnes des de l’any de Seconde.

–Quina utilitat troba a les fires educatives, organitzades amb el suport de l’Ambaixada de França a Andorra, que es van fer a Andorra el novembre passat i que tindran lloc el 23 de novembre d’enguany?
–Tal com he indicat anteriorment, les fires educatives, com les que organitza per als estudiants l’Ambaixada francesa, o bé el Lycée i la Délégation de l’enseignement français en Andorre, són essencials. Els estudiants han de poder trobar els estudis que s’adeqüin millor a les seves expectatives, i fora dels estudis universitaris clàssics existeix un gran ventall de formacions intermediàries, tècniques en alternança o en sectors poc coneguts que poden ser molt interessants.