Anna Fornsubirà Mélis és una estudiant i jugadora de rugby de 21 anys. Estudia a Toulouse, la capital mundial del rugby. Juga al Colomiers, un club que té 70 jugadores i dos equips en les categories de Fédérale 1 i 2 del campionat francès. Això li permet entrenar fort per poder jugar amb la selecció andorrana. El juny del 2023, va guanyar la medalla d’or als Jocs dels Petits Estats d’Europa de Malta i la de plata al Campionat Europeu de la Conférence 1 a Sèrbia.
 
–Com van ser els seus inicis al món del rugby?
–Vaig començar el rugby amb 10 anys amb l’equip del Lycée Comte de Foix. El meu professor d’educació física volia desenvolupar el rugby femení i em va proposar venir a un entrenament per provar. En aquell moment feia d’altres esports, com el tennis o la natació, i de més petita també havia fet atletisme, però provant el rugby em vaig adonar que era un esport que em corresponia. Em permetia desfogar-me, però també passar bons moments amb els meus amics. A partir d’allà vaig deixar els altres esports per concentrar-me únicament amb el rugby. Es va tornar una passió molt ràpidament.

–Com és combinar els estudis amb l’esport d’alt nivell?
–Actualment, estic amb el màster de Dret Internacional, i jugo amb el Colomiers i l’equip de la Universitat Toulouse Capitole. En total, tinc quatre entrenaments per setmana i el partit el diumenge. Dedico moltes hores al rugby, però intento organitzar-me el millor possible. No sempre és fàcil i els meus entrenadors són molt comprensius, entenen perfectament quan algun dia no puc venir a entrenar per un examen o treballs que s’acumulen. Però he arribat a trobar un equilibri i, fins i tot considero que tinc millors resultats a la Universitat per què trobo temps per canviar-me les idees cada vespre després de les classes.

–Com es vosté com a jugadora? Quin estil li agrada desenvolupar?
–Soc una jugadora ràpida i el meu punt fort és la meva velocitat, per això jugo d’ala amb el  club, ja que és la jugadora més ràpida. Es posiciona al final de la línia d’atac i juga amb els números 11 o 14. Gràcies a la feina que fan les meves companyies de joc, que m’alliberen l’espai, puc marcar assajos gràcies a aquest punt fort.

–El rugby femení està creixent?
–No para de créixer. Quan vaig començar amb l’equip del Lycée Comte de Foix jugava amb els nois perquè només érem tres noies. Més tard, quan vaig començar a jugar amb el VPC Andorra a júnior amb 14 anys, érem unes 10 noies. Ara som gairebé 50 jugadores a poder ser seleccionades per jugar amb la selecció andorrana. És un orgull veure tantes noies jugar a rugby. Cada any arriben noves noies a la selecció i les més joves tenen un molt bon nivell. Això és molt bo pel rugby femení andorrà. I espero que el rugby femení continuï creixent.

–Alguna vegada s’ha sentit exclosa per qüestions de gènere en aquest esport?
–El rugby és un esport de contacte practicat molt més pels homes. Evidentment, alguna vegada he notat alguna desigualtat o discriminació sent jugadora de rugby i m’han dit que el rugby no és un esport de dona o un esport femení. Però, a Andorra diem que el rugby també es conjuga en femení. L’esport, el talent, la passió i la determinació no tenen gènere. Per sort, cada vegada aquests comentaris van disminuint, i espero que algun dia desapareguin.

–Què els hi diria a les joves sobre el rugby?
–El rugby no només és un esport que et permet desfogar-te sinó que també és un esport que t’ensenya molts valors. A més, és un esport d’equip que et permet fer amistats molt fortes. Els millors moments de la meva vida els he passat al rugby. Sempre recordaré la felicitat després de certes victòries, com per exemple la victòria contra Ucraïna a l’europeu Sub18 a Vichy. Però també els moments viscuts durant els viatges, i les persones que he conegut. Amb el rugby, també he trobat una segona família.