Marta Brucart, és un soprano amb una trajectòria musical molt variada. A més de la música, també ha explorat el món de la dansa, incloent-hi la Dansa del Ventre o el Pole Dance. El 2022, es va aventurar en el món del modelatge per a botigues de talles grans i firmes de roba interior. Una de les seves passions és guiar altres persones en el descobriment de la seva veu i benestar a través d’aquestes pràctiques.

–Com va començar en el món de la dansa?
–Vaig començar ja d’adulta, l’any 2006 amb la professora Núria Roca. Feia temps que em cridava l’atenció la Dansa del Ventre i les «casualitats» em van portar a provar una classe i em vaig enamorar a l’instant. Més endavant vaig provar el Burlesque, que també em va encantar i potser per això l’any 2015 vaig iniciar-me també en el Pole Dance, que em va captivar. I l’any 2021, altre cop conduïda per les «casualitats», vaig conèixer la Mònica Bou que em va presentar la gran Isadora Duncan i des de llavors m’ensenya aquesta dansa tan expressiva.

–Per què va decidir especialitzar-se en danses orientals?
–Potser per ser la dansa que fa més anys que ballo i, per tant, és en la que hi tinc més experiència, és la que em va donar la base per començar a explorar altres estils i inclús desenvolupar un estil propi.

–Falta representació masculina en el món de la dansa? I en concret en l’oriental?
–Crec que en el món artístic en general, falta representació masculina. És comú veure corals amb 30 dones i sis homes, també si assisteixes a classes de dansa, pintura o art dramàtic, la representació femenina és major que la masculina. Això no vol dir que no hi hagi ballarins, cantants o pintors, que n’hi ha molts i de molt bons, però basant-me en la meva experiència, sempre ha sigut més difícil trobar un home interessat en aquest sector. En el cas de la dansa oriental potser és més comprensible que hi hagi menys representació masculina, ja que des dels orígens d’aquesta dansa, ha sigut una dansa de dones i per a dones.

–També dona classes de dansa oriental. 
–Suposo que és perquè és la que millor conec en l’àmbit tècnic, però també perquè és una dansa excel·lent per a les dones de qualsevol edat, tonifica el sòl pelvic i et reconnecta amb l’essència femenina. És un autèntic plaer veure com les noies van recuperant la seva feminitat dia a dia. Ajudar-les a sentir-se bé amb si mateixes és un regal.

–Quins són els seus rituals abans d’actuar?
–Crec que no tinc un ritual específic, però també va una mica en funció del temps que tingui, el que sempre intento és estar una estona sola o, si més no, en silenci, i si tinc temps, faig estiraments de tot el cos, encara que sigui només per cantar.

–També és cantant. Com exercita la veu?
–Actualment podria dir que ja no exercito la veu com a tal, és a dir, rarament faig exercicis vocals, després de tants anys, i tot i que si em llegeix algun dels meus professors o fins i tot algun cantant professional es posarà les mans al cap, actualment m’exercito cantant. Quan preparo algun concert, no acostumo a escalfar la veu amb exercicis, sinó amb les mateixes cançons, començant per les menys exigents i anar augmentant la dificultat progressivament. Això sí, pràcticament cada dia faig un bon treball de respiració i estiraments.

–Qui diria que són els seus referents?
–En el món del cant, actualment, la gran Floor Jansen. I en el Món de la dansa oriental, l’excepcional Diva Darina.

–És difícil dedicar-se a aquesta professió al Principat?
–Crec que és difícil dedicar-se a aquesta professió a qualsevol lloc, però al nostre país tenim la gran sort que es promociona molt la cultura i tot i que potser directament no hi ha una repercussió a les classes o les actuacions, sí que hi és de manera indirecta, perquè es fan moltes produccions i es desperta clarament l’interès de la població.