Alba Solana és intèrpret de llengua de signes i col·laboradora educativa. Es considera una persona treballadora, familiar i amb ganes d’aprendre. La manera que ella utilitza per a ensenyar la llengua de signes als nadons és a través de la música i els jocs. És un bon mecanisme, ja que és una acció en la qual retenim molt més del que som conscients.
 
–Quan va tenir clar que es volia dedicar al món de l’educació?
–Des de ben petita jugava a ensenyar a les meves nines. I quan vaig haver de triar què estudiar ho tenia clar, educació infantil. És una etapa en què els infants descobreixen el món, tenen sempre curiositat per les coses que els envolten i al mateix temps aprens amb ells.

–Què significa per a vostè la llengua de signes?
–Per a mi la llengua de signes és una llengua més que la gent, població, hauria de conèixer; ja que en qualsevol moment et pots trobar amb una persona sorda i necessitar-la o, per circumstàncies de la vida, has perdut l’audició i necessites comunicar-te. Què millor que tothom la conegui?

–Quan va decidir especialitzar-se?
–Quan vaig estar a Barcelona fent el primer any d’educació infantil. És una cosa que sempre em cridava l’atenció a la televisió espanyola. I quin millor moment per aprendre-la! Van ser uns anys que em vaig enriquir moltíssim. 

–De quina manera s’ensenya als nadons?
–Doncs de la manera més divertida: jugant i cantant. Mentre estàs amb el nadó o infant aprofites que està, per exemple, jugant a la cuineta i li introdueixes signes d’aliments, sempre verbalitzant la paraula.

–Fa uns mesos va fer un curs d’Introducció a la Llengua de Signes. Com va anar l’experiència?
–Sincerament, va ser una experiència molt maca i el retorn dels meus alumnes va ser molt bo. Em va sorprendre la gran participació que va haver-hi, i molta gent va quedar en llista d’espera. Em va agradar el ventall de participació, ja que hi havia gent de tots els àmbits (mecànic, electricista, recepcionista d’hotel, administratius…). 

–En farà algun pròximament?
–Vist l’èxit que va tenir en faré més, sens dubte. A més, em va saber greu que quedés tanta gent en llista d’espera. Mai hagués imaginat aquest interès a conèixer la llengua de signes. Em motiva moltíssim, així que animo tota la població, grans i petits, a conèixer i a aprendre la llengua de signes.

–Quins objectius s’ha marcat de cara al 2024?
–El 2024 m’agradaria que la llengua de signes ja fos una llengua coneguda per la població i que la figura de l’intèrpret es donés a conèixer. A més, voldria promoure els signes per a nadons i infants a través de tallers i poder-los introduir a les escoles bressol i maternal (preescolar). Animo que tothom signi.

–De quina manera col·labora en el món de l’educació?
–Com a col·laboradora educativa estic a l’aula amb infants de maternal. I com a intèrpret faig els cursos d’Introducció a la Llengua de Signes i algunes col·laboracions amb Parl’App i Grandvalira. Sempre estic oberta a contribuir i a poder facilitar l’accessibilitat a la informació i a la comunicació d’aquelles persones que ho necessiten. 

–Quina resposta rep dels seus fills quan practica llengua de signes amb ells?
–La veritat que la resposta que tinc amb la nena és molt gratificant. Quan vam començar a signar durant el confinament semblava que signés jo sola, però un dia vaig tenir resposta i fins avui vol signar amb mi. Em fa molta il·lusió que em demani com signar les coses. Amb el petit de casa vaig signant i riu, a veure què passa d’aquí a uns mesos.