Jean Montero ha fitxat pel MoraBanc Andorra aquesta temporada 23-24. El que va ser el millor jugador jove de la passada campanya a l’ACB ha hagut de superar moltes dificultats i obstacles durant la seva carrera, però res i ningú ha impedit que el dominicà continuï perseguint els seus somnis al món del bàsquet, com tampoc poder desenvolupar el seu millor joc amb la samarreta tricolor.

-Què tal s’està trobant a Andorra, ja que és tan diferent de República Dominicana i Gran Canària?
-Bé, el temps és molt diferent, la vida, el dia a dia, viure aquí i més coses. Entenc que, per a mi o per a qualsevol esportista, el tema ciutat i altres aspectes no ens afecta tant quan ja tu mateix tens una missió al cap, que vens a jugar a bàsquet i a estar preparat i concentrat en l’equip. El clima a mi no se m’ha fet tan difícil. Ja fa temps que estic a Espanya i conec més o menys la vida aquí a Andorra, que és diferent. Però bé, m’adapto al màxim que puc.

-A poc a poc, no?
-Exacte.

-Troba a faltar República Dominicana? Com és el seu país?
-Bé, sí, la trobo a faltar. Trobo a faltar molt la meva gent; la meva família; el meu pare i la meva mare; tinc un nen també, un fill; a la meva parella. Estan allà, a la República Dominicana. Estic treballant per veure si els puc portar (a Andorra) ben aviat per no passar el Nadal sol aquí, per poder passar un moment agradable. El Nadal, a República Dominicana, ens el prenem molt de debò i per a nosaltres és molt important estar en família i amb els éssers estimats.

-És dur està separat tant temps de la seva família? Com se sent?
-Sí, bé, per a mi sempre ha estat una mica dur, ja que porto fora de casa meva d’ençà que tenia 13 anys, jugant a fora, als Estats Units, Mèxic i a Espanya. La primera setmana sempre per  a mi ha estat molt dura, pel fet que he d’anar a Dominicana i després allà on vagi, i estar sense la meva família, deixar els costums endarrere i altres coses, és una cosa que al principi t’afecta. Però com t’he dit, quan tu tens alguna cosa al cap, un pla, i que vols aconseguir els teus objectius personals, saps que hi ha coses que has de sacrificar.

-I com anava dient, ja té aquesta dinàmica des del 13 anys. Ja hi està habituat i ho porta millor?
-Exacte, ja se’m fa una mica més fàcil. A més, ara amb el tema de les xarxes socials, encara que estiguem lluny, podem estar a prop amb videotrucades, missatges de text i altres.

-Enfocant-nos més en l’àmbit esportiu, la seva sortida del Gran Canària va ser complicada. Podria explicar-nos la seva versió del que va passar?
-Bé, a mi no m’agrada tant donar gaires detalls d’aquest tema, ja que l’he deixat enrere. A mi, en l’aspecte personal, em va fer molt mal el fet que sortissin certs tipus de notícies que eren falses, saps? I en aquell moment em van afectar molt personalment. Que surtin aquest tipus de coses... L’estiu sencer vam estar gestionant la sortida i tot, i al final, bum! Surt aquella bomba, just quan estava a Dominicana. Recordo que m’acabava de despertar (quan el Gran Canària va publicar un comunicat respecte al jugador). I bé, que diguessin allò de mi tenint en compte que, com ja he dit, durant tot l’estiu havíem estat treballant i ja havia manifestat la meva voluntat i el meu desig de sortir cap a un altre equip pagant la clàusula, òbviament, em va fer mal personalment, la veritat.

-Es va sentir molt assenyalat? Amb massa pressió i, potser, les coses no van ser tal com es van comentar o es van malinterpretar diferents aspectes?
-Exacte. Entenc que hi ha un tema d’interès del club i que han de defensar la seva imatge, però on queda l’aspecte personal i el professionalisme? Que surtin aquest tipus de notícies, tot i que ells mateixos saben que eren falses, saps? Quan jo entro a Twitter, per exemple, molta gent de Gran Canària, que no saben les coses, simplement diuen allò que han escoltat, però sense haver escoltat la meva versió ni altres. M’assenyalen, em diuen que no és professional i que no soc responsable. Per a mi, va ser una mica dur en aquell moment quan vaig estar escoltant les primeres notícies i altres coses.

-Però ara està més tranquila? Més descansat?
-Si, ara ja ho he deixat enrere, ja entenc que és un tema d’interessos del negoci del bàsquet. Quan vagi allà (amb el MoraBanc Andorra) a veure com em reben.

-En la seva presentació, va explicar que no va poder trobar el teu lloc als Estats Units ni a l’NBA, als New York Knicks, que al final van descartar el seu fitxatge quan va estar amb ells a l’estiu. Què va passar allà?
-Pràcticament, jo vaig estar al Trainning Camp amb ells. Vaig entrenar molt bé amb els Knicks, ells estaven a gust amb la meva feina, em van oferir un contracte, vam estar negociant la clàusula amb el Gran Canària; no es va poder finalment i això va fer que em quedés, bàsicament, o cinc o quatre mesos fora de competició a República Dominicana. Després hi va haver la finestra FIBA al novembre i al febrer, però des d’agost fins a finals de gener no vaig poder fer res. Més tard em van cedir al Reial Betis. Vaig estar tractant, òbviament, de tornar al Gran Canària, em van dir que ja no hi havia lloc per a mi i vaig estar tres mesos més sense competir fins que a finals de desembre i gener em vaig poder incorporar al Betis.

-També va participar al Mundial en què va cridar bastant l’atenció tot i l’eliminació contra Sèrbia. Fa la sensació que la vida li va posant obstacles i vostè els va superant. Com contempla aquest fet?
-Des de ben petit, he estat un noi molt ambiciós. M’agraden els reptes i superar-los. També soc molt competitiu. Quan hi ha alguna cosa que les persones diuen «ah, no pot», jo vull fer-ho per a demostrar-los que jo sí puc. Tot a la vida es pot aconseguir amb esforç i dedicació. Per a mi, aquest tipus d’obstacles el que em fan és voler inspirar-me més a l’hora de fer les coses i poder aconseguir-les. Com ja he dit, soc molt competitiu i ambiciós també, i a la gent que em diu que no puc, vull demostrar-los que sí que puc.

-La temporada passada va ser el millor jugador jove de l’ACB. Però aquest any ha fitxat pel MoraBanc Andorra, que acaba d’ascendir. Com va encaixar aquest moviment? Quina visió va tenir a l’hora de firmar amb el club?
-Amb el MoraBanc, recordo que l’any passat ja vaig tenir una oferta amb ells i després va sorgir la del Betis. Òbviament, volia jugar a l’ACB i trobar-me amb el talent que hi ha a la lliga. Més tard, a final de temporada, van sorgir les negociacions d’estiu, ja que les anteriors no van ser productives, però bé, aquesta era la millor opció. És un equip que ve de la LEB Or, però l’Andorra sempre ha estat amb la lluita a l’ACB i fent bons partits. I veien els partits de pretemporada, vaig entendre que aquesta opció aquí podia encaixar molt bé amb el meu tipus de joc. Molta gent dubta molt amb coses com «el MoraBanc té molts jugadors que poden anotar, com acceptaries el teu rol?». Jo accepto el meu rol d’acord amb el meu talent. Jo puc fer l’ú o la dos. Si necessito anotar, ho faig. Si necessito pujar la pilota, la pujo, saps? Amb mi, no hi ha cap mena de problema.

-Confies també molt en la visió que té l’entitat? És a dir, el club et transmet confiança?
-Exactament. Molta confiança. A l’entrenament, em sento molt a gust, ens hem compaginat molt bé amb l’equip i entenc que donarem molta lluita aquí a l’ACB aquest any. M’he sentit molt integrat al vestuari.

-També té aquí un vell amic, Tyson Pérez, que si bé ara és jugador de l’Unicaja cedit al MoraBanc, va ser ell també una peça clau per al seu fitxatge?
-Clar, li feia moltes preguntes quan va arribar l’oferta. Com és la vida allà, això i tal? A Stan també, quan vam estar al Gran Canària li ho vaig preguntar. Em van parlar molt bé (d’Andorra) i els vagigdir que allà estaré i anem cap a dalt.

-Els tricolor van començar la temporada amb sensacions irregulars, però a mesura que han anat passant els partits, l’equip sembla que es va acostumant i adaptant a l’ACB i que cada vegada va anar jugant millor. Des del seu punt de vista, acabat d’arribar després de debutar l’altre dia contra el Baskonia, com veu aquesta progressió? Quins factors han impulsat aquesta evolució?
-Jo entenc que l’Andorra ve de la LEB Or, entenc que és un canvi de lliga i ha d’adaptar-se al sistema de joc de nou. Tenen l’equip pràcticament complet amb vuit jugadors de la plantilla anterior que estava a LEB Or i ara estan a l’ACB i s’han d’adaptar al tipus de joc. Però jo sempre he apostat que, quan vagin passant els partits, s’aniran adaptant i ens anirem forjant millor, i bé, aquí anem. Tenim tres victòries consecutives i esperem continuar obtenir-ne més.

-Quins són els seus objectius a curt, mitjà i llarg termini?
-A curt termini, millorar cada dia, aprendre alguna cosa nova cada dia i adaptar alguna cosa nova al meu tipus de joc. A mig termini, entenc que podem pensar en la Copa del Rei al febrer i estar als Play-Off a finals de temporada, això és molt important per a mi. I a llarg termini i en el futur, jo sempre penso a convertir-me en el millor jugador que pugui arribar a ser. No importa quant temps necessiti, no sé si serà quatre anys o així. Això ja ho dirà el temps i Déu.

-Vol enviar un missatge a l’afició? Què   diria a la graderia?
-Vull dir-los que continuïn donant-nos suport. Tenim moltes coses boniques i donarem molta competició. Competirem molt contra els equips TOP d’aquí l’ACB i que se sentin ells part de nosaltres i nosaltres volem sentir-nos part d’ells.

-Sap que part dels dominicans residents a Andorra tenen previst acudir al partit del dia 11 de la Bombonera? Quin missatge els envia des d’aquí?
-Simplement, els vull dir que soc molt afortunat d’estar aquí amb alguns compatriotes dominicans, que se senten des del punt més llunyà del món i allà on siguem. Som com l’arròs, som molts. L’únic que els vull demanar és que continuïn animant l’Andorra i els envio una abraçada a tots.