PUBLICITAT

Jordi Castillo Estudiant d’infermeria a la Universitat d’Andorra

«Ajudar els altres m’omple de gratitud»

Per Joan Jiménez

L'estudiant d'infermeria a l'UdA, Jordi Castillo
L'estudiant d'infermeria a l'UdA, Jordi Castillo

Jordi Castillo Miralles, de 26 anys, va començar una carrera d’Infermeria el passat 11 de setembre d’aquest mateix any acadèmic 2023-24 a la Universitat d’Andorra (UdA), on va accedir a través de la prova  d’accés a l’ensenyament superior per majors de 25 anys.
 
–Per què va decidir dedicar-se al món de la infermeria?
–Vaig decidir dedicar-me a la infermeria per tres senzilles raons. Per augmentar els meus coneixements i millorar professionalment, ja que he sigut tècnic de cures d’auxiliar d’infermeria durant set anys. Per poder tenir un nivell de vida una mica més alt i per autosuperació, perquè mai he sigut molt d’estudiar i voldria poder dir-me a mi mateix que vaig anar a la universitat i vaig treure’m una titulació. També hi ha la part vocacional, ja que el fet de treballar com auxiliar tots aquests anys m’ha suposat molt en el sentit de la gratitud que he rebut dels pacients quan els ajudes i tens cura d’ells. Aquell «gràcies» i veure com les meves cures li senten bé, m’agrada. Ajudar als altres, d’una forma o una altra en allò que puc, m’omple de gratitud i sempre que puc intento ajudar als altres. Però si a més d’això, puc facilitar als pacients una vida més fàcil o menys complicada, m’encanta.

–Per què va decidir estudiar a la Universitat d’Andorra?
–La meva decisió d’estudiar a la UdA va ser per comoditat, a Andorra tinc la casa dels pares, la feina, podia permetre’m estudiar i treballar sense haver de preocupar-me del final de mes. La principal raó, a la fi, va ser aquesta comoditat de no haver de sortir del país. L’aspecte dels diners també és important, perquè no és el mateix anar a Barcelona a estudiar que quedar-me aquí. Si vaig fora, m’haig de mirar un pis, haig de tenir un ingrés mínim per poder sobreviure i calculant tot no m’arribava la vida, en general.

–Com va ser el procés per accedir a l’ensenyament superior de la UdA?
–El procés va ser molt senzill, quan vaig fer els 25 anys vaig apuntar-me a una escola d’adults on ensenyaven a aprovar la prova d’accés de majors de 25 anys, la vaig aprovar i vaig anar a la UdA. La prova d’accés per majors de 25 la vaig considerar bastant fàcil. Em vaig apuntar al curs i, bàsicament, et fan un examen de català, castellà, sociologia, filosofia i matemàtiques, les quals van ser la matèria més complicada.

–Quines sensacions extreu dels primers mesos de curs?
–La primera sensació és novetat, mai havia estudiat alguna cosa tan concreta com un grau universitari, estic coneixent a molta gent nova, sí que és veritat que és molt difícil, però res que una mica d’esforç no pugui tirar endavant.

–Recomanaria estudiar a la Universitat d’Andorra? Per què?
–Recomanaria estudiar a la UdA perquè és un ambient més ‘pròxim’ els professors et coneixen, t’aclareixen dubtes, no he de sortir del país per poder formar-me.

Comenta aquest article

PUBLICITAT
PUBLICITAT