Els passats 16 i 17 de setembre, la Comissió de Festes d’Encamp i l’Associació de Cultura Popular d’Ordino van representar el Ball de l’Osa i/o l’Última Ossa d’Ordino a les Jornades del Patrimoni Immaterial de la Unesco a París, França. Robert Lizarte (R.L.), responsable del Comú d’Encamp, i Albert Roig (A.R.), membre de l’associació ordinenca, van ser-hi presents i ens expliquen com va ser aquesta experiència.
 
–Quins són els orígens de la història?
–R.L.: Estan perduts en la nit del temps. No ho tenim clar. L’origen del ball de l’ossa és entre llegenda i tradicional, perquè no hi traurem mai l’aigua clara. Forma part del folklore i de la tradició. A finals del segle XIX, ja es representava, i a principis també, per tant, vol dir que ve d’abans. Ja el 1838, hi ha la versió escrita en català, que deia que ja es representava a Andorra aquell any, així que podríem dir que es va començar abans.

–Com és la representació de l’obra?
–A.R.: L’Última Ossa d’Ordino és una representació al carrer, en la qual, el relat explica com es va arribar a acabar amb l’última ossa que hi havia a Ordino. Són uns dallaires mandrosos que estan treballant al camp i se’ls apareix l’ossa i, al final, acaben amb ella, tot i que els simbolismes de l’obra fan que permaneixi. Aleshores, en el transcurs de la representació, apareixen els dallaires, amb el cavaller de les terres que els esbronca perquè no treballen, apareixen un senyoret i una senyoreta, una minyona, etc. Tot farcit amb uns diàlegs que són, fonamentalment, una sàtira i una burla a aquells que han esdevingut durant l’últim any a la parròquia tant a escala política com social o cultural.

–Com va ser la interpretació a la Unesco?
–R.L.: Va ser la mateixa representació que fem aquí (a Encamp) però adaptant-nos sobretot al temps. Vam fer una adaptació amb el mínim personal possible dels integrants del Ball de l’Ossa. Va anar a càrrec de la Comissió de Festes, què són els mateixos que representen l’ossa aquí pel carnaval i vam portar la nostra tradició a París. Va ser una molt bona experiència, la gent ens esperava amb expectativa i molta curiositat. Els vam explicar com era el ball, en francès i el vam representar en català, ens van aplaudir molt. Va ser un orgull poder portar l’obra a París i un dia històric, perquè crec que serà l’única vegada que l’Ossa se’n va a la capital francesa.
–A.R.: Estem molt contents de com es va desenvolupar la representació perquè, a més, la vam estar treballant els dies previs. El què vam fer va ser mantenir la història i el relat dels dallaires, dels senyors i l’ossa, però introduint als diàlegs coses en francès perquè ells (la Unesco) poguessin entendre una mica de què tractava la representació. És a dir, no vam fer cap mena de sàtira relacionada amb Ordino, però vam introduir fins i tot pedagogia perquè entenguessin què eren els coprínceps o Andorra. Estem contents perquè la gent que va venir, es va quedar allà i va seguir (l’obra) al peu de la lletra, tot i que la major part de la representació fos en català.

–Què significa per a la parròquia i pel país que l’obra sigui Patrimoni Immaterial de la Unesco?
–R.L.: És un orgull de poble i pel país. Ja tenim dos patrimonis immaterials amb les falles de Sant Joan. És un motiu d’orgull perquè es reconegui la tradició i la nostra cultura muntanyera, ancestral i tradicional, que cada dia, malauradament, es va fonent i es va perdent.
–A.R.: Per a Ordino, a part de ser un orgull i sentir-ho més com a propi de la parròquia per les seves tradicions i els seus costums, pel país és fonamental i molt important que les seves festes i el seu patrimoni immaterial sigui reconegut de manera internacional. Això ens demostra que les nostres tradicions són una riquesa que, molt sovint, fins i tot dins del país, no es té en compte o no es valora. I sort tenim que venen de fora (del país) i sí ho fan i ho reconeixen internacionalment. Jo crec que, tant en l’àmbit de país com de parròquia, és un orgull, ens situa també al mapa i jo crec que ha de fer repensar també als nostres governants quin tipus de polítiques segueixen al voltant de les festes i de la cultura popular.