Lola Vega és una esportista del país que competeix en karate. Tot i que també està estudiant, la jove promesa dedica gran part del seu temps a entrenar per seguir assolint els seus objectius. La competició que recorda amb més estima és l’Europeu dels Petits Estats, on va obtenir la medalla de plata. 

–Com va començar en el món del karate?
–Jo vaig començar amb el món del karate perquè amb el meu pare sempre miràvem pel·lícules de combat i ens posàvem a imitar-les i a jugar com si fóssim ells, fins que un dia el meu pare va arribar a casa amb les inscripcions i a partir d’aquí va començar tot.

–Al llarg dels anys ha anat evolucionant. Quina considera que és la fita més gran que ha assolit?
–Doncs sí, a mesura que passa el temps he anat evolucionant i cada competició m’ha servit per poder progressar dia a dia, però la fita més gran que he aconseguit avui dia és la plata a l’Europeu dels Petits Estats, ja que tenia més mèrit propi perquè tornava d’una lesió.

–Com va anar aquesta competició?
–Sincerament, molt bé! Crec que vaig fer un treball molt bo i mentalment vaig obtenir una cosa que portava buscant des de feia molt i era tenir el cap en pau abans de competir. El cap és el que ho controla tot i és molt difícil saber controlar-ho, perquè passen moltes emocions, molts pensaments, molta gent i mil coses que en aquell moment desitjaria no tenir-les al cap, però en aquest campionat he assolit el meu objectiu que era saber com gestionar-ho tot abans de sortir al tatami. Així que estic molt contenta de l’obtingut i ara vaig a per més i a fer-ho millor.

–Com es va preparar?
–En l’àmbit dels entrenaments doncs com ja he dit abans vaig tenir una lesió fa relativament poc i vaig deixar d’entrenar i després em va enganxar l’estiu pel mig. Va ser complicat. Però vam estar entrenant dues de les meves companyes i jo a finals de juliol, més tard també vam tenir els entrenaments amb el nostre tècnic, el Javi i ja ens vam remuntar a la primera setmana de setembre que vam estar tota la setmana entrenant. A nivell mental crec que la lesió em va servir per preparar-me mentalment. La pausa que vaig fer considero que era molt necessària per poder modelar el cap i poder pensar i treballar en mi mateixa.

–No és fàcil combinar l’esport amb els estudis. Quina és la seva estratègia?
–Sí, és complicat perquè al final notes que et falta temps, però es tracta de prioritzar. Al final, quan tens clar el que vols l’únic que et queda és ser responsable amb si mateix i fer les coses que toquen per davant de les que ens agradarien.

–A nivell esportiu, quin diria que és el seu objectiu?
–Sincerament, no tinc un objectiu fix simplement vull continuar enamorant-me d’aquest esport i continuar practicant-lo fins que em deixi de fer feliç.

–Té alguna competició per a la qual s’estigui preparant?
–Sí, pròximament tenim la segona jornada de la lliga nacional a Àlaba i també el campionat de Madrid. Les dates s’apropen i cada dia estic més preparada.

–Tot esportista té un referent. Quin diria que és el seu?
–Per a mi els meus referents són i seran sempre el meu entrenador i la meva entrenadora que també és competidora, el Xavi i la Sandra Herver. Crec que la Sandra tant com a persona com a competidora sempre ha sigut una referent i el meu entrenador, el Xavi, és un home admirable. Tots dos sempre tindran un rol important a la meva vida en aquest aspecte.

–Què és per a vostè el karate?
–No puc definir amb una paraula què és el karate per a mi, és una barreja d’emocions molt fortes d’amor, felicitat, passió, i mil coses més. El karate em fa extremadament feliç, crec que no puc explicar el que em fa sentir. El karate és i serà sempre una gran part de la meva vida i estaré eternament agraïda d’haver gaudit d’aquest esport.