Emanuel Saez es defineix com un noi perseverant i lluitador. A vegades és molt temperamental quan juga al futbol, però defensa amb tot el que és els seus ideals i a la gent que l’envolta. Sempre que pot ajudar a algú fa el que estigui en el seu abast i es considera solidari i noble. És un apassionat del futbol i des que era petit va aprendre a caminar amb una pilota, per això està disposat a fer el que sigui necessari per aquest esport, sempre de manera noble i honesta.
 
–Quan va arribar a Andorra?
–Vaig arribar a Andorra per mitjà d’un representant, jugava al futbol a l’Argentina i una persona va veure els meus vídeos esportius, es va posar en contacte amb mi i em va comentar sobre algunes ofertes que hi havia. Vam decidir que la millor opció era Andorra ja que tenia possibilitat d’ascendir amb l’equip i jugar a Primera Divisió. Ja tenia planejat viatjar des de feia algun temps, llavors no va ser una decisió difícil de prendre. Al començament vaig arribar de prova al club, on al cap d’unes setmanes em van comunicar que havia quedat seleccionat. A partir d’aquí vaig començar a acomodar la meva vida en aquest nou lloc per a mi.

–¿Per què?
–Vaig arribar aquí pel futbol, en el passat vaig tenir possibilitats de jugar en clubs importants de l’Argentina com a Boca Juniors.  També vaig estar seleccionat per a la selecció juvenil sub17 de la meva província, en la qual després una lesió em va deixar fora abans de començar el torneig. Després vaig tenir la possibilitat de debutar en la lliga de la meva província en Primera Divisió amb només 17 anys i vaig poder sumar molts minuts en diferents clubs. Vaig aconseguir jugar alguns partits en un torneig d’AFA en divisions juvenils. Situacions personals van fer que no es poguessin concretar aquestes possibilitats de viure del futbol, no obstant això, sempre em vaig continuar preparant amb l’esperança que aparegués alguna oportunitat i així va ser. Ara l’estic aprofitant de la millor manera per a poder aconseguir una cosa important en el món del futbol. Sé que encara em queda molt per davant i estic treballant per a aquest somni. 

–En quin equip juga i en quina posició?
–Jugo al CE  Carroi, que pertany a la Primera Divisió d’Andorra. M’exerceixo com a migcampista, encara que puc jugar en diferents posicions sense problema. He jugat de migcampista per les bandes, centre davanter, lateral esquerre i mitja punta.

–Què espera d’aquesta temporada?
–Durant aquesta temporada espero fer un bon torneig tant personal com col·lectiu, per a aconseguir coses importants amb el club. La lliga atorga llocs per a participar de competicions europees i seria un somni jugar alguna d’elles. Per això estem treballant molt per a poder estar a l’altura dels clubs que tenen gran pressupost econòmic i creiem que aquest camí ens pot portar lluny.A nivell personal espero mantenir un nivell regular i alt durant tot el torneig a base de treball i dedicació per a demostrar-me a mi mateix i als qui em vegin que puc competir a alts nivells.

–Com és la seva vida a Andorra?
–En realitat visc a la Seu d’Urgell, ja que el club em dona habitatge allí, encara que constantment visito Andorra. Aquí la meva vida es basa a entrenar amb el club als matins i realitzar un torn extra a les tardes, ja sigui de gimnàs, qüestions tècniques, etc. També treballo amb les estadístiques que ens brinden les plataformes que analitzen els partits de la lliga per a millorar detalls i augmentar el rendiment partit a partit. En els meus temps lliures m’agrada investigar sobre neurociències, estudiar sobre la meva exprofessió de preparador físic per a usar-ho a favor meu en la meva preparació. M’agrada llegir, meditar, escoltar pòdcasts, caminar per la naturalesa, analitzar jocs de la nostra lliga o veure partits de lligues d’Europa o lliga Argentina.