Per completar el que s’ha indicat en una publicació anterior sobre els avantatges de registrar drets de propietat industrial a Andorra, Jonathan Hinkson, director del Departament Jurídic i advocat d’Augé Holding Group, ens explica la integració d’Andorra en el sistema internacional de protecció de la propietat intel·lectual, així com de les perspectives de desenvolupament del clúster tecnològic i de les implicacions de la digitalització de l’economia al Principat. 

–Quina responsabilitat està prevista a la legislació andorrana per la infracció dels drets de propietat intel·lectual i industrial?
–Una cosa és registrar una marca, una patent o ser titular d’un dret d’autor, i una altra cosa és defensar el dret davant de tercers. 

La responsabilitat civil per infracció de drets de propietat intel·lectual i industrial a Andorra depèn de diversos factors. Deixant de banda la fase extrajudicial, la defensa d’un dret de propietat intel·lectual i industrial es realitza mitjançant una demanda judicial presentada a la Batllia i es pren en compte la magnitud de la infracció. Els criteris d’avaluació establerts per la Llei per calcular els danys i perjudicis són les pèrdues sofertes pel titular del dret infringit i el seu lucre cessant.

Les condemnes pronunciades pel Batlle s’acompanyen d’una condemna a les costes processals que haurà d’assumir l’infractor.

–El Principat d’Andorra ha signat alguns convenis internacionals en matèria de propietat intel·lectual i industrial?
–Un dels convenis fonamentals en l’àmbit de protecció de la propietat industrial és el conveni de la Unió de París del 1883. Per completar el que s’ha indicat sobre els avantatges de registrar drets de propietat industrial a Andorra, en aplicació d’aquest conveni, quan se sol·licita una marca o una patent davant de l’OMPA, neix un dret de prioritat. Aquest dret forma part de l’estratègia d’una empresa a escala mundial. 

Concretament, quan una empresa sol·licita una marca, s’obre un termini de sis mesos per poder ampliar l’àmbit geogràfic de la dita. En l’àmbit de les patents, el termini és de 12 mesos. Aquest tipus de convenis internacionals posiciona Andorra en l’escenari internacional, concedint-li una legitimitat incontestable. Això és molt important a escala política i també pràctica pels empresaris i professionals del sector.

També hi ha un altre conveni en aquesta matèria signat i ratificat per Andorra: és el conveni del 1886 sobre la protecció de les obres artístiques i literàries. L’esmentat conveni harmonitza les normes en matèria de drets d’autor (copyright).

–I quina és la situació sobre la protecció dels drets d’autor a Andorra?
–El dret d’autor protegeix les obres pel sol fet de la seva creació. A diferència dels drets de propietat industrial, el dret d’autor no requereix cap registre davant d’una oficina de propietat intel·lectual. 

No obstant això, als Estats Units existeix el copyright office que permet als titulars de drets d’autor constituir una prova de la creació de la seva obra i la data de creació.

Veig una gran predisposició del país en identificar nous talents en aquest àmbit artístic. Seria bo que s’instal·lin nous artistes al Principat d’Andorra. Aquests són magnífics ambaixadors que permeten crear i desenvolupar projectes al nivell internacional des de la seva estructura a Andorra.

Per altra banda, estem implementant serveis de vigilància per identificar infraccions i protegir els drets d’autor dels nostres clients. És part de la missió d’Augé Holding Group poder optimitzar el servei professional a favor dels clients, en particular obrint noves perspectives, per exemple en l’àmbit de l’anti-counterfeiting. 
 
–L’aposta del país per la transformació digital ha ajudat a generar projectes de valor afegit?
–Efectivament, hi ha hagut una aposta per la digitalització per part del Govern. Existeixen models de països, com per exemple Estònia, que s’han pogut desenvolupar a nivell administratiu i judicial en l’àmbit digital. La digitalització d’aquests processos aporta un cert valor afegit que ajuda a estalviar temps i simplificar els tràmits. 

Per exemple, cal assenyalar que a Andorra comptem amb col·laboracions amb el MIT dels Estats Units. Tenim sort que el nostre país presenta característiques que el converteixen en un Living Lab àgil que permet crear projectes diferencials, en particular en l’àmbit de la Smart mobility. Penso que la mobilitat sostenible intel·ligent és una bona il·lustració del que permet la digitalització i innovació en aquest sector. Aquestes iniciatives formen un clúster tecnològic efectiu a l’hora de captar noves iniciatives i inversions en projectes tecnològics. Estem observant el desenvolupament de tecnologies revolucionàries, com pot ser la blockchain o la intel·ligència artificial: em sembla que tot està relacionat d’alguna manera.

Uns dels reptes del nostre petit país és poder presentar-se al món com una vitrina on es pot potenciar la innovació amb l’ajuda de la tecnologia i l’expertesa necessària, l’excel·lent infraestructura de telecomunicacions i d’energia, l’ús sostenible dels recursos i, a més, amb el suport per part del Govern de cara a la digitalització i la diversificació de l’economia. És tot un ecosistema favorable que permet impulsar projectes d’innovació.

–De quin tipus de suport governamental estem parlant?
–És cert que l’Executiu no ho pot fer tot sol. La coexistència entre el sector públic i el privat és fonamental. El que pot fer el Govern és crear entitats amb interlocutors vàlids, com ara Andorra Recerca i Innovació (AR+I) o Andorra Business, per tal de captar projectes innovadors i així poder continuar nodrint l’ecosistema que ja s’ha format al país. Tinc la sensació que el Govern aporta un suport transversal en aquest àmbit.

L’ambició de l’Augé Holding Group és justament ser un interlocutor del sector privat per impulsar projectes qualitatius d’una forma pràctica i concreta.