Àlex Masafret és un jove actor professional andorrà que resideix a Barcelona, on està prosseguint la seva prometedora carrera en el teatre i les arts escèniques. Massafret ha estat una de les joves promeses andorranes de la primera generació de la JOCAND (Jove Companyia Nacional d’Andorra) i del Col·legi del Teatre.
 
–Com va començar en el món del teatre?
–Vaig fer les primeres passes en el món del teatre quan tenia sis anys. La veritat és que era un nen mogut i, com molts dels que comencem a aquella edat, una de les raons per escollir el teatre va ser canalitzar tota aquella energia de cabra boja. El que va començar com un ‘exercici de contenció’ va acabar esdevenint la meva passió i el meu projecte de futur. Recordo amb molt d’afecte i estaré eternament agraït a la Gemma Garcia, la meva primera professora de teatre. Al cap i a la fi, va ser amb ella amb qui vaig trepitjar un escenari per primera vegada i encara que ella no en fos conscient, ha estat una de les persones que em van encaminar en aquest món. Vaig formar part de l’Aula de Teatre i Dansa de la Llacuna als 14 anys. Allà vaig fer les meves primeres passes com a actor, on vaig començar un llarg camí que encara recorro avui en dia, es podria dir que ha estat el meu bressol artístic.

–Com va ser la seva experiència a la JOCAND?
–Quan va començar la JOCAND, tot just acabaven de desconfinar-nos. Després de mesos tancats, se’m va presentar l’oportunitat de formar part de la primera promoció de la JOCAND. L’oportunitat de poder pujar a un escenari i formar part d’un projecte semiprofessional. Al capdavant hi teníem el Juanma Casero i la Irina Robles, els que han estat els nostres guies al llarg d’aquests tres anys. Al llarg de la meva estada a la companyia he tingut l’oportunitat de treballar amb grans artistes del país com l’Ester Nadal, l’Oriol Guillem i la Clàudia Riera entre tants. D’aquesta experiència m’emporto sobretot els companys que hi he trobat, amb els que he compartit els dos muntatges i escenari al llarg d’aquests tres anys.

–Quins són els coneixements més valuosos que va adquirir al Col·legi del Teatre?
–Diria que el més valuós que m’emporto és el creixement que he fet com a actor. A escala interpretativa, el meu pas pel Col·legi del Teatre va suposar un abans i un després; per  a mi era com si de cop que s’obrís una gran porta, on vaig descobrir nombrosos mètodes d’interpretació, a treballar la meva veu i, sobretot, l’oportunitat de poder treballar i aprendre de professionals en actiu, com la Marta Pérez (T de Teatre), Marta Aran (guanyadora d’un premi Maxi de dramatúrgia) o l’Oriol Morales i Pujolar. Sense oblidar els companys i companyes que he fet, amb els que avui dia estem intentant moure una peça teatral.

–En quins projectes ha treballat i quin és el que més destacaria?
–He format part de molts muntatges tot i que la majoria fossin al llarg de la meva estada a l’aula de teatre i dansa de la Llacuna. Recordo encara el primer, ‘La clínica dels embolics’. Al Col·legi del Teatre, al final de cada any, també estrenàvem una peça com a mostra de final de curs. Entre elles una readaptació a l’estil Kill Bill de ‘La Visita de la Vella Dama’ de Friedrich Dürrenmatt, ‘Antígona’ de Sòfocles i ‘La nit del quatre al cinc’ de Rachel Graton, dramaturga canadenca. Amb la JOCAND hem fet gira pel país amb dos muntatges, la Tercera Onada, una adaptació teatral de l’obra de Tod Strasser i, més tard, Arrels d’Arreu, un espectacle de creació dirigit per Ester Nadal, que recull la història real dels nostres padrins i avis i com van arribar a Andorra, com hi van viure i, al cap i a la fi, d’on venim nosaltres.

–Què els diria als joves que es plantegen fer una carrera en la interpretació?
–Que consumeixin teatre, que sempre que puguin vagin al teatre. És un món complicat i molt sacrificat, però cada segon que s’obre l’escenari val la pena. Si de veritat és el que voleu; lluiteu, apreneu i interpreteu per aconseguir-ho. Feu de cada lloc que trepitgeu el vostre escenari.