A punt de fer 21 anys, Mireia Ticó estudia Relacions Internacionals a Blanquerna i fa pràctiques a l’ambaixada d'Andorra a Bèlgica, Països Baixos i Luxemburg des de fa dues setmanes. 

–Quart curs a la universitat i pràctiques a Bèlgica. Expliqui’ns una mica.
–Així és, quart curs de Relacions Internacionals a Blanquerna i pràctiques curriculars, les quals vaig decidir que les volia fer fora. En aquest sentit, la diplomàcia no l’he descartat mai i vaig decidir fer a Estrasburg, però em van dir que no hi havia plaça i em van comentar d’anar a Bèlgica. Aquesta també em semblava una ambaixada molt interessant perquè hi puc aprendre molt, està al cor de les institucions europees i hi ha molta cosa, així que em va semblar molt interessant i òbviament vaig dir que sí.

–Es tracta, doncs, de tres mesos?
–Hi estic fins al Nadal, és tot el primer quadrimestre de la universitat. 

–Quan va començar?
–Fa dues setmanes.

–Com està sent l’experiència? Quines tasques desenvolupa?
–Respecte a les tasques, de moment estic aprenent i llegint molt, anant a conferències, etc., estic molt contenta. És una oportunitat per veure com funciona tot el món de la diplomàcia, i crec que és un aspecte molt positiu que té Andorra per oferir als estudiants. És a dir, pots aplicar i és relativament senzill que et puguin arribar a donar una plaça perquè facis les pràctiques, i crec que és molt útil per tota aquesta gent que estem estudiant Relacions Internacionals o que volem fer una cosa similar, poder veure aquest món de prop abans d’haver finalitzat la carrera. Trobo que a Espanya no és tan fàcil i com ho tenim aquí al Principat. 

–Per què?
–Pel fet de la mida de país, i la quantitat de gent que ho estem estudiant tampoc és molt elevada. Cert és que tenim menys ambaixades segons la mida, però inclús el procés és, segurament, bastant més senzill. Sé que no soc l’única que ha fet les pràctiques a una ambaixada andorrana, llavors, considero que ho posen bastant fàcil així com que els agrada que hi vagi gent perquè puguin aprendre. 

–Ho recomanaria?
–Sens dubte. Si ho pots fer, endavant. És aquesta oportunitat de poder aprendre i veure de més a prop com funciona. Una cosa és la imatge que tu tens, i després és com és realment, el funcionament de cada dia i tot, i això només t’ho dona poder-ho fer. I quan no ho tens clar, com és el meu cas tot i que m’agrada molt el món de la diplomàcia, poder-ho fer t’ajuda a veure si realment t’agrada o no, i si realment és cap on vols anar. 

–I vostè ja té clar cap a on?
–He descobert que m’agrada molt aquest món, i que em sembla molt interessant i que realment estic molt contenta d’escollir la carrera que curso, però encara no ho tinc clar.

–Com és el seu dia a dia?
–A part de fer les pràctiques estic encara estudiant en línia. És a dir, em passen el material i jo m’he d’espavilar per complir amb les entregues i presentar-me al gener als exàmens. Allà visc en un pis a 20 minuts de l’ambaixada, on començo a les 09.00 fins a les 13.00 hores. Val a dir que si hi ha conferències a les tardes, alguna visita, reunió o qualsevol altra cosa per la qual m’he de quedar, si no tinc res a fer i puc participar-hi, saben que poden comptar amb mi. Crec que he d’aprofitar ara per participar en tot això, ja que són oportunitats que no se’m presenten cada dia i si m’ho puc organitzar, aprofito al màxim aquesta experiència.

–I és fàcil compaginar-ho tot?
–He començat les dues coses fa un parell de setmanes, i segurament que a la llarga s’anirà fent més complicat organitzar tot i complir-ho. Ser consistent és potser el més difícil en aquest sentit.