Adoració Medina es considera una persona molt extrovertida i sociable. Té molta vocació per la docència i li encanta treballar amb la gent jove. A més, és molt polifacètica i té moltes passions com l’astronomia i la dansa, tot i que també escriu poesia. 
 
–Per què fer el doctorat a l’UdA?
–Em vaig formar a la UNED, soc matemàtica llicenciada per aquesta universitat. També he fet el màster allà. Per l’època en què estava, el meu fill era petit i estava estudiant i treballant a l’hora. Vaig muntar la meva empresa uns anys abans. El tema del doctorat el vaig deixar en stand by perquè tampoc vaig trobar el tema que em motivés a fer-lo. Tenia un mentor a Madrid, el doctor Miguel Delgado, que em va inculcar fer projectes d’investigació docent i durant molts anys volia fer el doctorat. Estava molt enfeinada en aquell moment professionalment. Quan va arribar la pandèmia i ens van confinar, treballava pel meu compte, i feia classes individuals per ajudar-los amb els estudis, i els mateixos alumnes m’explicaven els problemes que tenien amb les classes en línia. Jo com a professora de la UNED i persona que estava formada amb estudis en línia, vaig tenir la idea de fer una tesi sobre això, i ho vaig trobar molt interessant. Vaig pensar a fer el doctorat a la Universitat d’Andorra perquè era semipresencial i només havia de fer classes divendres i dissabte al matí. Em vaig presentar a l’UdA amb la idea i al tribunal liva agradar.

–Després del confinament tenia ganes de relacionar-se amb els seus companys de la Universitat?
–Exacte. De fet, quan vaig anar al tribunal la primera vegada em van preguntar per què no feia el doctorat a la UNED i els vaig dir que després de tres mesos estant a casa volia relacionar-me i anar a classes presencialment. Va ser el cúmul: estar tancada, veure la problemàtica que hi havia i tenir la possibilitat de venir a classe a l’UdA va ser una motivació extra. Durant el confinament crec que tots necessitàvem alguna cosa que ens permetés viure. M’havien pres la meva vida social i aquesta oportunitat em va anar molt bé també personalment. El primer any jo estudiava i treballava, això sí.

–Què va significar per a vostè guanyar el tercer ajut per investigador del Grup de Recerca Interdisciplinari d’Educació?
–És un ajut que convoca l’UdA pels doctorands, i si el guanyes et compromets amb la universitat que has de treballar i automàticament et paguen un sou per fer la tesis per poder-te dedicar a temps complet a fer la tesi. Així, ara estic obligada a treballar en el doctorat i faig les vuit hores al dia a la Universitat. A més col·laboro amb el grup de recerca que és més adient per a mi, en aquest cas el d’Educació. Som un grup interdisciplinari en què la majoria som dones, i som els que estem interessats en temes d’educació. Es guanya per edicte, és un concurs de mèrits que es guanya per les notes que tens. Jo em vaig presentar i vaig guanyar.

–Abans d’aquest edicte tenia una altra feina per poder viure?
Sí. El primer any de doctorat el vaig fer en un any i mig a temps parcial mentre treballava a la meva empresa. És cert que m’ho podia combinar molt bé. Quan vaig guanyar l’edicte vaig tancar el negoci i vaig apostar al 100% per la tesi. La meva intenció a més, és quedar-me a l’UdA de professora, ara soc docent col·laboradora. Al final és la meva gran vocació.

–Quina assignatura fa al bàtxelor d’Administració d’Empreses?
–Faig el Curs de Suport als Fonaments Matemàtics per a l’Empresa. Jo l’any passat vaig participar en un altre curs preparatori amb una altra professora durant un mes, però enguany faig aquesta assignatura jo sola, tot i que encara no l’he començat. És una assignatura de lliure circulació, no és obligatòria i serveix per  donar suport als estudiants que no venen per al batxillerat científic o de cicles formatius. Fa molts anys que soc professora, i és la meva vocació, l’afronto amb ganes. H