Belén Romero és fisioterapeuta especialitzada en Activitat Física i Salut. La curiositat i les ganes d’estudiar són dues coses que la defineixen molt bé, ja que des dels 18 anys no ha deixat de fer-ho. Als 21 anys després d’estudiar un tècnic superior en fitness i activitats dirigides va decidir enfocar la seva vida com a entrenadora. Romero és una de les pioneres a treballar amb el mètode pilates a Andorra i va tenir la sort de treballar al primer gimnàs que va introduir el mètode amb màquines al Principat i certificar-se. Tractar amb casos diferents i a la vegada similars en l’àmbit de la salut, és una de les coses que més l’enriqueix i la fa progressar com a ésser humà. 
 
–Com va néixer @physio_b_?
–@physio_b_ neix arran d’una tiroidectomia total que em van fer al 2014. El resultat de la cirurgia em va deixar seqüeles greus i irreversibles que vaig haver d’afrontar sola de forma radical. L’exercici, la nutrició, conjuntament amb diferents tècniques de meditació i molt d’esforç personal, van ser i són les eines fonamentals per poder reconduir la meva vida fins avui dia i d’això ja fa més de nou anys.

–Quins són els serveis que ofereix?
–Ofereixo un servei 360º que engloba els meus coneixements al llarg del meu recorregut personal i laboral en forma de pautes d’exercici, control amb fisioteràpia si hi ha lesions o malaltia, receptes de cuina i treball de la imatge corporal, el que es diu en conjunt healthy lifestyle, tot això de forma gratuïta per Instagram. De forma presencial als diferents centres on treballo amb tallers i xerrades.

–Quan va tenir clar que es volia dedicar a la fisioteràpia?
–Abans de la tiroidectomia, ja feia molts anys que em trobava amb la tessitura de què els metges començaven a recomanar pilates i ioga als seus pacients sense conèixer els diferents tipus de pilates i ioga que hi ha al mercat. Hi havia gent que venia demanant miracles a les seves molèsties i jo responia: “ Eeeeppp, que jo no soc fisioterapeuta!”(riure). Això era al voltant del 2008. A un dels centres on vaig treballar hi havia uns quants metges com a alumnes, als quals vaig convidar a venir a les classes a provar. Els deia: “No es pot aconsellar allò que es desconeix”. I finalment, la tiroidectomia va ser la que em va empènyer a estudiar fisioteràpia posteriorment.

–Quines tècniques treballa en els tallers de gestió de l’estrès personal i laboral?
– Sobretot la respiració com a medi per a treballar el sistema nerviós neurovegetatiu o el que es diu breathwork, tècniques corporals d’asana o exercici, depenent el tipus i perfil de la persona, per obrir-nos a la respiració i altres recursos que van des de l’ergonomia, a la fisioteràpia laboral i al mindfulness.

–Quin feedback ha rebut de les persones que l’han fet?
–De moment molt positiu i amb ganes de repetir, perquè s’adonen que un sol taller és només la porta d’entrada.

–Quin poder té per a vostè la paraula?
–Tenim dos tipus de llenguatge, el verbal i el no verbal o corporal. El tracte amb les persones és un dels majors reptes diaris en el qual es pot trobar un professional de la salut o qualsevol persona que tracta amb públic. Quan una persona té una molèstia, sigui física i/o mental/emocional, perquè generalment van de la mà, la sensibilitat està a flor de pell i la reactivitat, també. Sempre podem dir una mateixa cosa no ja amb respecte, cosa que donem per fet que així ha de ser, sinó de forma que no sigui una sentència negativa per a qui l’escolta i de forma assertiva. En el 90% dels casos, qui parla realment és el cos, no les paraules. Com a fisioterapeuta, el llenguatge corporal del pacient/alumne per a mi és fonamental i això també m’ajuda a mi a escollir les paraules a utilitzar.

–Quins objectius té per a aquest nou curs que tot just comença?
–Treballar en el que m’agrada i anar consolidant la meva marca personal; fer tallers i xerrades que ja tinc programades. I sobretot, gaudir d’aquest procés. Fins ara he estat una formigueta.