Eusebi Nomen ens explica l’estat de les negociacions amb la Unió Europea i analitza la situació després de la retirada de Mònaco de les negociacions de l’acord. 

–El Govern està negociant un acord d’associació amb la Unió Europa, alhora que Mònaco ha dit no a aquest acord. De fet aquesta setmana la delegació andorrana es desplaça a Brussel·les per continuar avançant en les negociacions. Com veu la situació?
–Els darreres dies hem vist com Europa ha donat un bany de realitat a Andorra. En primer lloc els presidents dels tres principals reguladors financers europeus que controlen els bancs, els mercats financers i les assegurances i pensions van signar un escrit adreçat a la Comissió advertint dels perills d’establir un acord d’associació amb Andorra, Mònaco i San Marino. El problema no és allò que diu literalment l’escrit; el problema no és si Andorra pot anar a fer pedagogia, o no, als signataris de la carta. El problema per a Andorra és que després d’aquesta carta, ningú a Brussel·les es pot permetre fer un vestit a mida per al sector financer andorrà, o monegasc. Per tant, em sembla que la primera conclusió a treure d’aquests fets és que no serà viable aquell vestit a mida per al sector financer andorrà que Govern ens havia assegurat que tenia emparaulat. 

–Però el sector financer ha insistit molt en la necessitat d’assolir un vestit a mida per encaixar la realitat andorrana amb la lliure circulació de serveis financers i les obligacions del sector.
–Efectivament, la proporcional petitesa del sector financer andorrà, i també del de Mònaco, necessiten un vestit a mida. El nostre sector financer no pot fer front directament a la brutalitat de la mida dels bancs globals que operen dins del Mercat Únic. El bany de realitat d’Europa és que no hi haurà un vestit a mida per als bancs andorrans ni per a les assegurances andorranes ni per les operacions que es pretenguin fer des d’Andorra en els mercats organitzats europeus. Primera conclusió: no hi haurà vestit a mida per al sector financer andorrà. Segona conclusió: em sembla que tothom estarà d’acord que sense un marc d’especificitats, el sector financer andorrà deixa de ser viable dins d’un acord d’associació pur i dur.

–Quins altres esdeveniments recents destacaria?
–El segon bany de realitat que Europa ha donat a Andorra són les declaracions del vicepresident de Comissió Europea afirmant que Andorra no pot mantenir la seva política fiscal si vol signar l’acord d’associacioó. Recordarà que durant les campanyes electorals del 2019 i del 2023 DA va afirmar rotundament que la Comissió Europea no tenia res a dir sobre la fiscalitat d’Andorra. Ara tenim el bany de realitat. Recordarà que la candidatura Andorra Sobirana va exposar clarament durant la campanya electoral del 2019 (i altres candidatures ho han repetit durant la del 2023) que l’acord d’associació implicava un IVA mínim del 15% i una harmonització de la pressió fiscal directa. DA va tractar de populistes a tots els qui hem explicat aquesta realitat. El problema no és si Andorra Sobirana vam ser els primers en dir allò que ara està passant, o no. El tema important és que amb aquestes declaracions del vicepresident, Margaritis Schinas, em sembla evident que no hi haurà vestit a mida per a Andorra en matèria fiscal. Tercera conclusió: si Andorra vol signar l’acord d’associació haurà de posar un IVA general del 15% o superior i haurà d’harmonitzar les altres polítiques fiscals.

–Però DA durant la campanya electoral va dir que Brussel·les no té potestat sobre la imposició directa.
–Efectivament, DA ha guanyat les eleccions del 2019 i del 2023 afirmant que Govern tenia uns acords de paraula conforme Brussel·les ens faria un vestit a mida, que ens respectaria les especificitats, que derogaria un seguit d’obligacions. DA ha guanyat les eleccions afirmant que tenien un pacte per mantenir l’IVA per sota del 15%, i que qui deia el contrari era un populista i un mal andorrà. DA ha guanyat les eleccions afirmant que Brussel·les no tenia res a dir sobre les polítiques fiscals d’Andorra. Ara els fets demostren que Andorra no tenia cap pacte establert amb Brussel·les, els fets demostren que Andorra haurà de tenir un IVA general del 15% i els fets demostren que la Comissió exigeix a Andorra l’harmonització de les polítiques fiscals. Quarta conclusió: DA ha guanyat les dues darreres eleccions gràcies, en gran part, a no dir la veritat sobre qüestions fonamentals de l’acord d’associació. Una realitat que DA coneixia perfectament, però que havien d’ocultar a la ciutadania per guanyar eleccions, encara que això comportés fer perdre el temps i les oportunitats de futur a Andorra. De fet si la candidatura d’Andorra Sobirana coneixíem aquesta realitat i l’explicàvem encara que ens titllessin de populistes i de qualsevol altre disbarat, la realitat és que DA també ho sabia però DA va optar per les mentides electorals que el votant es va creure.

–Vol destacar algun altre fet recent?
–Em sembla fonamental destacar que Mònaco, un país amb un nivell de sobirania inferior a la d’Andorra ha pactat amb el negociador europeu que donen per acabades les negociacions i que seguiran tenint una relació de bon veïnatge amb la UE, però sense acord d’associació. Mònaco no té el nivell de sobirania que té Andorra en matèria duanera i té una important part de la seva sobirania compartida amb França. Tot i això, Mònaco ha dit que no a l’acord d’associació. Ho ha dit per dos motius fonamentals: l’habitatge i els drets dels seus ciutadans. 

–Andorra també te un problema important d’habitatge.
–Efectivament, hem experimentat el daltabaix que ha patit el nostre sector de l’habitatge per una petita obertura, especialment per culpa de la via de les residències passives de 90 dies. Ara sembla evident que Andorra sols podrà seguir el camí de Mònaco o signar un acord d’associació pur i dur, sense especificitats, sense vestit a mida. Imaginem què pot passar al nostre sector de l’habitatge amb una lliure circulació i establiment de persones físiques i de societats. La realitat d’Andorra és que no tenim una mida física que generi una massa crítica suficient per esmorteir una obertura sense especificitats. Ho hem vist amb l’absurda llei d’immigració de residències de 90 dies. Imagini el que pot passar amb una lliure circulació si es signa l’acord d’associació.

–Per què creu que és un error aquest acord amb Europa?
–L’error principal no seria tant l’acord en si, sinó dos fets fonamentals. El primer que Govern i la majoria que han portat les negociacions ha estat mentint a la ciutadania: recordarà les nombroses vegades que han afirmat, especialment durant les campanyes electorals, que ells tenien un pacte amb Brussel·les que garantia les especificitats per a Andorra. He parlat amb els meus amics de Mònaco que em confirmen que mai Brussel·les havia garantit un vestit a mida per a Mònaco ni per als altres dos microestats. Ara queda clar que DA ens ha mentit a tots. El segon fet fonamental és que les veus polítiques que han proposat estudiar i treballar camins alternatius al de DA han estat marcades a ferro roent com populistes, fet que ens ha portat a un escenari actual on Govern no te pla B. Govern s’ha cregut la seva mentida. S’ha cregut que al final tindríem un acord d’associació amb especificitats. Avui l’acord d’associació amb especificitats és impossible i avui Andorra no té pla B. El Govern d’Andorra no té programa alternatiu votat per la ciutadania. 

–I ara, què?
–La realitat sols deixa a Andorra dos camins: Signar un acord d’associació pur i dur, sense vestit a mida, o obrir un nou projecte de creixement i de vida fora de l’acord d’associació. Govern no té pla B, no té full de ruta per cap d’aquests dos camins amb els que ara Andorra haurà de fer front. Sobretot, el fet que em sembla més important és que la ciutadania sobirana no ha votat a cap programa de DA on especifiqui un programa clar en cas de no signar l’acord d’associació o en cas d’haver de signar un acord d’associació sense especificitats. Em sembla que podem concloure que DA no estan legitimats per seguir governant si no poden signar un acord d’associació amb especificitats, com van prometre durant les dues darreres campanyes electorals i, avui està clar que no poden fer-ho, i està clar que tot ha estat un gran engany electoral.

–Quin full de ruta veu vostè que Andorra hauria de seguir desprès del NO de Mònaco?
–Em sumo a les veus amb representació parlamentaria d’Andorra Endavant i de Concòrdia que demanen aturar les negociacions. Em sembla evident que Govern ens ha mentit, em sembla evident que DA ha guanyat dues eleccions basant-se en la mentida dient que tenien lligat un acord d’associació amb especificitats. Em sembla evident que Govern no té pla B davant de la realitat que Andorra no tindrà vestit a mida per als serveis financers, no tindrà vestit a mida per al model fiscal i, de fet, no tindrà cap vestit a mida rellevant. DA no tenia cap punt al seu programa sobre quin seria el seu programa en cas de no tenir un vestit a mida o en cas de trencar les negociacions de l’acord d’associació. Em sembla que Govern no pot seguir amb unes negociacions basades en mentides a la ciutadania, em sembla que Govern ha de seguir el camí de Mònaco de dir no a un acord d’associació sense especificitats i em sembla que, seguidament, hem d’anar a eleccions i que les forces polítiques que tinguin un programa de país fora de l’acord d’associació l’expliquin i els qui vulguin anar a un acord d’associació pur i dur sense especificitats, l’expliquin. Sense mentides i que el poble sobirà voti. Evidentment, això ens hauria de portar a dues candidatures, una plataforma unida per la veritat i per un projecte sobirà andorrà amb transparència i una segona plataforma dels que volen cedir la sobirania a Brussel·les sense especificitats. Ho veig així de clar. El bany de realitat que ens han donat Europa i Mònaco no deixa lloc a dubtes.