Claudia López és una mallorquina de 30 anys resident a Andorra. Ella va estudiar dret, però la seva passió sempre ha estat la rítmica. Per aquest mateix motiu, López es va treure les titulacions de tècnic i la de jutge nacional. Actualment, és l’entrenadora en cap de la Federació Andorrana de Gimnàstica (FAG). 
 
–Què significa per a vostè la gimnàstica rítmica?
–La rítmica és la meva passió, malgrat això és una arma de doble tall. Em dona moltíssimes alegries, però també mals de cap. Imagino que a tots els que fem de la nostra passió la nostra professió, ens passa igual.

–Com va passar de ser entrenadora del Club Gimnàstica del Consell a les Illes Balears a ser-ho de la Federació?
–La meva germana, Alejandra, viu a Andorra des del 2019 i jo sempre que l’he vingut a visitar m’he trobat molt a gust aquí. Després del confinament, ella em va proposar venir a viure a Andorra, amb un treball que no té res a veure amb la gimnàstica. A les setmanes d’estar aquí, va contactar amb mi la Fiona Pallarés, jutge internacional, per començar a formar part de la FAG com a segona entrenadora. La meva intenció era descansar uns mesos de la gimnàstica, però al final era una oportunitat que no podia deixar passar. A l’any d’estar aquí em vaig quedar amb el càrrec que tinc ara. Hem hagut de fer un canvi molt gran en moltes coses com la dinàmica d’entrenament, els exercicis, la manera de relacionar-nos amb les gimnastes i famílies... hem intentat fer-ho el millor que sabem.

–Com és la seva relació amb Berta Miquel?
–Molt bona, com ha de ser qualsevol relació entrenador-esportista, una relació de molta confiança, com vull que sigui amb totes les gimnastes que entrenen. Crec que sense això, la temporada i l’evolució mai seria aquesta. Amb la Berta ens entenem molt bé i també passem moltes hores soles les dues fora de casa, tant podem parlar de qualsevol ximpleria com podem arreglar el món.

–Quina valoració fa d’aquesta temporada?
–Ha estat una temporada molt bona, de posicionament i  de donar-nos a conèixer entre els rivals i les jutges. Tant amb conjunt júnior com amb individual sènior hem aconseguit els millors resultats mai obtinguts per Andorra.

–Aquest esport té el poder de deixar bocabadat a qualsevol persona. Quins factors creu que influeixen?
–Quan veig gimnàstica amb algú que no és d’aquest món crec que el que més valoren és les tècniques de llençar i recollir l’aparell. A mi el que més bocabadada em pot deixar és la capacitat de transmetre a través dels moviments corporals i de l’aparell, la capacitat que tenen algunes entrenadores junt amb les gimnastes de contar històries i de transmetre sentiments.

–Tot el que ensenya a les seves gimnastes és a partir de la pròpia experiència o també d’aquelles professionals amb les quals s’inspira? Podria dir alguna gimnasta professional a la qual admira?
–Sempre dic que els entrenadors estem en constant formació, mai podem creure que ja ho sabem tot. Crec que de totes les formacions que fem hem de saber com aplicar-les a les nostres gimnastes. La pròpia experiència és molt important tant per repetir les coses positives com per no repetir mai la part que un pugui creure que no ajuda a la progressió. Admiro a moltíssimes gimnastes i, sobretot, entrenadores que són capaces de treure el millor de cada gimnasta a la pista i de crear elements únics.

–Com a entrenadora, quins objectius es marca per a la pròxima temporada?
–El principal objectiu és superar les notes i les posicions d’aquest curs, augmentant la dificultat i la precisió tècnica de cada un dels exercicis que presentem.