Eric Miró és graduat en Química per la Universitat Rovira i Virgili (URV) de Tarragona, i va obtenir el màster en Química Orgànica per la Universitat de Barcelona. Actualment, es troba cursant el tercer any de doctorat a la URV, on desenvolupa la tesi en l’estudi de la reacció organomediada NH-aziridinació d’eninoats: Cap al desenvolupament d’inhibidors selectius de l’esfingosina quinasa 2.

–Per què va dedicar-se al món de la química?
–Sempre he volgut entendre millor com funciona el món que em rodeja, per això des de ben petit ja em vaig interessar pel món científic. Durant la meva formació escolar, a mesura que anava aprenent més, aquest interès em va anar augmentat, ja que com més aprenia més incògnites sorgien. Va ser llavors quan la decisió d’estudiar química em va semblar la més idònia, perquè des d’aquesta branca d’estudi s’aconsegueix profunditzar molt en l’explicació de com funciona el nostre dia a dia, la vida i tot el que ens rodeja.

–En què consisteix el seu projecte de doctorat?
–El doctorat que estic realitzant a la Universitat Rovira i Virgili, a Tarragona, consisteix en l’estudi i desenvolupament de nous fàrmacs per a tractar el càncer. Aquests fàrmacs s’administrarien via quimioteràpia i la seva funcionalitat es basa en la inhibició d’un enzim, el qual al quedar inutilitzat generaria una mort de les cèl·lules canceroses. En el grup d’investigació on desenvolupo la tesi doctoral estem especialitzats en la síntesi química de nous compostos orgànics, i en el meu cas concret hem centrat la síntesi en derivats d’esfingosina. Per a saber cap a on s’ha d’avançar la síntesi d’aquests compostos es fan estudis previs computacionals sobre com és l’estructura de l’enzim que volem inhibir i com serien les interaccions moleculars entre l’enzim i els compostos a sintetitzar. D’aquests derivats d’esfingosina finalment se’n faran les proves biològiques corresponents per a verificar la seva funcionalitat i possible futura aplicació en el tractament del càncer.

–Quines utilitats podria tenir?
–Un compost és una eina prometedora en la lluita contra el càncer, amb una utilitat destacada en l’àmbit sanitari. Donada la gravetat d’aquesta malaltia, qualsevol aportació, per modesta que sigui, per abordar els seus efectes devastadors té un impacte significatiu en l’àmbit social i potencialment econòmic. La investigació i l’ús de compostos ofereixen una esperança real per millorar les opcions de tractament i la qualitat de vida dels pacients.

–Creu que Andorra tindria potencial per a créixer en l’àmbit científic?
–Andorra té un potencial limitat per créixer en l’àmbit científic en comparació amb altres països amb més recursos i infraestructura dedicada a la investigació i la ciència. Tot i això, no significa que no pugui fer progressos en aquesta àrea. Per assolir un creixement científic més significatiu, el Principat hauria de realitzar inversions substancials en educació superior, recerca i desenvolupament, així com fomentar la col·laboració internacional en projectes científics. També voldria afegir que Andorra té molts joves que han estudiat carreres d’àmbit científic que voldrien poder dedicar-s’hi al seu país, i invertir en ciència permetria no només fomentar aquest talent local, sinó també preservar i enriquir el coneixement científic existent al territori.

–Què els hi diria als joves que s’estan plantejant començar la carrera de química?
–Als joves que volguessin estudiar química els diria que segueixin la seva passió i no es desanimin per la percepció inicial de complexitat. La química del batxillerat només rasca la superfície d’aquesta ciència fascinant. Durant la carrera universitària, s’obre un món de possibilitats: exploraràs les diferents branques com la química orgànica, inorgànica, analítica o la computacional, que podrien revelar passions inesperades. És cert que la carrera requereix esforç i dedicació, però qualsevol altra carrera és un desafiament i val la pena quan segueixes la teva vocació.