Maiana Babot, andorrana i arquitecta d’interiors, va estudiar la carrera a Elisava i després de treballar quatre anys a Barcelona va tornar a Andorra on va muntar el seu estudi d’interiorisme: espacial studio  (espacialstudio.com). Les tres paraules que més la defineixen, dites per ella mateixa són: pragmàtica, ambiciosa i organitzada.

–És cofundadora d’espacial studio. Com va néixer l’empresa?
–Jo treballava per B720 i Nikken Sekkei a Barcelona amb el projecte de la reforma del Camp Nou, al departament d’interiorisme de les zones VIP. Pràcticament acabant el projecte, va arribar la Covid i això va fer que es reduís la plantilla i no vam renovar contracte. A partir d’aquí, parlant amb una amiga de la universitat vam començar a donar voltes per emprendre algun projecte conjunt. Les dues som interioristes enfocades a perspectives diferents, l’Ana està especialitzada al món del retail i jo més en restauració i sobretot habitatge. Van sortir moltes idees, però la més sòlida era crear un estudi de disseny amb un pilar fonamental que és l’interiorisme, sense tancar les portes al disseny gràfic i de producte sempre que estigui relacionat amb un espai. Per exemple, si fem el disseny d’un restaurant, podríem fer el disseny gràfic del nom, menú, senyalística, etc. D’aquesta manera aconsegueixes que el disseny de tot l’espai vagi de la mà. Després de diverses pluges d’idees, cerca i proves va néixer espacial studio.

–En el seu cas va marxar a estudiar a Barcelona, però va decidir tornar a viure a Andorra. Per què?
–Doncs sempre havia tingut la intenció de tornar a viure a Andorra però no tan d’hora. La covid i el fet de quedar-me sense feina a Barcelona va fer que pugés «temporalment» a casa. Estava malament la cosa per tornar a trobar feina a Barcelona, a més a més no volia tornar enrere venint del projecte del Barça. Enrere em refereixo a ser una empleada que dibuixa les idees d’algú altre, i això va impulsar a crear aquest nou projecte que ha fet que m’instal·les aquí. L’únic «però» que podria trobar és que aquí a Andorra la gent no arrisca tant com ho podria fer la gent d’una ciutat quant a disseny. I menys quan es tracta de casa seva. Deixant de banda això, he de dir que com a casa enlloc.

–Com és el procés de crear una empresa des de zero?
–Crear una empresa des de zero és un procés complex i multifacètic que implica certs passos fonamentals. Té els seus pros i contres com tot. Primerament, requeríem d’una idea de negoci clara i una investigació de mercat per avaluar la seva viabilitat, a qui ho enfocàvem i de quina manera. Després vindria la part més divertida, que és la de crear la identitat com a tal. Teníem carta blanca per fer el que volguéssim, això ho complicava a l’hora de decidir alguna cosa, ja que teníem tots els fronts oberts. Fer la selecció d’un nom, concepte, colors, identitat corporativa, quina filosofia volíem... Seguidament, venien els aspectes legals com registrar l’empresa, obtenir llicències i el compliment de normatives. Vam buscar la forma més viable i que ens funcionés millor, perquè l’Ana treballa i viu a Barcelona tot i que és mexicana. Vam decidir constituir una societat andorrana, la qual cosa ens va provocar unes despeses d’establiment que no contemplàvem. El procés en general implica molta planificació, dedicació, temps i adaptabilitat per afrontar qualsevol cosa que pugui sorgir.

–A més la van crear l’any 2020, any de la pandèmia. Com va ser aquella època?
–Exacte, ens vam llençar a la piscina. A Andorra hi havia molt moviment amb noves construccions, cosa que ens motivava. A mi just em va sortir l’oportunitat de fer un projecte d’un edifici sencer de tres blocs col·laborant amb un arquitecte amic de la família. Ho vaig agafar sense dubtar i amb allò vaig començar. L’Ana tenia moltes feines de disseny gràfic a Mèxic, i en aquell moment cada una feia el seu, tot i que de tant en tant ens ajudàvem amb algun tema. Va ser bastant complicat arrancar i que tinguéssim volum de feina per poder tirar endavant.

–A quins països treballen?
–Doncs 90% dels projectes són aquí Andorra, són els que porto jo al dia a dia, i l’altre 10% els fa l’Ana a Mèxic o Espanya. Depenent del projecte i del volum de feina de cadascuna ens donem un cop de mà. A Mèxic per exemple només fem projectes de disseny gràfic treballant telemàticament, creiem bastant poc en els projectes d’interiorisme a distància. Bàsicament pel seguiment de l’obra, el contacte amb el client i els industrials, la selecció de materials... Per això només fem interiorisme a Andorra o Espanya.

–Està especialitzada en habitatges i espais residencials, però a més té un gran coneixement en cuines. Què és el que més li agrada fer i per què?
–Vaig treballar quasi tres anys a Siematic Barcelona, una casa de cuines. És com si n’hagués fet un màster. Tots els detalls que s’han de tenir en compte i que no t’ensenya ningú sinó a força de fer-ne. Clarament, l’espai més xulo de dissenyar és una cuina. És on passen més coses, no només a nivell d’usuari sinó a nivell de disseny també, és el cor d’una casa. S’han de tenir moltes coses en compte i sobretot entendre molt bé qui la farà servir, la freqüència d’ús i les necessitats de la persona o família que hi viuen. Sempre faig un petit qüestionari abans de començar un projecte per entendre el millor possible a la persona i les seves necessitats. Tothom té les seves maneres de fer i tu com a dissenyador els ho has de fer el més adequat a ells possible.

–Com organitzen la feina dins l’empresa? Tenen gent dins o col·laboren segons necessitats?
–No tenim a ningú més, som nosaltres mateixes que portem tot el procés de cada disseny. Cadascuna fa el primer contacte amb el client, pressuposta, dissenya i dibuixa cada projecte que li pugui entrar. A partir d’aquí busquem constructora i/o industrials per executar l’obra. No treballem sempre amb els mateixos. Sí que en tenim de confiança, però si el client en vol fer servir algun en concret no tenim problema en treballar amb qui sigui sempre que ens compleixi amb les necessitats. Un cop comença l’obra jo sempre intento anar-hi el màxim de vegades possibles perquè tot es faci segons previst. Hi ha decisions que s’han de prendre in situ, al moment que surten, o imprevistos a resoldre ràpidament per no haver de parar l’obra. Personalment, col·laboro bastant amb arquitectes, cosa que em fa aprendre moltes coses d’un altre sector per molt similar que pugui ser.

–Quin és el projecte amb què més ha gaudit?
–Tots els projectes tenen la seva història i el seu procés. Les fases creatives són molt maques i les fases d’entrega també. No sé si en podria escollir algun en concret, però un que està sent molt gratificant és el primer que em va sortir. Un edifici que vam començar a projectar el 2020 i que tot just està veient ara la llum. Veure els resultats de tant temps de feina és molt satisfactori. És veure tots els detalls, o elements que havies pensat, de tants espais i que quedi tot bé.

–Tenen algun objectiu a l’horitzó?
–El nostre objectiu és poder continuar fent el que ens agrada, créixer com a professionals. També ens agradaria poder tenir algun altre projecte de gran escala parlant d’interiorisme (algun altre edifici, un hotel...) que sigui un repte, que al final és on s’aprenen més coses. I sobretot i el més important: continuar veient com d’agraïts estan els clients quan acabem un projecte.

–Si hagués d’escollir treballar o dissenyar la casa d’algú en concret, de qui seria?
–Seria casa meva. És una aspiració que tinc des de fa molts anys. Crec que és el repte més gran que podria tenir. Dissenyar pels altres se’m fa fàcil, jo els proposo opcions, però acaben escollint ells el que més els agrada. Si ho fes per a mi em seria molt difícil quedar-me amb una sola idea, ja que m’agraden moltes coses i hi ha mil possibilitats, crec que se’m faria un procés molt llarg, però m’encantaria. A part que podria fer el que vulgui a nivell creatiu, soc a qui millor conec per entendre les meves necessitats en cada estança d’una casa. No hi ha ningú millor que un mateix per entendre aquesta faceta. De fet, sempre que començo un projecte els demano als clients que m’expliquin què fan a casa, com es mouen, on s’estan... al final jo sempre dic que cada casa diu molt del qui hi viu, pots conèixer molt d’una persona a través del seu espai. 

–Què és per a vostè l’èxit?
–Per a mi l’èxit és la combinació d’assoliments personals, progressió i satisfacció. És la capacitat de perseguir i aconseguir les meves metes i propòsits, en créixer com a persona, i en sentir-me bé i feliç amb qui soc i amb el que faig. La capacitat de poder veure les coses amb perspectiva i afrontar les coses amb serenitat i tranquil·litat.

–I la felicitat?
–La felicitat ho considero un equilibri entre l’estat emocional i l’estat mental en què s’experimenta una satisfacció i benestar personal a la vida. No és un destí final sinó que és una constant que busco mantenir. Buscar petits detalls del dia a dia, moments, o apreciar petites coses que fan mantenir aquesta línia. Sentir-se en harmonia amb qui ets, els valors que transmets i les accions que tens amb els altres i sobretot amb tu mateix.