Laura Pellicer va néixer a Andorra l’any 1998. Va començar a fer piragüisme a La Seu d’Urgell després que s’apuntés la seva cosina, quan només eren unes nenes. Ella es va quedar. La palista és una de les dues talents que avui comencen a participar a la Copa del Món de Piragüisme a la Seu d’Urgell, tenint el seu millor resultat en una Copa del Món a Pau, França, on va quedar onzena. 

—Què espera d’aquesta Copa del Món?
—Com soc a casa, i és la Copa del Món que fem a la Seu, espero gaudir-la al 100%. Sé que pot anar molt bé. Em conec molt bé el canal i crec que en aquesta competició el més important és gaudir de l’experiència a casa, i amb l’animació local que hi ha. 

—Quant temps fa que competeix aquí a La Seu?
—Vaig competir internacionalment a nivell Junior al 2013. A La Seu d’Urgell va ser cap al 2015, que va ser la primera Copa del Món a nivell sènior, jo tenia 17 anys. Abans havia anat a competicions junior. 

—Què se sent en participar a casa? 
—Et sents abraçat, que estàs al teu lloc. La veritat és que sí que pot haver-hi una pressió addicional, però crec que és bona perquè en realitat estàs abraçat de la teva família i dels teus amics. Per altra banda, el fet d’haver crescut al Parc de Segre et fa conèixer tots els moviments d’aigua. Això es nota, l’equip espanyol té moltes medalles en la Copa del Món de La Seu, perquè saben exactament on posar la piragua. En aquest sentit, és un avantatge per a nosaltres també. 

—Com s’ha preparat per a la competició?
—Aquesta temporada hi havia tres competicions al juny, dues Copes de Món i els Jocs Europeus.  Aquest juliol i agost hem tingut un descans amb el qual he estat quasi el 100% a La Seu. He marxat una setmana a Londres perquè al setembre hi ha el Mundial a Londres. M’he preparat bastant, excepte una setmana que he estat de pausa i la setmana de Londres he estat entrenant al canal. 

—Quines expectatives té sobre la competició?
—Al final és voler-ho fer el millor possible. Sé que a la Copa del Món de La Seu ho puc fer, després és que surti. Sempre hi ha la incertesa, però m’agradaria poder passar a les fases finals d’aquesta Copa del Món. Sé que hi ha molt nivell, i ara mateix tinc nivell per estar a semifinals, i si hi arribo aniré a per totes. 

—Què fa per portar bé la pressió que suposa participar en una Copa del Món?
—Vaig molt a la psicòloga. Abans no hi anava, però ara Govern ens ha facilitat un servei de psicologia, unes quantes sessions, i l’he aprofitat. Noto moltíssim el canvi. Em noto molt més madura, molt més segura de mi mateixa. Ho he pogut comprovar a les competicions del mes de juny, que estava més serena. No sentia tanta pressió a l’hora de competir. Estava allà, sabia on era i que tots els altres competidors també estaven nerviosos i pendents. Sí que hi ha els errors tècnics, i els errors de cansament. Però mentalment poder estar serè és un plus important a l’hora de competir. És essencial. En una psicologia esportiva no només abordes el que és la competició: al final per estar bé remant has d’estar bé al teu voltant. Abordem temes com la parella, la família, i sobretot futur i present. Si tu aquests aspectes de la vida els controles després et pots focalitzar en la competició. Podràs avançar dins de l’aigua. Si no estàs bé mentalment, vas contracorrent. 

—Té algun ritual abans de competir?
—Primerament he d’esmorzar bé, i després vaig a remar, després faig mobilitat i meditació. Tot seguit  miro el circuit, l’alçada de les portes, etc. Torno a escalfar i em poso a l’aigua 20 minuts abans. Escalfo, visualitzo el circuit i em poso a la línia de sortida. El minut abans, sé que tinc els primers 15 segons per  memoritzar els quatre primers moviments que faig. Després faig respiracions i em mullo la cara. Finalment, ja em concentro i començo a baixar.

—L’objectiu és París 2024?
—És un dels objectius. Crec que no et pots focalitzar només en això, perquè si no pots perdre el sentit de remar. Si només et focalitzes en tenir un tiquet per París 2024 et pots frustrar molt fàcilment. Pot sortir o no, i si no va bé et sentiràs malament. El més important és anar a per totes, però no només competir per a un objectiu tan gran, sinó per a poder fer una bona baixada i poder sentir-te satisfeta. Al final els resultats venen si és així. 

—Com se sent després del canvi d’entrenador que va tenir?
—Actualment el meu entrenador és el meu pare, és entrenador d’esquí de fons. Ell compagina la seva feina amb els meus entrenaments. Està funcionant bastant bé. Em coneix i sé que ell vol el millor de mi. Confia amb mi i jo confio amb ell. 

—Què podria dir de Mònica Dòria?
—Crec que està bé tenir un rival directe, perquè et posa les piles.  A ella li va molt bé també. Al final tens ganes d’estar allà i de poder competir amb ella i a més, sent la seva rival. Et permet posar-te reptes i estar fora de la teva zona de confort.