Mònica Dòria va néixer a Andorra, i amb 11 anys ja va començar a competir com a piragüista al Parc del Segre de La Seu d’Urgell. L’any passat va quedar tercera a la Copa del Món de La Seu.

—Què espera d’aquesta Copa del Món?
—La competició és a casa, que és un extra. És la primera competició després de dos mesos sense fer-ho. Servirà per tornar a posar el cos amb mode competició, trobar sensacions, buscar qualitat i en termes de resultats vull estar al top amb les dues categories. 

—Quant temps fa que competeix aquí a La Seu?
—En Copa del Món la primera vegada va ser al 2015 o 2016. A nivell nacional jo crec que des del 2011, tenia 11 anys més o menys. 

—Que se sent al participar a casa? 
—Sempre és una competició molt especial per a nosaltres. Tens la teva gent aquí, a totes les persones que coneixes, als teus amics i la teva família. Portes la competició dins de la zona de confort. És molt especial, m’agrada molt. A més és un canal que evidentment ja coneixem, perquè és on entrenem cada dia. 

—Creu que al competir a casa té més possibilitats de fer un bon resultat?
—És evident que sí, i més en un canal específic com és el Parc del Segre. El fet de reconèixer cada racó del canal dona una mica un plus comparat amb la resta de piragüistes. Però segueix sent una Copa del Món i aquí hii ha gent amb molt nivell. Per arribar a fer, per exemple, un top cinc, s’ha de remar molt i bé i estar al nivell de tots els demés, que és molt elevat. Sí es un avantatge, però al mateix temps s’ha de competir molt bé, perquè no regalen res. 

—Com s’ha preparat per la competició?
—Amb moltes ganes. Després d’aquests dos mesos tinc ganes d’estar a la línia de sortida, sentir aquests nervis pre-competició, poder-me preparar, etc. Físicament, a més, em noto que estic a punt.

—Està nerviosa?
— Avui és possible que m’hi posi.

—Quines expectatives té sobre la competició?
— L’objectiu més important al final és el Mundial a Londres, i tot va encarat a aquesta competició. Evidentment hi ha tota la resta de competicions, on també vols estar allà i fer-ho bé, estar al màxim. Són competicions del món, i al final vols demostrar-te a tu mateixa que tens el nivell i pots estar allà. En el cas de la Copa del Món de La Seu vull estar a les finals tant en Kayak com amb Canoa i un cop a les finals intentar estar al més amunt possible. 

—Què fa per portar bé la pressió que suposa participar en una Copa del Món?
—Són les competicions a nivell mundial, no hi ha cap competició que tingui un nivell tant alt. És un aprenentatge també, portes molts anys competint i acabes sabent gestionar i reduir el nivell d’estrés. Al final aquests nervis no desapareixen, perquè sempre ho vols fer bé i sempre hi ha aquesta sensació, però l’acabes sabent gestionant marcant un pla, tenint clar el que vols fer, etc. 

—Té algun ritual abans de competir?
—Com a ritual, intento no tenir-ho molt en compte per a no dependre de res en concret. Però sí que m’agrada posar-me certa roba, com licres, etc. Són petites coses que et sembla que has de fer perquè et surti bé. 

—Quin és el següent pas per a finals de temporada o la temporada que ve?
—Dependrà una mica del Mundial de Londres. Si aconseguim la classificació de París, serà la preparació per als Jocs Olímpics. 

—L’objectiu és París 2024?
—Sí, totalment. 

—Què podria dir de Laura Pellicer?
—Som rivals, però més companyes, jo la considero més com una companya d’equip que no pas una rival. De la Laura diria que és una competidora molt persistent, amb molta perseverança.