Alexandra Mejia és una jove nedadora d’aigües obertes que apunta maneres. Normalment, entrena a França amb Philippe Lucas, especialitzat en aquesta modalitat. Actualment, es troba al CAR de Sierra Nevada amb la Federació Espanyola per a preparar el Campionat d’Europa júnior en aigües obertes de Corfú, Grècia, que té a finals de setembre. L’objectiu de Mejia és poder participar en les olimpíades de París 2024. Des d’EL PERIÒDIC hem parlat amb ella per a conèixer de primera mà com està sent la seva estada al CAR i com afronta les proves que li queden. 

–Quan va començar la seva passió per la natació? Què significa per a vostè?
–Des de petita. Per a mi és com estar al meu món. És el lloc on em trobo bé i desconnecto. 

–En quin moment va veure que l’omplia més nedar en aigües obertes que en una piscina?
–Fa uns quatre anys a Tarragona vaig començar a nedar al mar amb un grup i des d’allà vaig veure que m’omplia més que la piscina.  

–Quan va decidir dedicar-se professionalment?
–L’any passat vaig fer la meva primera participació als Eurojuniors, sense entrenar per aigües obertes, i realment ha estat aquest any quan ja m’he canviat amb un entrenador especialitzat en aquesta modalitat. 

–On entrena normalment?
–A França durant tot l’any. 

–És fàcil compaginar-ho amb els estudis?
–El problema que he tingut aquest any és que no podia anar a classes i llavors ho he fet online. Aquest canvi ha estat positiu perquè tenia més temps per fer-ho quan podia i, en general, ha estat més fàcil per a mi. 

–El dia 5 d’agost tenia el test de preparació per París 2024. Com li va afectar psicològicament el fet de no poder-ho fer?
–Va ser una mica desmotivant perquè va ser una competició que em feia molta il·lusió, especialment pels Jocs Olímpics que s’anaven a fer allà al Sena. Però, no passa res, ara estic aquí i a pel següent objectiu.  

–Actualment, es troba al CAR de Sierra Nevada preparant les pròximes proves que l’esperen. El 23 de setembre a Barcelona i a finals de mes a Grècia. Quina és la seva rutina diària allà?
–Fem tres entrenaments i una tarda de descans. Després també fem dos dies de gimnàs a la setmana, on fem màquines, i dos més de core, que són exercicis més físics. 

–Com està sent la seva estada al CAR?
– Està sent bastant ‘durilla’ com una pretemporada, on hem començat bastant fort i ara anirem baixant una mica més.

–Com porta la preparació de les proves de la temporada?
–La veritat que bastant bé, des que estic entrenant aquí em sento molt més segura. Estic molt contenta de poder-les fer. 

–Amb 17 anys, què significa per a vostè tenir com a objectiu les olimpíades de 2024?
–Per a mi és un somni poder participar en unes olimpíades. Seria com dir: «Tot el que he fet ha tingut una recompensa». 

–En quin moment sabrà si pot anar a París 2024?
–Després dels Eurojuniors si em classifico als Mundials i també depenen del que faci en aquesta competició, del resultat que aconsegueixi.

–De cara a les competicions, segueix algun ritual?
–No.

–Quin mètode de concentració té? (Sobretot en les curses llargues)
–Intento no desconcentrar-me parlant amb la gent i em poso la meva música, estic amb el meu entrenador o alguna companya. Intento no parlar molt amb la gent per no desconcentrar-me. 

–Els moments previs a competir es posa nerviosa?
–Sí, és inevitable.

–Emocionalment, com gestiona les victòries i les derrotes?
–Les victòries, molt bé, molt contenta, et dona forces per continuar i de les derrotes, s’aprèn d’elles i dels errors que he fet. 

–Quins referents té en el món de la natació?
–Des de petita, per a mi una referent sempre ha estat la Mireia Belmonte i de noi, Michael Phelps. 

–Quins són els seus objectius a curt i llarg termini?
–A curt són les dues competicions que tinc ara, la Copa del Món i l’Europeu, i a llarg termini, el Mundial si em classifico.