Graduat en economia i dret, Sergi Martí va cursar bona part dels seus estudis a França. És un dels tres socis fundadors de Five Media Clan, una empresa andorrana que treballa des d’Hive Five Coworking Andorra. Es considera una persona, per sobre de tot, molt familiar i molt unida als seus amics.

–Com es definiria amb tres paraules?
–Em definiria com una persona extravertida, empàtica i pràctica.

–Què és i com neix Five Media Clan?
–Five Media Clan és una empresa basada en els esports, l’entreteniment digital i el lifestyle. És un concepte en forma d’organització que uneix el club d’esports, la moda i la creació de contingut en les noves plataformes. A part, realitzem serveis vehiculars com la representació d’influencers i l’assessorament a xarxes. Pot resultar una mica confús al principi quan no s’està familiaritzat amb aquest món, però al llarg de l’entrevista crec que quedarà més clar.

El Dani, el Roger (cofundadors) i jo estàvem treballant i estudiant cadascú a una punta del món i arran de la pandèmia de la Covid-19 vam decidir tornar a Andorra. Això va fer que compartíssim molt temps junts i estiguéssim en una constant pluja d’idees. El Roger ens va proposar d’analitzar el sector dels e-sports i sobretot centrar-nos en el model americà on les noves maneres de comunicar estaven molt lligades a nínxols d’entreteniment molt diversos, com podien ser la música, els esports tradicionals... A partir d’aquí i un treball previ d’uns quants mesos vam veure que podia encaixar a Andorra.

–Per què decideix emprendre?
–Després de passar uns quants anys treballant a fora i a Andorra en el sector financer, em vaig adonar que no volia està lligat en un camp d’acció que em limités i que al llarg del temps se’m fes rutinari. Però sobretot, vaig decidir emprendre perquè vaig creure en el projecte que teníem en mans, tot sabent que deixava enrere una estabilitat laboral. Penso que de vegades has d’assumir riscos si hi creus fermament i més en edats joves, ja que tens temps de redirigir la teva vida si les coses no funcionen com esperaves. Per sort, després de dos anys i mig aquí seguim.

–Què hi ha darrere de Five?
–Tenim una estructura petita i horitzontal, els socis fundadors ocupem els càrrecs de direcció, però fem moltes tasques del dia a dia. El que requereix coneixements més aguts en certs àmbits ho externalitzem. Som una família on tothom sap el que fa l’altre i tots remem cap a una direcció. Això ens fa ser molt més àgils amb les preses de decisions i molt més reactius als possibles canvis de tendències i de mercat. Dintre de la societat tenim socis que són creadors de contingut d’alt nivell i inversors que es van incorporar, ja que veien que el projecte era més atípic i diferenciador comparat amb els altres.

–En què es diferencien vostès d’altres projectes semblants al seu?
–La diferència principal entre un club d’e-sports tradicional i nosaltres és que no centrem el nostre core en els videojocs sinó en la creació de contingut. Tenim sota el nostre paraigua creadors amb un altaveu molt gran i estem connectats amb molta gent que li agrada la marca i en fa difusió orgànica. Intentem donar una visió de la marca desenfadada, cool i atrevida. És la part més important i complicada, ja que s’ha d’anar treballant a poc a poc sabent que és un factor intangible. Saps que vas pel bon camí quan la gent té un sentiment de pertinença amb el que fas, sigui amb els esdeveniments o amb les línies de roba que anem traient. Les marques ens troben una bona opció per publicitar-se en una franja d’edat jove.

–Per què Andorra?
–Va haver-hi més pros que contres i al final ens vam decantar per Andorra per diferents motius. Al Principat tenim el gruix més rellevant de creadors de contingut d’Europa, inicialment per raons fiscals, i trobàvem que el clúster que s’havia creat no se li havia tret el suc suficient. Estar a Andorra ens facilita crear sinergies molt més fàcils i tenir a l’abast personatges molt influents dins del sector. Creiem que a Espanya havíem de fer front a més actors que feia anys que havien consolidat el seu projecte i col·locar-nos aquí va ser un punt de valor afegit per diferenciar-nos.

També, evidentment, hi ha una part d’amor al país i intentar aportar el nostre granet de sorra per fer conèixer la marca Andorra.

L’altra cara de la moneda d’estar a Andorra és que no es poden fer rondes d’inversió públiques, ni crowdfunding. Aquest fet dona molta rigidesa al mercat de la innovació i el desenvolupament de noves empreses. Entenc que tot és un procés i desitjo que a curt mitjà termini es pugui entrar dins del marc legislatiu.

–Per què estan instal·lats en un ‘coworking’?
–Actualment estem a Hive i la veritat és que el tracte és immillorable. Necessitàvem un cert ordre a nivell d’horaris, ja que ens vam adonar que des de casa no teníem un horari específic i ens veiem reunint-nos a altes hores de la nit. Crec que és important posar-se límits i saber separar la vida professional de la privada, tot i que per les circumstàncies de la feina hem d’estar connectats moltes hores del dia.

–Que valoren més d’aquest tipus d’espais?
–Aquests tipus d’espais són òptims per intercanviar idees i tirar endavant projectes. Tens la sensació que estàs acompanyat de gent que té neguits similars i potser han fet front a les mateixes problemàtiques. Treballar en un entorn emprenedor et fa ser més productiu.

Per descomptat, hi ha la flexibilitat d’horari i les instal·lacions disponibles per poder-se reunir quan vols és un gran avantatge.

–Expliqui’ns com és el dia a dia en un espai com el que treballen vostès.
–Suposo que tothom té la seva rutina, nosaltres sempre intentem tenir diferents punts a l’ordre del dia per a comentar a nivell de decisions operacionals o estratègiques. Després perfilem i treballem en els projectes que tenim marcats en el full de ruta.

–Què és per a vostè l’èxit?
–Considero que en bona part, l’èxit és sentir-se realitzat. És el motor per continuar endavant i assolir els mini objectius que tinguis al teu dia a dia per un propòsit més gran. La normalització del fracàs és molt important com a factor d’aprenentatge. Abraçar les errades per trobar una sortida et fa créixer en tots els àmbits. No considero l’èxit com una variable quantificable, més aviat com un camí de desenvolupament, creixement personal i/o professional, que s’adapta als teus neguits i les teves ambicions.