La inflació a la zona euro s’ha desaccelerat durant diversos mesos consecutius. Però queden alguns dubtes sobre la sostenibilitat d’aquesta tendència. Pere Augé, CEO i soci fundador de Augé Holding Group, ens ha compartit la seva opinió al respecte.

–Una pregunta molt senzilla, i alhora molt important. Ens pot explicar per què es produeix inflació? 
–En general, quan hi ha liquiditat al mercat i el consum i la demanda es disparen, els preus pugen. Hem vist aquí a Andorra com per exemple, davant un excés de demanda en comparació a l’oferta existent ha fet incrementar molt el preu del habitatge. Recentment però, i més enllà de crisis financeres passades com la del 2007, ha estat l’efecte postpandèmia el que ha produït un brot d’inflació incontrolada. 

Durant la pandèmia, el món es va aturar. Fabriques, logística, transport, absolutament tot es va aturar (sobretot a Àsia, la gran fàbrica del món). Tornar a fer-ho funcionat tot ha costat molt i ha encarit els productes en general. Andorra no és un país productor sinó que tot ho importa i s’ha notat en la manca de subministrament i l’encariment en general produint-se inflació.

Justament, en un escenari en que s’havia de reactivar l’economia i en què els tipus continuàvem molt baixos o a tipus zero des de feia més de deu anys, davant les noves circumstàncies del mercat, la inflació ha trobat un bon aliat, justament quan menys interessant era que circulés massa diner al mercat. D’aquí la nova política de les autoritats financeres internacionals, aprovant increment de tipus d’interès per a controlar la inflació.

–I perquè es controla la inflació amb els tipus d’interès? 
–Al final del que es tracta és de frenar la demanda i el consum per aconseguir que s’abarateixin els preus. Si els tipus d’interès s’incrementen, si costa més obtenir un crèdit bancari, se’n sol.licitaran menys i per tant es gastarà menys també. Evidentment, això aplicat a les empreses, si el crèdit és més car es frenaran les inversions i l’activació de projectes, cosa que al final també ha de repercutir en el creixement econòmic, que serà menor. Amb els crèdits més cars circularà menys diner i baixarà el consum, que és l’efecte que es busca.

Per això tant el Banc Central Europeu com la Reserva Federal Americana han iniciat una revisió a l’alça dels tipus d’interès que a Europa ens ha situat al 4 % i encara pot pujar més durant aquest any. 

Amb aquesta estratègia es pretén controlar la inflació i en aquest sentit, a Andorra es preveu que el 2023 els preus pugin sobre el 4,2% (en comparació al 7,1 % del 2022) front a un 5 % a França, un 4,3% a Espanya i un 5,3 % a la UE, i pel 2024 es preveu que només pugi fins el 2,9 % i el 2 % al 2025. Esperem que les previsions es compleixin, cosa que permetrà que els tipus d’interès tornin a baixar al 2024 per tal que l’economia es torni a reactivar. De fet, l’economia s’està ja frenant perquè els tipus alts aturen la compra d’habitatge per exemple, fenomen que les agències ja comenten recentment.

En tot cas, a Andorra per una banda s’està aconseguint moderar la inflació i alhora s’ha pogut corregir el poder adquisitiu de la gent, fet pel qual ens podem considerar privilegiats, i més tenint en compte que l’economia andorrana segueix i seguirà creixent a bon ritme, especialment per les particularitats d’un model econòmic que combina un turisme de més qualitat amb un a diversificació de sectors.

–La inflació s’ha produït per un excés de demanda front l’oferta existent i per un augment de preus a nivell general dels productes de consum. Quins béns i serveis s’han vist més afectats a Andorra durant l’últim any per la pujada de preus?
–Podem dir que en general, l’IPC està baixant des de principis d’any, de forma que si a l’abril estava en el 5,4 %, al més de maig ha baixat fins el 4,9 % i s’estima, com hem dit que encara baixi més durant l’any. No cal dir que l’habitatge ha continuat a l’alça però és especialment significativa la pujada dels productes alimentaris, que al maig han pujat un 13,3 %, tot i que al març la pujada era del 16,3 % (en percep un canvi de tendència). També els mobles pugen bastant, el 10,2 % al maig, així com les begudes alcohòliques i el tabac (8 %) o el preu de l’hostaleria i la restauració (6%).

–Per què han abaixat els preus de la gasolina? 
–Realment, el tema del preu del combustible és complicat i no obeeix a una sola causa. La guerra d’Ucraïna i les sancions contra Rússia per part de la UE, quan aquest és un dels països més productors i exportadors del món, van provocar un increment notable del preu que les nostres butxaques van notar i que va obligar als governs europeus a prendre mesures en forma d’ajuts. La contenció en el consum però, i per tant, al haver menys demanda, ha fet que el preu baixi. Tanmateix, les diferents potències han pres les seves mesures i sigui com sigui, passat l’efecte “guerra” el mercat s’ha anat autoregulant.. Molts països depenien del petroli de Rússia, però han trobat altres proveïdors, i alhora el petroli rus també ha trobat noves sortides als seus carburants. Ara s’estan alineant els dos grans mons, d’una banda, Rússia/Àsia i d’una altra EUA/Europa. L’estabilització de la demanda descomptada la crisi bèl·lica, la fragilitat del mercat sempre vulnerable i les intervencions dels dos grans blocs en l’equilibri dels preus, marquen l’esdevenir dels preus dels carburants. Altrament,  pels europeus, les disfuncions derivades del petroli, que es calcula en dòlars i els canvis en la paritat euro/dòlar també hi poden influenciar.

–Andorra fa uns quants anys que treballa activament per homologar-se fiscalment amb Europa. Creu que el sistema fiscal andorrà és prou just, especialment  l’IRPF que afecta als assalariats?
–Andorra basa part del seu atractiu com a jurisdicció en base a una fiscalitat homologada i competitiva. Crec que mantenir el tipus màxim en el 10 % pels salaris superiors als 48.000 EUR atenuant el tipus per sota de dita quantitat al 5 % a partir del 24.000 EUR va ser una decisió encertada i justa amb la mitjana salarial del país, deixant sense tributar el que aleshores era el salari mitjà aproximat de 2.000 EUR. Avui però semblaria també adequat incrementar l’exempció als quasi 2.400 EUR actuals de salari mitjà, perquè no, també incrementar el topall a partir del qual es tributa al 10 %. Es tracta de corregir-ho en virtut de l’increment de salaris real i seria una mesura més per combatre la pèrdua de poder adquisitiu dels ciutadans. De fet, mai s’ha corregit des de que es va aprovar la Llei del IRPF i probablement seria hora de fer-ho com una modificació legislativa més a afegir a les ja aprovades recentment, però aquest cop pensant en el contribuent i no només en l’optimització dels ingressos de l’Estat.

–Quina és la seva previsió d’inflació a Andorra per a aquest any i el proper i què passarà amb els tipus d’interès?
–Com hem dit, l’any passat, l’índex de preus al consum es va incrementar un 7,1%. Pel 2023 els especialistes diuen que creixerà un 4,2 % i el 2024 un 2,9 %.

En contrast, els tipus d’interès a la zona euro segurament s’enfilaran fins el 4,5 % per començar a baixar a partir del 2024 i potser estabilitzar-se al voltant d’un 2,5 %.

Lògicament, l’economia creixerà menys amb increment del PIB real d’Andorra del 1,4 %, que podria augmentar fins el 2,2 % els anys 2024 i 2025.

Com que l’economia andorrana camina alineada amb França, Espanya i la zona euro, convé destacar que França preveu créixer un 0,7 % el 2023 i un 1,3 % el 2024, Espanya un 1,5 % el 2023 i un 2 % el 2024 i la zona euro un 0,8 % el 2023 i un 1,4 % el 2024.