És evident que la ciberdelinqüència s’ha convertit en una amenaça que cada vegada és més preocupant en molts sectors. Tot i que els principals afectats solen ser empreses, cada vegada hi ha més particulars que en són víctimes. 

El cert és que les noves tecnologies són un gran avenç que han portat moltes coses bones, però també s’ha creat un gran ventall de possibilitats perquè els delinqüents ataquin.

El que s’ha de fer és vigilar i fer cas dels consells de les autoritats per a no caure al parany i poder fer front a aquestes amenaces. De fet, el que seria ideal és que a les empreses es fessin preparacions perquè l’error d’un sol treballador pot afectar informació delicada de tota la corporació. De fet, moltes empreses es converteixen en blancs fàcils perquè no estan preparades per a fer-los front i no implementen mesures de seguretat efectives.

El que no es té en compte moltes vegades és que aquest tipus de delinqüents operen des de qualsevol indret del món, no només des del mateix país, i aquest fet augmenta la seva complexitat. 

Sens dubte cal estar protegits, però també és necessari que els governs tinguin lleis per afrontar aquest tipus de delictes. Amb més regulació molt probablement no deixarà d’haver-hi ciberdelinqüència, ni aquí ni enlloc, però potser sí que es reduiria el nombre de delictes i, segurament, amb riscos menys elevats.

La seguretat és un tema important tant en l’àmbit físic com en el digital, i és deure de totes les administracions públiques lluitar perquè així sigui. 

El problema s’ha d’afrontar globalment i no només amb lleis des dels diferents estats, perquè a Andorra afecten els delictes cibernètics, però a la resta del món també.