L’esforç és una de les coses més importants en un esportista. Els professionals i no professionals que aquest diumenge han fet l’Ironman al país van sobrats de ganes i sobretot d’esforç. 

Se’ls podia veure esgotats o amb nivells de cansament extrems i tot i així seguien i arribaven a la meta. I no és gens fàcil. En veure-ho pot semblar que sí, però poca gent és capaç d’aguantar a tan alt nivell durant tanta estona.

I el gran exemple d’esforç el donen també els ciclistes que estan competint en el Tour de França. Tot i que no ho sembli a primera vista, aquest tipus de competicions no requereixen només d’un esforç físic, sinó que la ment hi juga un paper molt important. Sobretot perquè aquest tipus de carreres de pedaleig en equip requereixen molta estratègia i un pla ben ideat per a portar al ciclista principal de l’equip a la meta.

Quan en una competició d’aquest tipus algú arriba dels últims o cap al final no ens hem de quedar amb això sinó amb el fet que acabin, ja que darrere de cada ciclista i de cada esportista hi ha un esforç, un treball i una dedicació immensa.

I si es mira documentals com el que ha tret Netflix del Tour de França es pot veure com de difícil és participar en aquest tipus de competició, ja que s’arriba al límit en molts aspectes. Evidentment un Ironman no és comparable al Tour, però tenint en compte que hi participen esportistes no professionals, el mèrit és gegant.

L’esport és una de les millors coses que es pot fer per a treballar el cos a nivell físic, però també mental; i Andorra és un exemple de lloc on practicar-lo, sobretot pel volum d’esdeveniments esportius que es duen a terme al país, i també per l’entorn en el qual es troba, ja que convida a fer-ne i a progressar.