Les pensions són un problema al Principat com també ho són a molts altres països. És l’etern debat que causa bastant dilema a qualsevol Govern. Si bé sempre s’assegura tenir-les en compte, la gent gran té la sensació de ser l’eterna oblidada.

És un tema preocupant, ja que a mesura que la població va envellint i augmenta l’expectativa de vida, els governs han de batallar per a aconseguir unes pensions dignes. 

A molts països d’arreu del món la gent gran es troba que, quan es jubilen, cobren una misèria després d’haver treballat tota una vida. I a vegades no es tracta només de cobrar poc, sinó que els diners que reben no estan equiparats al nivell de vida del país en qüestió.

Alguns ja no hi són a temps, però actualment hi ha gent jove que ja comença a preparar-se pel que vindrà sabent que, en cas que quan es jubilin hi segueixi havent pensions, no seran com les de fa 10 anys ni com les d’ara. Per això decideixen començar a invertir, cadascú a la seva manera, per a tenir un racó guardat per a quan ja no treballin. Fer-ho està bé, però és trist veure que els governs no saben gestionar aquest tema com haurien i que, tot i que sembla que sí, al final ningú té en compte els anys treballats.

I en un país com és Andorra, on cada vegada és més car viure, s’hauria de tenir encara més en compte aquest col·lectiu. D’igual manera que passa a Espanya. Són dos països on a gran part del territori cada vegada és més car poder pagar un habitatge i, si ja hi ha persones a les quals els costa arribar a final de mes en edat laboral, els que ja no ho estan i depenen només de les pensions de jubilació encara ho passen pitjor.

Lluitar pel que afecta a cadascú està bé, però també és important fer-ho pels que porten anys treballant per a tenir una jubilació digna.