Estaria bé que avui no s’hagués de celebrar res. I no pel fet de no voler que es faci sinó perquè el col·lectiu LGTBIQ+ se senti totalment integrat en la societat i no necessiti estar constantment reivindicant uns drets que ja haurien de tenir. 

És evident que l’homosexualitat i la bisexualitat estan acceptades a la gran majoria de països, tot i que el cert és que a altres no ho està, però aquests, per sort, són una minoria.

Hi ha altres persones no tan acceptades com poden ser els no binaris. Tampoc és que calgui una gran acceptació sinó que a vegades el que podrien fer les persones és deixar que la resta faci el que vulgui amb la seva vida. És incomprensible que a vegades se senti parlar de pallisses o maltractaments a persones pel fet d’estimar una persona del mateix sexe. Qui és qui per a fer-ho? A cas algú es creu millor que un altre?

És important per part de governs i escoles dur a terme campanyes de sensibilització i educació per a promoure el respecte a la diversitat. No és més normal un noi per estar amb una noia que si estigués amb un noi. I explicar aquest tipus de coses als nens des de ben petits pot ajudar a crear una societat més tolerant i inclusiva.

Protegir els drets del col·lectiu LGTBIQ+ és un pas fonamental cap a la construcció d’un món més inclusiu. De fet, qualsevol país hauria de contemplar lleis per a la protecció d’aquest i tots els col·lectius.

La discriminació no porta enlloc i recorda a temps històrics que segurament moltes persones a molts països no volen recordar. Així que, entre tots, hem de batallar per a fer el món una mica més tolerant i com explicàvem al principi deixar que les persones facin el que vulguin, creguin el que vulguin creure i estimin a qui vulguin estimar.