La difícil tasca d’estar lluitant contra una malaltia de tan alta gravetat com és el càncer necessita molts suports que ajudin al pacient a tenir una mínima opció de poder sobreviure a la malaltia o poder sobreviure un dia més per a provar de tenir una oportunitat de sortir-se’n. Aquesta difícil situació es complica encara més si no pots accedir a serveis i especialistes de qualitat que puguin millorar la situació del pacient el màxim possible, un escenari que s’està vivint a Andorra en diversos pacients que no poden comptar amb un centre de radioteràpia que milloraria en gran mesura la seva recuperació. 

L’absència de serveis com aquests denota una mancança flagrant en el sistema sanitari del país que deixa entre l’espasa i la paret a aquells pacients que es veuen obligats a haver de desplaçar-se a fora del país per a poder, com a mínim, continuar lluitant contra una malaltia que, encara que es comptin amb totes les facilitats possibles, té un grau elevat de mortalitat. El centre de radioteràpia esdevé una necessitat sanitària d’àmbit nacional de primer nivell, i no un mer caprici que és com sembla que es veu des de les institucions. Si bé és cert que la majoria de la població pot sobreviure sense aquest servei, l’absència d’aquest centre significa dificultar a nivells exacerbats les possibilitats de sobreviure dels pacients que beneficiarien. La pregunta no és si s’hauria de construir o no un centre de radioteràpia i oferir més facilitats que ajudessin als pacients del país, la pregunta és quan i la resposta és com més aviat millor, ja que cada mes que passa on els pacients tenen dificultats per a accedir a serveis que els hi són de summa importància. A més, les persones que estan en responsabilitat d’autoritzar o no aquest projecte s’haurien de preguntar quines són les opcions que els hi queden als pacients amb una afecció greu que requereixen aquest centre que no tenen facilitats per a desplaçar-se.