Ja és per riure que l’Agència de Protecció de Dades hagi hagut d’amonestar el Govern per incomplir el principi de transparència en el tractament de les dades. 

Normalment, aquestes coses s’espera que passin amb una empresa, però no amb una institució com és el Govern d’Andorra o el de qualsevol altre país. Però en aquest cas ve tot d’una empresa contractada pel Govern.

A més per un sense sentit com és el fet que una empresa espanyola enviï correus als ciutadans andorrans sense posar els destinataris en ocult, fet que si es complís amb els principis no passaria. Un executiu  ha de servir de referència quant a un bon ús de les dades de les persones i no a l’inrevés. I sorprèn que ja no es pugui saber on arriben les teves dades ni tan sols venint d’un organisme públic.

Si bé és cert que es firmen molts contractes de protecció de dades, a vegades costa veure quines garanties tenen i què passa si incompleixen. 
Un error el pot cometre tothom, és cert, però quan es treballa amb dades sensibles com un correu electrònic no hi ha marge a l’error i, evidentment s’ha de castigar. A algú li agradaria que el seu correu personal acabés en mans de centenars o milers de persones desconegudes?

L’explicació del Govern ahir en la roda de premsa posterior al consell de ministres va ser que dins el correu electrònic no hi havia cap dada sensible més enllà dels correus electrònics. És poc un correu electrònic? Potser per a algunes persones un mail és només una plataforma on rebre anuncis i spam, però altres hi treballen i no acostuma a fer gràcia que tothom el tingui, i menys encara si és personal o si hi ha alguna persona coneguda a qui poden molestar constantment per culpa d’això que s’acostuma a batejar com un ‘error’.