Ahir a la tarda un grup d’ucraïnesos es va manifestar per a demanar la fi de la guerra a Ucraïna. Després de més d’un any es continuen manifestant i ho fan a països on poden, ja que al seu no els és possible per la invasió russa. El més trist de tot és que aquesta gent està separada de les seves famílies, molts han hagut d’abandonar casa seva i no saben quan podran tornar.

Però no només això, sinó que no hi ha llibertat. De res. Inclosa la llibertat de premsa, un dels majors exemples de democràcia que pot donar un país i que Rússia no fa. Perquè evidentment a Rússia no coneixen la llibertat de premsa  i més des del dia que Vladimir Putin va decidir envair Ucraïna. 

Però parlant de manifestacions, on han quedat aquells dies on persones ucraïneses i d’altres nacionalitats es manifestaven en diferents ciutats del continent en contra de  la guerra? Ja ens hem oblidat de tot? Si ens parem a reflexionar sempre passa el mateix en situacions com aquesta. Al principi ens preocupem molt, però realment és una falsa preocupació, ja que setmanes més tard ja ens n’hem oblidat i els únics que queden pendents i pateixen són els afectats per la desgràcia, sigui del tipus que sigui.

En la protesta d’ahir demanaven deixar de comprar petroli rus, ja que asseguren que els diners que la UE es gasta en combustible estan finançant la guerra. Pot Europa prescindir del petroli rus al 100%? I si és així, per què no s’està fent? És cert que s’està ajudant a Ucraïna en algunes coses i castigant a Rússia en altres, però això és tot el que es pot fer? De debò al segle XXI la unió de desenes d’estats no pot aturar una guerra? O és que potser no interessa? Són preguntes sense resposta, però que no deixen de ser qüestions de debat.