La Confederació Empresarial Andorrana, la Cambra de Comerç i l'Empresa Familiar demanen una campanya centrada en les reformes econòmiques que el país necessita, un debat de fons d'idees, programes i propostes. Que els polítics parlin de programes i de solucions. Aquesta demanda a alguns els semblarà d'una ingenuïtat impressionant, però no és sinó el mínim que s'ha d'exigir a la classe política d'un país civilitzat, i més en una situació de greu crisi conjuntural i estructural com aquesta. El que seria realment ingenu és pensar que en la situació actual podem fer com hem fet sempre: dedicar-nos a desprestigiar l'adversari i llençar quatre o cinc propostes que sonin bé sense tenir gaire interès en complir-les.

Els representants de l'empresariat ja s'han posat mans a l'obra i des de la tardor que treballen en un document –ahir se'n feia ressò aquest rotatiu– que dissenyi un nou model econòmic. La CEA, la Cambra i l'EFA reclamen a la classe política que presenti propostes, que se centri en les reformes econòmiques. Segons l'empresariat, segons es desprèn del document en què s'està treballant, aquestes reformes han d'anar per la via de l'obertura a l'exterior sense gaires excepcions, per la recerca de nous sectors d'activitat i de creació de riquesa i per una «homologació diferenciada» amb la Unió Europea i amb la resta del món. Amb matisos, però aquestes propostes podrien ser assumides, com a mínim, pels dos grans partits que concorreran a les eleccions del 3 d'abril. I sí, en aquest sentit la demanda de l'empresariat pot tenir un punt d'ingènua: la de pensar que la classe política serà capaç de deixar de banda la confrontació i els rèdits que reporta, la temptació de desgastar l'adversari, de fer caure el Govern de torn o d'aniquilar l'oposició... Però des de l'aprovació de la Constitució ara ja tots han complert el seu cicle: tots s'han assegut a les còmodes poltrones del Govern i als durs i freds bancs de l'oposició. Ara que els somnis i els malsons d'un i altres s'han acomplert, una mica de sentit d'Estat no estaria de més. El curt termini ja el tenim cobert, pensem una mica en la posteritat encara que això ens faci perdre alguns vots.

Però també a l'empresariat li convindria fer la següent reflexió: ¿està la classe empresarial preparada i disposada a dur a terme totes aquestes reformes estructurals inajornables? ¿O seguim enrocats en allò d'obrir tots els sectors menys el meu i gravar totes les activitats menys la meva? Hi ha hagut canvis de mentalitat profunds, diuen, i no seria estrany que la societat civil anés per davant de la política –passa a arreu–. Quan el Govern –sigui del color que sigui– de torn continuï amb les reformes veurem què passa.

Per a més informació consulti l'edició en paper.