Digne d’admirar. Les persones que aquest cap de setmana han participat en l’Spartan Race mereixen un reconeixement perquè no és gens fàcil.

Si a vegades ja sembla complicat i cansat fer una cursa com la de la dona d’aquest passat diumenge, fer la que s’ha fet a Encamp aquest cap de setmana ja és un autèntic repte.

En una cursa com aquesta ja no es tracta només dels quilòmetres que s’ha de recórrer que també, sinó dels obstacles que els esportistes es van trobant pel camí i que han d’anar superant per a poder avançar. Aquesta no es tracta només d’una cursa amb esforç de càrdio sinó que la força juga un paper fonamental per a poder dur-la a terme.

El millor d’aquests esdeveniments és la quantitat d’esportistes que reuneix, ja que generen un clima sa i, a més, omplen els hotels del país. De fet, aquest cap de setmana les xifres d’ocupació a Encamp han estat molt bones.

I aquesta no és l’única carrera d’aquest estil; al juliol Andorra espera l’Iron Man, en la qual les persones que la duen a terme han de córrer, nedar i anar amb bicicleta.

Fer aquest tipus de competicions és sens dubte un treball molt físic, però que en moltes ocasions és també mental, ja que és impossible acabar una d’aquestes carreres si no portes una bona preparació en ambdós sentits.

Tan gran és la dificultat de les proves que persones acostumades a córrer i a fer esport no hi participen, considerant que són competicions per a superherois i no per a qualsevol d’atleta.

Cal entrenar i per a poder arribar a participar en una d’aquestes proves és necessari ser molt constant. Potser si es comença a entrenar ara es podria estar preparat per a participar-hi l’any vinent o inclús el següent.