Hi ha un fet que sorprèn i és que moltes vegades es parla de problemes laborals o possibles millores en les condicions, però després ningú lluita perquè sigui així.

A les eleccions per a escollir al nou comitè d’empresa del SAAS només hi va participar gairebé un 62% de la plantilla. I això fa pensar. A Andorra no hi ha molta tradició sindicalista i els sindicats tenen poc suport social.

Si ens fixem en altres països, aquests tenen molta força dins les empreses i fora d’elles. De fet, en moltes ocasions els canvis o millores en les condicions de feina dels treballadors s’aconsegueixen gràcies als sindicats. Però a vegades sembla que faci por donar-los suport.

Un dels motius d’aquest poc suport al Principat es pot deure al fet que aquí les condicions de feina acostumen a ser més bones que a altres estats del continent, però tot i així no deixa de sorprendre perquè normalment sempre es busca obtenir millors condicions.

El fet és que ja no és només el poc suport que es dona als comitès d’empresa que són els que vetllen -o ho han de fer- pel bé dels treballadors, sinó que també hi ha molt poca mobilització.

El passat 1 de maig, Dia del Treballador, per a posar un exemple, no es va celebrar cap manifestació a Andorra (sigui pel motiu que sigui). I de fet poques protestes s’acostuma a veure als carrers de la capital. Les protestes més seguides recentment van ser la marxa en contra de la instal·lació del laboratori P3 de Grifols i la del 8 de març, dia de la dona.

Potser és perquè aquí si vas a un lloc ho sap tothom i si vas a un altre també. En ser un país petit és molt fàcil que algú se senti observat o limitat a l’hora d’expressar les seves opinions.