El cap de Govern ha estat a Chisinau (Moldàvia) a la cimera de la Comunitat Política Europea. El fet destacat ja no és només l’esdeveniment en si que ha reunit a tots els líders europeus a 40 quilòmetres de la frontera amb Ucraïna per a enviar un missatge d’unió envers la guerra, sinó les persones amb les quals s’ha reunit Xavier Espot.

Era evident que la participació del cap de Govern en aquesta cimera no era quelcom casual i que evidentment hi ha interessos darrer e com per exemple abordar l’estat de l’acord d’associació. Sobre el contingut de les reunions poca cosa ha transcendit, més enllà de les declaracions d’Espot a aquest mitjà on assegurava que havien estat fructíferes i havia rebut el suport d’Espanya, Bèlgica i Hongria. I aquí ve el punt.

És evident que Andorra rebrà el suport no només d’aquests tres sinó de tots els estats que integren la UE perquè els interessa tenir Andorra a prop. No són ells els que ens estan fent un favor a nosaltres sinó que som nosaltres els que els estem fent un favor a ells.

Sempre, des d’alguns sectors, s’ha qüestionat si la UE funciona com s’esperava en un inici, ara el dubte és encara més gran. Per això costa d’entendre i sorprèn que un país com Andorra tingui tant interès en firmar de pressa i corrents un acord com aquest que canviaria el futur del país.

Almenys estaria bé saber tots els punts. Què diu Europa, què ens ofereixen i per l’altra banda, què ens treuen. Perquè el cert és que Europa no fa res gratis i si ens pensem que serem els primers a acostar-nos com si res a la Unió Europea ho portem clar.

El que està clar és que alguna cosa ens costarà, i aviat arribarà el moment de decidir si això ens compensa com a país o si és un pou sense fons.