En els propers mesos es preveu enllestir l’acord d’associació amb la Unió Europea. Si fa poc temps es comentava que encara no hi havia ni la meitat del pacte definit, com pot ser que ara es digui que estarà tancat abans de finals d’any? Que pot ser que es finalitzi en uns mesos és cert, però els percentatges no quadren a ningú. I, si finalment és així, estaria bé saber en quin moment s’ha avançat tant en les negociacions.

I ara, entrant en el tema que més interessa a la ciutadania, podríem parlar sobre en què consisteix aquest acord.

A Andorra, com a molts països del continent, hi ha persones europeistes i altres que no ho són. De fet, sentir un debat entre andorrans o residents al país, fa reflexionar. I ho fa sobretot el fet de veure que alguns nacionals estan més oberts que els residents, possiblement pel fet que aquests últims venen de països membres de la Unió Europea i tenen coneixement de causa. Ara bé, tots els andorrans estan a favor de l’acord que està tramitant el Govern? Evidentment no, però per això serà important veure el resultat del referèndum, ja que és un fet que canviarà el futur del país. 

Els treballadors solen estar a favor de l’acord tot i que no tots; i entre els empresaris hi ha molts dubtes. Per què? Pel desconeixement que hi ha sobre els punts concrets de l’acord. El fet de creure que això només implicarà millores per a les transaccions està bé i, a més, és molt positiu per al país. I la lliure circulació de persones? Això ja no fa tanta gràcia... perquè un dels trets diferenciadors d’Andorra respecte altres països és la seva seguretat. I el fet que qualsevol persona pugui entrar o sortir ja no sona tan bé.

Com sempre, tot depèn de com es miri i de quins siguin els interessos de cada persona. El que queda clar i tothom vol saber és què guanyem i què perdem; què ens dona Europa i què ens treu.