Està fent-se palès que les eleccions del passat 2 d’abril no van acabar aquella mateixa nit, ni la següent. 

Les conseqüències i seqüeles que estan patint algunes de les històriques formacions polítiques van sortint a la llum, dia rere dia. La precipitació cap a la renovació de càrrecs i de cares està sent el fet més destacat. 

Els socialdemòcrates ja han fet el pas, de forma decidida, ferma i il·lusionant. Treball i compromís per endavant. Acció no se sap massa bé si endavant o enrere, si dreta o esquerra... Estil de la casa. I Liberals, sense massa combustible al dipòsit ha evidenciat, i escenificat en roda de premsa, la impossibilitat de l’actual cúpula dirigent per a trobar relleu, el que sigui, per fer-se’n càrrec orgànic del club. Sigui pel fet, clar i manifest, de la negativa repercussió que els pobríssims resultats electorals han tingut a les files liberals, especialment a la militància, deixant els ànims per terra i fora de combat, sigui pel fet molt més material i numèric d’haver de fer-se càrrec, una nova executiva o l’actual en aquest cas, del deute romanent d’algun que altre procés electoral pretèrit sumant-ne aquell que es pugui acumular de properes curses electorals com les comunals de final d’any. 

Sigui com sigui, és manifest el greu estat de salut d’un partit que va gaudir d’una indiscutible hegemonia anys enrere, ara ja molt enrere, i que ha anat en descens gradualment fins a aquest moment. Una llàstima veure com la marca liberal es veu abocada a la diàspora dels seus seguidors i a la dispersió dels seus actius. Qui havia de dir que el partit més antic del panorama polític andorrà trobaria buida la caixa dels recanvis. Ara veurem si amb les peces de sempre poden fer camí i fins a on els du aquest camí.