Les persones que estan en contacte directe i diari amb persones que pateixen autisme, distingeixen moltes diferències i l’enorme diversitat que hi ha entre elles. En el dia a dia convivim amb aquestes persones i ens relacionem amb elles més enllà del seu trastorn. Hem d’entendre tot el que comporta l’autisme per d’aquesta manera poder contactar de manera directa amb la identitat de la persona que tenim al davant.

Les nenes i dones tenen les mateixes dificultats per entendre el món social que els nens i els homes, però són més comunicatives, desenvolupen estratègies per estar socialment més adaptades i presentar uns interessos restringits més subtils. Entre aquestes estratègies destaca el camuflatge i l’emmascarament, que consisteix a imitar conductes dels altres per estar socialment més acceptades. Per tot això, normalment han passat desapercebudes, amb un diagnòstic més tardà o amb un llarg recorregut d’altres diagnòstics previs, especialment en els casos amb capacitats cognitives preservades. Moltes vegades s’esforcen per viure adaptades a la societat, molt sovint, a costa d’un gran patiment. Per desgràcia tenen més possibilitats de viure trastorns psiquiàtrics al llarg de la seva vida com són l’ansietat i la depressió, sobretot en el moment de l’adolescència o la maternitat, on la seva salut mental pot trontollar de forma més descontrolada.

Els homes amb autisme solen tenir més predisposició a l’hora de mantenir relacions sexuals, en canvi, les dones tenen major nombre de relacions íntimes, això és degut al fet que moltes d’elles pateixen abusos sexuals, fet molt aterridor i indignant, no és normal que continuïn passant aquestes coses al segle XXI. Hem de permetre que tots tinguin la llibertat que mereixen.